L'ONU dóna un any a l'Estat perquè acabi amb la impunitat del franquisme

El Comitè contra la Desaparició Forçada de les Nacions Unides esmena de ple la política de l'oblit

La "modèlica" Transició espanyola, la de la "reforma sense ruptura", la que no presenta "ni vencedors ni vençuts" i la que l'Estat sol posar com a exemple al món no és tan perfecta com sembla, segons l'ONU. L'informe final publicat ahir pel Comitè contra la Desaparició Forçada sobre el cas espanyol insta a esmenar de ple la llei d'amnistia del 1977, el pilar fonamental sobre el qual es va edificar el trànsit de la dictadura a la democràcia. No és el primer cop que l'ONU reclama posar fi a la impunitat del franquisme i dignificar les víctimes, però aquesta vegada fins i tot li posa un termini per fer-ho: el 15 de novembre del 2014, un any exacte.

L'informe arriba després que un grup de treball de l'ONU visités l'Estat del 23 al 30 de setembre i s'entrevistés amb representants institucionals i socials. Buscaven verificar que el govern espanyol complia els principis de la Convenció Internacional per a la protecció de totes les persones contra desaparicions forçades, realitzada el 2006 a Nova York i ratificada per l'Estat el 2011. Les observacions resultants, però, no han resultat gaire satisfactòries, tal com ja van avançar el seu últim dia de treball. El text definitiu és contundent i mostra la seva "preocupació" pel criteri del Tribunal Suprem segons el qual amb la llei d'amnistia n'hi ha prou per frenar qualsevol investigació sobre els crims del franquisme i recorda que "els delictes de lesa humanitat són imprescriptibles".

"El marc normatiu en vigor a l'Estat [...] no estaria en plena conformitat amb les obligacions que la Convenció imposa", avança l'ONU, que reclama que el govern espanyol adopti "les mesures necessàries, legislatives o judicials, amb vista a superar els obstacles jurídics d'ordre intern que puguin impedir les investigacions [sobre els crims franquistes], en particular la interpretació que s'ha donat a la llei d'amnistia". Les reformes també haurien de servir per jutjar i, si s'escau, condemnar els autors dels delictes durant la dictadura i per reparar les víctimes.

És una de les exigències que el grup de treball fixa que cal abordar en un any com a màxim. Però no és l'única. En el mateix període, l'executiu central hauria de començar una política activa d'investigació i recerca de víctimes i d'informació als familiars sobre les circumstàncies de la desaparició. L'ONU censura que el procediment s'iniciï només quan ho demanin els familiars. Fins i tot, l'informe planteja la creació d'una comissió de la veritat sobre les violacions dels drets humans formada per experts independents.

Insta a col·laborar amb l'Argentina

Sigui com sigui, ja hi ha oberta una causa contra el franquisme. Però no a l'estat espanyol, sinó a l'Argentina. La jutge María Servini de Cubría va iniciar el procediment fa tres anys i mig, i ara ja té més de 200 querelles sobre la taula, entre les quals la relativa al cas del president Lluís Companys. L'Estat, però, ignora les peticions d'extradició que li han arribat des de l'Argentina, obstruint la investigació, una actitud que l'ONU censura i li reclama una rectificació. "El Comitè recomana que [...] asseguri l'auxili judicial necessari [...] a les autoritats d'altres estats [...] en el marc d'investigacions de possibles casos de desaparicions forçades", reclama l'informe.

Un document de l'ONU tan contundent contra les polítiques espanyoles de memòria que fins i tot l'Estat el va intentar frenar o esmenar a través dels seus diplomàtics a Ginebra, segons fonts coneixedores del cas. No se'n va sortir.

[llegir més a twitlonger o a l'ARA]

I metrenstrant: Un curso del ministerio de Defensa rinde homenaje a un militar responsable de la Guerra Civil. El ministro de Defensa inauguró ayer la 25 edición del seminario que organiza el Ejército del Aire en el marco de la cátedra Kindelán, en honor a un mando militar responsable de los ataques aéreos de la aviación de Franco. El rey, presidente de honor de esta cátedra [llegir més a Público]