24.11.13

Avui em dic Joset

És habitual que el personal d'atenció a la clientela de les companyies de serveis que actuen a l'estat espanyol siguin incapaces d'escriure correctament el nom de la clientela quan aquest és en una llengua no castellana i té sons que sonen forasters per a un castellanoparlant.

Així, no sorprèn en absolut que per a Jazztel, un servidor es digui Joset Maria. I podria posar molts altres exemples de com se m'ha escrit el nom i el cognom.


Algú pot pensar que és una anècdota sense importància. Estem tan acostumats a ser faltats al respecte... Pensem-ho a la inversa: ¿pot algú imaginar que una gran companyia de serveis que actués a l'estat espanyol tingués un personal d'atenció al client que presentés dificultats per a comprendre noms comuns, com ara José, Juan o Antonio, y els escrivissin de manera aproximativa: Yosé, Huan o Anthoño? Intueixo que algú els faria veure que aquesta companyia no disposa d'un personal prou apte per a atendre el públic local... i de fet, s'intuiria tanta la distància cultural que podria afectar la reputació de l'empresa per la via de la ridiculització.

Efectivament, com pot una companyia no ser capaç d'escriure bé els noms comuns de la clietela del país on es guanyen les garrofes? De fet, el problema és més greu, ja que sovint ni tan sols entenen el client en la seva llengua. Però ara volia limitar-me a aquest fet ja prou paradigmàtic.

Imagineu que es tractés de personal de La Caixa, i que parlant amb un castellà amb accent català escrivissin malament els noms més comuns de l'onomàstica castellana... O potser algú creu que no podem mirar-ho al revés? Potser algú creu que 13 milions de ciutadans de les terres catalanoparlants no mereixen el mateix respecte comercial que els 23 milions de les terres castellanoparlants de l'estat espanyol?

El problema primer és que no tenen cap consideració per les llengües que no siguin la castellana. I les formes polítiques de l'estat espanyol ho afavoreixen, de manera que sovint les empreses no vinculen el respecte a la diversitat lingüística i cultural a la responsabilitat social. Però el problema sovint és més accentuat pel fet que algunes empreses o alguns directius corporatius pateixen un acusat sentit de superioritat de la seva cultura en detriments de les altres.

Ah, i per cert, quan he de dir que el meu cognom, Canyelles, s'escriu amb grafia catalana, amb 'ny' i acabat en 'es'... sovint l'he de lletrejar sencer. Per cultura general, hom hauria de saber que el so de la ena palatal s'escriu 'gn' en francès, 'nh' en portuguès, 'ñ' en castellà o 'ny' en català... i més si treballes a l'estat espanyol havent d'escriure noms en les diferents llengües que s'hi parlen. Realment et fan sentir polonès a casa teva... O directament polaco.