- Aquesta entrada vol ser part de la gestió de la meva Responsabilitat Social com a professional
En concret, en aquesta entrada abordo no els aspectes de qualitat del servei prestat sinó una altra input molt rellevant que consisteix a identificar qui parla públicament malament de mi, què diu, i quins comentaris he de fer-hi.
La solució majoritària deu ser deixar que la qüestió quedi oblidada. O fins i tot mirar si se'n poden esborrar les traces. En la gestió de la meva RS he considerat que és preferible donar a conèixer aquests casos, i alhora poder expressar el meu punt de vista.
També he de dir que si no ho havia fet fins ara era per no semblar que estava retornant una acusació. Si vull aportar aquesta informació és amb dues finalitats, cap de les quals és contraatacar: la primera és la d'explicar-me públicament per si algú ha tenia una informació errònia o parcial sobre el meu procedir, però la segona és per tal d'afavorir la reflexió amb caràcter més general sobre coses que passen al nostre voltant, ja sigui en l'àmbit de les relacions professionals o de les xarxes socials.
Crec que transparentar-los -i fins i tot poder riure'n temps després amb els afectats!- és una sana manera d'explorar les interioritats d'algunes maneres de funcionar, de comunicar-nos, d'expressar-nos. D'alguna manera, actuar amb aquests criteri de transparència, també obliga a ser autoexigent en la manera de donar-hi resposta, tot tractant de treure'n un aprenentatge.
Val a dir que entre les informacions que mostro obertament i que, per tant, incloc com a part de la meva responsabilitat social professional, també hi ha les multes rebudes. D'aquesta manera, vaig configurant allò que, sota la meva consideració, forma part de possibles indicadors de rendició de comptes per a un professional.
Finalment vull remarcar que no pretenc sentar càtedrar sobre com s'ha de gestionar l'RS d'un professional, i que en absolut se'n pot desprendre que estic suggerint que altres usin aquests mateixos indicadors. El que faig no deixa de ser una experimentació personal per tal d'anar pensant-hi, per afavorir que altres també hi pensin i puguin opinar, una proposta de reflexió a tot estirar. Per tant, estic obert a qualsevol comentari o suggeriment.
Aquests són els casos en què em consta que públicament s'ha parlat malament de la meva activitat professional o de manera que podia perjudicar la meva reputació personal:
2001. Presentat públicament com el càrrec de la Generalitat que havia tingut el major augment salarial
FETS. El diputat Joan Ridao, d'ERC, va denunciar públicament l'augment de sous d'alguns càrrecs de confiança de la Generalitat de Catalunya. A la llista que va fer pública i que alguns mitjans van reproduir hi constaven els noms dels afortunats, el primer dels quals es deia Josep Maria Canyelles, el qual havia aconseguit un augment del 100% del seu salari entre el 2000 i el 2001.
COMENTARI. La realitat no és tant 'grata' com la pinten... El cert és que a l'any 2000 em van nomenar gerent de l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) de la Generalitat de Catalunya. A aquest càrrec s'hi accedia per concurs públic. El contracte va ser efectiu a partir de juliol del 2000. Com que al 2000 vaig estar contractat 6 mesos i al 2001 12, la conseqüència és que al segon any vaig percebre el doble... matemàtica pura.
REACCIÓ. En aquell moment vaig prendre la decisió, i així també m'ho van aconsellar d'altres, de no mostrar cap queixa ni fer cap comentari públic a pesar del mal regust de boca que et queda.
APRENENTATGE. Els mitjan de comunicació solen publicar alegrament la carnassa sense preocupar-se de confirmar, parlar amb els afectats... I sovint l'afectat ha de callar perquè altrament el tema se sobredimensiona, que en el fons és el que pretenen els mitjans...
3-oct-2005. Arcadi Espada em situa com a beneficiari de la "menjadora"
FETS. Arcadi Espada va escriure: Josep Maria Canyelles Pastó. Licenciado en filología catalana y empresario de animación cultural (redundancia). Las algarrobas oficiales le cayeron siendo gerente del Instituto Catalán del Voluntario de la Generalitat.
COMENTARI. Es tracta del creador del partit Ciutadans/Ciudadanos i autor del llibre "Contra Catalunya", que habitualment llança acusacions similars de manera generalitzada. Podria haver respost indicant que al càrrec que vaig tenir s'hi arribava per mitjà de concurs públic i que el meu salari era inferior a l'anterior com a consultor, tot i que segurament li resultaria impossible de comprendre que algú pugui renunciar a un millor salari per voluntat de servei públic, al servei del país i, en aquell cas, de les entitats de voluntariat.
REACCIÓ. Cap, ja que estava retornant a la vida professional com a consultor d'empresa i no tenia cap interès a alimentar la polèmica sobre l'activitat pública anterior.
APRENENTATGE. Davant personatges foscos és preferible no donar-los pàbul. No cal sentir-se impel·lit a reaccionar davant qualsevol provocació.
2004. Acusat de gastar-me en protocol el 85% del pressupost al meu càrrec
FET. Quan es va suprimir l’Incavol es van adduir oficialment dos motius, un dels quals era l’afirmació que un 85% de la despesa de l’Incavol es destinava a protocol i publicitat.
COMENTARI. És una falsedat, obrada en plena consciència i manipulació de les dades –tinc ple coneixement que fou així-. M'afectava a mi però indirectament a tots els treballadors ja que, com aquests van fer notar, ¿quina feina devien fer aquests si resulta que el gerent es gastava quasi tot el pressupost de l’organisme en taxis, àpats i encàrrecs publicitaris?. Deliberadament es van sumar les principals partides (Promoció, Suport i Formació) i se’n va dir de tot plegat Protocol i Publicitat, quan aquestes dues altres partides realment no suposaven ni un 0’5% del pressupost.
REACCIÓ. Malgrat que tal falsedat (confondre deliberadament un 0’5% amb un 85%) va continuar durant anys penjada en el portal de la Generalitat de Catalunya com a nota de premsa, en aquell moment vaig estar valorant com procedir, en sentir-me clarament difamat, però vaig preferir ‘passar ratlla’ i mirar cap a una altra banda, sobretot donat que la magnitud de la mentida era tal que aquesta dequeia pel seu propi pes. En tot cas, com a conseqüència de la següent qüestió que explico vaig aprofitar per a fer-ho saber per carta a la conselleria.
2005. Acusat de sostractor de documents públics
FETS. Algunes entitats socials importants em van alertar que des de l'Administració s'estava difamant de mi per haver sostret documents públics, fet que dificultava que aquestes entitats poguessin ser ateses correctament.
COMENTARIS. Es tractava d'una burda falsedat.
REACCIÓ. Adjunto tot seguit la carta enviada, tot indicant que vaig rebre una disculpa amb indicació que es miraria de resoldre.
APRENENTATGE. Hi ha moments que sí que cal reaccionar, però la prudència demana fer-ho sense fer soroll. No dubto que internament va tenir algun efecte i en tot cas sols m'interessava demostrar que puc reaccionar però que no pretenia ni molt menys fer sang.
Honorable Sra. Anna Simó
Consellera de Benestar i Família
Senyora,
Us dirigeixo la present carta en qualitat de gerent que vaig ésser de l’Institut Català del Voluntariat entre el juliol del 2000 al gener 2004, per tal de posar en el vostre coneixement els fets que tot seguit descric.
He rebut la informació d’una entitat que manté relacions amb el Departament que dirigiu segons la qual he estat acusat d’haver-me endut documents públics. Vegeu alguna de les afirmacions:
En acabar enguany, ...... i la subdirecció general d'Associacionisme i Voluntariat, ens hauríem d'asseure a negociar la continuïtat del Conveni d'abast pluriennal que havíem signat amb l'antic INCAVOL. Necessitaríem el document per a refer-lo i així, i ells ens diuen que tu t'ho vas emportar en abandonar el càrrec. Nosaltres, com pots figurar-te, no entrem a valorar res. Només t'ho fem saber per a veure si en tens alguna còpia de la qual en puguem fer ús ja que a ells els resulta impossible.
...
tot plegat comença a ser ofegador. I difamar pot convertir-se en esport habitual.
...
Si en XXX permet o provoca que aquesta mentida circuli, què busca dels receptors? No sap que podem tenir contacte amb tu personalment? I aleshores? Realment, és molt gruixut.
...
(a petició de la pròpia entitat, no faig constar cap fragment del qual se’n pugui conèixer l’entitat)
Certament no és el primer cop que una entitat m’informa de comentaris fets per persones de responsabilitat dins el Departament que m’afecten directament i que no són especialment agradables ni responen a la realitat. Però no n’he fet mai cap ús ni m’han causat preocupació ni ressentiment. Tanmateix, en aquesta ocasió s’ha traspassat un límit: l’afirmació implica una acusació directa d’apropiació indeguda de document públic, acusació que considero prou greu.
Vull creure que senzillament hi ha algú que actua amb plena inconsciència del mal que pot estar causant i, en tot cas, amb una gran manca de sentit de la responsabilitat. No tinc doncs cap interès a saber ni qui ni per quin motiu pot tenir interès a proferir aquestes falsedats, però sí que demano poder tenir exacte informació sobre si aquesta acusació o altres falsedats que m’afectin han estat fetes a altres entitats.
No em mou cap altre interès que salvaguardar el meu honor, fet que inclou la meva imatge personal i professional. Estic treballant professionalment –com crec haver-ho fet sempre i també des de la gerència de l’Incavol- i qualsevol imputació d’aquestes característiques és un perjudici per a aquells que ens hem de guanyar la vida dia a dia fent una feina ben feta però també sabent que el prestigi professional, que massa alegrament algú pot pretendre esquerdar, és el fonament de la nostra supervivència.
Crec que queda clar en la meva exposició que no em mou cap interès extraprofessional –en tot cas ho vull fer explícit-. I perquè quedi encara més clar aquest punt, em plau reforçar-ho amb la següent reflexió:
Quan es va suprimir l’Incavol es van adduir oficialment dos motius, un dels quals era l’afirmació que un 85% de la despesa de l’Incavol es destinava a protocol i publicitat. Aquesta falsedat, obrada en plena consciència i manipulació de les dades –tinc ple coneixement que fou així- també em tocava de ple (de fet, afectava a tots els treballadors ja que, com aquests van fer notar, ¿quina feina devien fer aquests si resulta que el gerent es gastava quasi tot el pressupost de l’organisme en taxis, àpats i encàrrecs publicitaris?). Deliberadament es van sumar les principals partides de l’Incavol (Promoció, Suport i Formació) i se’n va dir de tot plegat Protocol i Publicitat, quan aquestes dues altres partides realment no suposaven ni un 0’5% del pressupost!
Aquesta falsedat –repeteixo: confondre deliberadament un 0’5% amb un 85%!- continua penjada en el portal de la Generalitat de Catalunya. En aquell moment vaig estar valorant com procedir, en sentir-me clarament difamat, però vaig preferir ‘passar ratlla’ i mirar cap a una altra banda, sobretot donat que la magnitud de la mentida era tal que aquesta dequeia pel seu propi pes.
Però ara també és diferent perquè confio que no us podrà passar pel cap que em mogui cap sentiment rancorós o de caire polític. Per tant, dono per fet que comprendreu que no pretenc altra cosa que vetllar més pel futur que pel que pugui haver passat. Tanmateix, davant d’aquesta calúmnia no tindré prou garanties si no s’aclareix què és el que ha succeït, fet que –per la meva part- vol dir conèixer entre quines entitats s’han divulgat difamacions que m’afectin. Res em disgustaria i m’incomodaria tant com haver de posar-me en contacte amb les entitats per desmentir una suposada difamació l’extensió de la qual desconec.
Com a última consideració, segur que compartiu amb mi el fet que ja prou ens costa a les persones que estimem la cosa pública de vetllar per la seva dignificació com perquè hi hagi qui es dediqui a escampar falsedats que no fan més que empobrir el nivell ètic del país, la seva funció pública i les persones que dirigeixen les seves institucions, encara que no dubto que aquest fet s’hagi produït més per ocultar les pròpies incapacitats d’algunes persones que per motivacions d’altra índole.
En espera de la vostra resposta,
Josep Maria Canyelles i Pastó
Barcelona, 22 de novembre de 2005
P.S. Us prego que pugueu indicar a la persona en qüestió que, seguint el procediment administratiu, els convenis signats van directament a l’arxiu de Serveis Jurídics, sense passar per les mans de cap director.
2011. Un client meu rep acusacions contra mi
FETS. Un client meu rep per part d'un tercer acusacions contra mi segons les quals jo estaria assessorant sota interessos no confessats. Davant la inversemblança de les acusacions el client m'ho explica.
COMENTARI. Es fa evident que és una falsedat feta per part del tercer per interès a perjudicar-me.
REACCIÓ. Considerem conjuntament que és millor no fer res i oblidar-ho.
APRENENTATGE. Segurament el fet que jo sempre hagi ensenyat totes les cartes i que hagi mostrat màxima transparència va ajudar a fer inversemblant l'acusació. Segurament també per això, i per la capacitat d'obrar de manera serena i procurant valorar quin capteniment pot crear el millor valor per al conjunt de les parts, va facilitar que se m'expliqués immediatament. Em refermo en la convicció que la gestió de l'RS per part d'un professional és un gran actiu, en termes de relacions humanes i també en termes de bona relació professional i comercial.
PD: he començat a rebre algunes aportacions sobre aquesta iniciativa, i més aviat crítiques, o sigui que potser hauré de reconsiderar alguna cosa...
- Se'm suggereix de presentar-ho amb ordre invers, els més actuals al davant (OK).
- "justificar-se mai es bo, sembla que t'hagis de defensar d'alguna cosa". Certament era un risc de l'experiment... És més, he hagut de buscar coses distants en el temps per d'omplir-ho de contingut real, per a fer possible la idea.
- "si todos lo s q han tenido algún cargo en la administración, o personas q se dedican a la política tuvieran q hacerlo llenarían hojas y hojas…". Cert però jo parlo com a professional, en allò que em podia afectar en la meva reputació professional, ja que tot fa referència a moments en què ja no estava a l'administració encara que s'hi referís, i que podia afectar la percepció que possibles clients fessin de la meva capacitat professional i ètica. D'altra banda, no em refereixo a "parlar malament" com una discrepància política sinó com una falsedat relacionada amb fets objectius. I no estaria malament que els polítics poguessin defensar la seva honorabilitat davant falsedats objectives, més enllà dels retrets mediàtics per mitjà de l'aportació serena de proves i reflexions, i usant les xarxes socials com a espai d'informació veraç que no merament d'increment del soroll.
- "mezclas política con actividades profesionales". No comparteixo el sentit de l'afirmació ja que no entendria que el compromís professional en el sentit de rigor i ètic no fos igual d'exigent en funció de si estic al servei de l'Administració Pública o del mercat. Em considero un professional, i en certs moments m'he ubicat a l'AP, en entitats no lucratives, o en activitats mercantils, i no veig perquè hauria de fer la diferència. Crec que tractar les responsabilitats públiques com un món a part no ajuda en la necessitat precisament de normalitzar-les, que més ciutadans puguin entrar-hi i sortir-ne, i que també hagin de rendir comptes de manera transparent i sotmetre's al mateix nivell de control que l'activitat econòmica.
- OK. He eliminat el darrer fet (22-set-2013. Un líder polític diu a les xarxes socials que he afirmat que Vargas Llosa és feixista) entent que no està al mateix nivell dels altres.
El
- Març 2014: No se entiende que personas que defienden el nacionalismo separatista, de forma apasionada,hablen con total impunidad sobre la RSC, y defiendan de los Derechos Humanos de Naciones Unidas
- Maig 2014: Josep María Canyellas envía un correo que dice;: Las empresas más comprometidas elaboran una hoja de ruta para que la Responsabilidad Social forme parte de la 'manera catalana de hacer empresa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada