Uns dies a Lituània, per feina però amb el correlat de la Via Bàltica

Després d'una estranya tardor estival, aquesta setmana vaig entrar de cop en les temperatures del temps, amb una estada de treball a Lituània, i he fet cap finalment a la tardor a Catalunya.

Abans d'anar a Kaunas, la segona ciutat de Lituània, vam estar a Vilnius, la capital, on vam poder visitar el Parlament, on s'hi feia sessió amb representants dels comitès de treball i afers socials dels estats de la UE.

A les mateixes dependències del Parlament hi vam tenir unes sessions de treball del projecte europeu COGITA, amb els tretze territorisi participants. I a Kaunas vam seguir les sessions de treball.






Aporto les piulades fetes amb les corresponents fotos:

Avui a Vilnius: Opening session Meeting chairpersons Committees social Affairs and Labour

Ens mostren q als escons Parlament Lituània hi posa els noms del cada diputat quan es va declarar la independència 

La sala del Parlament Lituània on es reuneix el president 

Al Parlament Lituània hi ha una mena de Stargate... Potser és un IndependenceGate... Encara m'hi ficaré! 

Al Parlament Lituània mostren molt gràficament l'Evolució de la Unió Europea cap a burocràcia i paperam

Un tal Chuanas Karlosas I Ispanijos Karalius va visitar el Parlament reconeixent la independència Lituània

El sopar lituà es clou amb postres... amb bandera lituana inclosa



La Via Catalana recent

Mentre em trobava als llocs on es va produir la Via Bàltica i on es va proclamar la independència, tot just feia dos mesos de la Via Catalana, la nostra cadena humana inspirada en aquella que fa més de dues dècades va ser el preludi de la independència de les tres nacions bàltiques.

Malgrat que ja són un país lliure, tenen molta necessitat d'afirmar els seus signes d'identitat, amb la simbologia, les fotografies, els monuments. Aquesta foto de la proclamació és del Parlament, i al costat del mateix Parlament hi ha aquestes peces de formigó on es llegeix en lituà "gràcies a Déu!".

La història del país, en especial la de les últimes tres dècades, és present a tots els racons. El visitant pot invertir tranquil·lament un parell de dies recorrent-ne els escenaris. Un bon lloc per situar-se (en l'espai i en el temps) és el castell de Guedimin, al capdamunt del turó del mateix nom. Va ser aquí on es va fundar la ciutat i on hi ha l'antiga fortalesa, reconstruïda (també maó a maó) després que els russos la destrossessin al segle XVIII. Avui el castell és un dels principals reclams turístics de la ciutat. S'hi puja a peu o en telefèric i a dalt, a més de poder gaudir de les millors vistes de Vílnius i fer-se una idea de la geografia de la ciutat, al segon pis s'hi pot veure una petita exposició amb fotografies i un audiovisual sobre la Via Bàltica.  [ARA]

Al diari ARA avui també es destaquen alguns d'aquests elements com els de les dues fotos següents i, en el reportatge Fem via a Vílnius es proposa explorar Lituània com a destí turístic: "Encara no és dins dels circuits turístics però, amb vol directe des de Barcelona, la capital de Lituània té els ingredients per convertir-se en un destí per a catalans a la recerca d'una nova ciutat per explorar".

Maó a maó. Així es va construir Laisvés Kelias [Camins de Llibertat], una escultura creada col·lectivament per commemorar el vintè aniversari de la independència lituana. El monument, fet de petits maons vermells, verds i grocs -els colors de la bandera lituana- amb els noms gravats de les persones que els apadrinen, simbolitza la cadena humana formada per més d'un milió i mig de persones que el 23 d'agost del 1989, des de Tallinn (a Estònia) fins a Vílnius, passant per Riga (a Letònia), va unir els tres països amb una demanda comuna: volien independitzar-se de l'URSS. El somni es va fer realitat dos anys més tard, el 1991, quan l'URSS va reconèixer definitivament la seva independència. El camí va ser llarg, amb moltes espines...