8.9.13

L'esborrany de Constitució Catalana del 1702

Les Corts Catalanes estaven refent les Constitucions Catalanes en el període previ a la Guerra de Successió, quan Felip V ja havia ocupat el tron de Castella però no el de Catalunya perquè no n'havia jurat les Constitucions i perquè Catalunya havia mostrat la seva preferència per la succecció per la via dels Àustries que no dels Borbons.

He rebut per twitter aquest assaig de 1878 sobre la Constitució catalana en l'estat de redacció que es trobava al 1702. Solament n'he llegit fragments però m'ha semblat interessant com els catalans de l'època s'identificaven en l'aspecte nacional:

Article 1. La nació catalana és la reunió dels pobles que parlen l'idioma català. El seu territori comprèn: Catalunya, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya; el regne de València; el regne de Mallorca. 

Article 2. Els tres pobles que formen la nació catalana tenen la seva constitució política i estan confederats entre si i amb el regne d'Aragó, mitjançant certes condicions que són objecte d'una llei especial. Catalunya és l'estat polític format dins de la Confederació pels catalans del Principat i dels comtats del Rosselló i la Cerdanya.

Article 3. El Principat de Catalunya és lliure i independent i per cap concepte pot trencar-se la seva unitat ni alienar-se [...]

De fet, quan a Europa es parlava "dels catalans" es parlava exactament d'això, que és el reflecteix el sentiment i la realitat que fins al segle XX i molt especialment a partir del franquisme es va començar a pervertir amb el desenvolupament del blaverisme.

La idea permetia gestionar la complexitat, amb una confederació en la qual convivien dues nacions, la catalana i l'aragonesa, i quatre estats, el català, el valencià, el mallorquí i l'aragonès. Tota aquesta arquitectura va quedar esborrada amb un estat unitari que va prentendre crear una sola nació. Els intents posteriors per part catalana de desenvolupar un estat plurinacional no han trobat receptivitat i ara el procés de transició s'encamina vers la creació de l'estat català. Qui sap si algun dia es recuperarà el sentit confederal que durant molts segles va prevaldre.

De fet, aquest concepte que estava escrit al segle XVIII, recollint el que havia estat normal des del segle XVIII, encara tenia més complexitat perquè acceptava un monarca compartit amb altres estats i nacions, com la castellana i altres. I de fet, una part del catalanisme actual podia entendre que la monarquia espanyola podria haver servit per a construir de nou un estat català sense trencar amb un cert sentit d'unitat espanyola a partir d'un rei compartit. Avui això ja no sembla possible.