20.3.18

[ARTICLE] La felicitat com a valor emergent a la societat i a l'empresa

La felicitat està de moda. Fa anys que se'n parla i sembla que és un tòpic que esdevindrà cada cop més important. Si la gent té una aspiració fonamental de ser feliç, seria bo que les constitucions ho reflectissin millor i milloressin el desplegament de les polítiques públiques vers aquest objectiu, que si bé mai serà complet sí que pot marcar una prioritat respecte a altres orientacions.

Repte individual o col·lectiu? La felicitat ha de sorgir d'un mateix, no és fruit d'una voluntat externa ni, per descomptat, de cap ordre. Podríem dir-ne el mateix que respecte a la motivació laboral. Però com passa en aquesta, sí que es poden crear les condicions per a afavorir-la.

Des de les polítiques públiques, caldria tenir com a referent la felicitat col·lectiva. Apuntar directament a la felicitat individual pot arribar a ser una intromissió en la intimitat. Jo sóc feliç si em dona la gana i l'estat (poder públic) no és qui per condicionar-me el meu estat (emocional). Però ja no sols és un tema de poders públics, ja que les empreses on treballem són els marcs on en el dia a dia es pot condicionar més aquesta felicitat, juntament amb els aspectes més íntims i familiars.

La responsabilitat social, doncs, pot esdevenir una funció empresarial al servei d'una inquietud de les persones, satisfer la necessitat de felicitat. Si l'empresa assumeix que té una responsabilitat envers la societat i, més en concret, respecte al grup d'interès de les persones que formen els equips de treball, l'empresa hauria de saber crear les condicions per al desplegament de la felicitat.

He dit funció empresarial per poder expressar la possibilitat de si en el futur podrà arribar a escriure's en forma d'algoritme. Ho desconec i em fa un cert temor, amb ressons conductivistes o, encara pitjor, de manipulació col·lectiva orwelliana. Però la tecnologia ens porta cap aquí i Google o Facebook saben què ens agrada i què, presumptament, ens fa feliços. Spotify sap quines cançons ens fan més feliços. En tot cas, prefereixo situar-me en el marc d'una felicitat més pupil·lar, basada en la mirada sincera, que no tutel·lar, basada en els sensors de lectura de la nostra activitat cardíaca.

Un enfocament de polítiques públiques ens porta a instruments de mesura. En el seu moment, Amartya Sen va desenvolupar un sistema que permetia mesurar el desenvolupament d'un país no solament amb el PIB sinó tenint en compte altres variables com l'esperança de vida o l'alfabetització, l'Índex de Desenvolupament Humà. Altres propostes, posteriorment, han anat més lluny, com el cas conegut del Bhutan, que calcula l'índex de felicitat del país.

Un enfocament de responsabilitat social ens porta a desenvolupar un model d'empresa saludable. No es tracta d'una organització on hi hagis d'entrar amb la rialla! Es tracta que l'empresa creï les condicions de salut, valors, marc de relacions i comunicació i estil de vida que permetin que les persones puguin desenvolupar-se com a persones i com a professionals, que puguin tenir un marc afectiu i de reconeixement positiu, que puguin créixer en salut i plenitud. Això no és paternalisme ni molt menys, però no totes les organitzacions tenen una cultura que pugui estar preparada per a fer el salt i comprendre que l'empresa té una responsabilitat envers les persones la qual s'ha d'articular sota la perspectiva d'una evolució gradual en la cultura organitzacional i de manera dialogada.

La felicitat no es pot imposar, però podem mostrar que no és una qüestió menor i d'interès exclusivament particular. Decidir quins valors socials volem que siguin rellevants, que siguin fomentats, és una tasca col·lectiva i forma part del que en diem un territori socialment responsable, una societat que és capaç de marcar quin són els reptes del territori que poden ser abordats sinèrgicament des les organitzacions, públiques, socials o privades.

Com a membres d'una empresa, una organització, un poble o una societat hauríem de desenvolupar la capacitat col·lectiva de consensuar quins valors o principis han de promoure's i quins han de ser remoguts en l'escala sempre difusa i en moviment dels valors socials. Algunes empreses, en els darrers lustres i en el marc del desenvolupament de l'RSE, han tingut el coratge de fer que els valors corporatius siguin establerts en part pels propis integrants. Per exemple, dos valors decidits des de la direcció i un col·lectivament pels treballadors. I arribarà el dia que una empresa, de tres valors, un el decidirà la clientela, perquè els valors acaben determinant les relacions amb tots els grups d'interès.

En l'esfera pública, també podem optar conscientment i col·lectivament per alinear-nos amb el valor de la felicitat. Sovint moltes reivindicacions van acompanyades, si no de formes violentes, sí de maneres amargues basades en el distanciament i l'enfrontament que dificulten cercar el punt de trobada i la posterior reconciliació. La cultura de la mediació, per exemple, afavoreix que la confrontació de punts de vista i d'interessos, es pugui portar a terme sota una perspectiva més positiva que no erosiona la felicitat. En el cas del procés sobiranista a Catalunya, l'anomenada Revolució del Somriure seria un magnífic exemple de com s'ha aconseguit que una reivindicació multitudinària incorpori transversalment un valor de felicitat, expressat amb els somriure, i que s'hagi operativitzat fins al punt de deixar les deixalles recollides després de manifestacions de més prop de dos milions de persones.

Nacions Unides va decretar el 20 de març Dia Internacional de la Felicitat, per reconèixer la rellevància de la felicitat i el benestar com aspiracions universals dels éssers humans i la importància de la seva inclusió en les polítiques de govern. I convida els poders públics, les ONG, la societat civil i els particulars a fomentar el Día i els valors que implica. Curiosíssimament la resolució no cita les empreses entre els destinataris de la proclama! Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són transversals i, si bé no expliciten la felicitat, aquesta es pot trobar especialment en alguns:

   

La felicitat pot ser un valor corporatiu, expressat directament o bé per mitjà d'altres valors relacionats com podria ser l'autoestima, la salut, el desenvolupament personal, però com tots els valors ha d'articular-se en mesures concretes. Una acció empresarial ben concreta pot ser adaptar els seus horaris de funcionament a la reforma horària i, alhora, facilitar la flexibilitat horària, la conciliació de la vida laboral i familiar o el teletreball. I moltes coses més, que finalment han de formar part d'un enfocament global d'empresa saludable.

La Paradoxa d'Easterlin estableix que, a partir d'uns certs ingressos, tenir-ne més ja no aporta més felicitat. Això qüestionava la teoria dels economistes tradicionals, que havien determinat que el consum aportava la felicitat. I a partir d'una certa teorització, s'arriba avui dia a parlar de l'Economia de la Felicitat.

Felicitat, alegria, joia, goig, plenitud, riquesa, eudaimònia, mindfulness, absència de desig? Són molts els conceptes que es barregen. El que és evident és que no ens referim a un moment d'alegria, entesa aquesta com un sentiment que es manifesta amb signes exteriors com el somriure, sinó a una vivència interior, intesa i duradora, de joia o, en darrer terme, a una vida de plenitud, d'eudaimònia, que deia Aristòtil. Tècniques com el mindfulness ens hi poden ajudar. I l'absència de desig? En tot cas, no desitjar posseir-ho tot, no pretendre tot allò que no tenim o que difícilment podrem assolir.

Tenir o ser? S'ha dit des de les filosofies i les religions que per atànyer la felicitat ens hem d'orientar més al ser que al tenir. El mercat si més no ens està traslladant del tenir a l'usar: en un context de desmaterialització de l'economia, de creació de valor a partir d'actius intangibles, d'evolució dels models de venda cap a servitització i d'economia col·laborativa, es tendeix a valorar més poder usar que tenir, fet que ens podria acostar a la felicitat en la mesura que treure pes al tenir pot alliberar les forces del ser. Seria una hipòtesi.

El voluntariat d'empresa és una acció concreta que algunes empreses estan afavorint o organitzant per tal que persones de l'equip destinin una part del seu temps lliure i, de vegades, amb facilitats per part de l'empresa i disponibilitat d'una borsa d'hores, amb un objecte social de natura no empresarial. Normalment implica la col·laboració en algun projecte social d'una entitat sense ànim de lucre. D'alguna manera, a banda del servei a la comunitat, aquestes iniciatives afavoreixen que les persones puguin desenvolupar-se en contextos diferents, relacionar-se amb gent i equips diversos, fer front a situacions complexes, crèixer en actituds i en habilitats i realitzar-se com a persona. El voluntariat, donar-te als altres sense esperar res a canvi, genera felicitat.

Us recomano el capítol "Els diners fan la felicitat?" del programa Economia en colors que va protagonitzar Xavier Sala-Martín per a TV3. La conclusió final és que moltes coses que fem i que per elles mateixes ens aporten felicitat, quan les fem totes alhora, ens generen infelicitat perquè la multitasca sovint genera estrés. Potser tant a la vida personal com a la vida laboral, hauríem de aprendre a gestionar la complexitat d'una manera més ordenada que no ens generi ofec. Ja no es tracta d'un problema de com assolir la felicitat sinó de com defugir la infelicitat, o els casos de suïcidis recurrents que algunes empreses han patit. La hipòtesi seria, doncs, que concentrar-nos més en una tasca i no viure surfejant en mil i una tasques ens faria més feliços perquè podríem gaudir intensament del plaer de fer una cosa que professionalment ens emplena. I el més curiós és que segurament seríem més productius, amb menys errors, més oberts a innovar, i amb una millor comunicació amb els companys.




Durant molts anys la classe amb més demanda a Harvard va ser la d'Introducció a l'Economia. Però des de fa uns anys és una classe sobre la felicitat del psicòleg Tal Ben-Shahar. La felicitat està de moda i el programa intenta respondre a l'eterna pregunta de si els diners fan la felicitat. En parlem amb la psicòloga Patrícia Ramírez, el biòleg Pere Estupinyà i el lama Wangchen. Però com mesuren la felicitat els economistes?

Mesurant el benestar
Llibres
Revistes