Abans d'anar a Kaunas, la segona ciutat de Lituània, vam estar a Vilnius, la capital, on vam poder visitar el Parlament, on s'hi feia sessió amb representants dels comitès de treball i afers socials dels estats de la UE.

Aporto les piulades fetes amb les corresponents fotos:





El sopar lituà es clou amb postres... amb bandera lituana inclosa
La Via Catalana recent


La història del país, en especial la de les últimes tres dècades, és present a tots els racons. El visitant pot invertir tranquil·lament un parell de dies recorrent-ne els escenaris. Un bon lloc per situar-se (en l'espai i en el temps) és el castell de Guedimin, al capdamunt del turó del mateix nom. Va ser aquí on es va fundar la ciutat i on hi ha l'antiga fortalesa, reconstruïda (també maó a maó) després que els russos la destrossessin al segle XVIII. Avui el castell és un dels principals reclams turístics de la ciutat. S'hi puja a peu o en telefèric i a dalt, a més de poder gaudir de les millors vistes de Vílnius i fer-se una idea de la geografia de la ciutat, al segon pis s'hi pot veure una petita exposició amb fotografies i un audiovisual sobre la Via Bàltica. [ARA]


Maó a maó. Així es va construir Laisvés Kelias
[Camins de Llibertat], una escultura creada col·lectivament per
commemorar el vintè aniversari de la independència lituana. El monument,
fet de petits maons vermells, verds i grocs -els colors de la bandera
lituana- amb els noms gravats de les persones que els apadrinen,
simbolitza la cadena humana formada per més d'un milió i mig de persones
que el 23 d'agost del 1989, des de Tallinn (a Estònia) fins a Vílnius,
passant per Riga (a Letònia), va unir els tres països amb una demanda
comuna: volien independitzar-se de l'URSS. El somni
es va fer realitat dos anys més tard, el 1991, quan l'URSS va reconèixer
definitivament la seva independència. El camí va ser llarg, amb moltes
espines...
0 comentaris:
Publica un comentari