8.9.13

[REFLEXIONS] Amb tot respecte per les opinions de Montserrat Caballé...


Vull mostrar el meu respecte per la soprano Montserrat Caballé i per com s'identifica i què pensa políticament. Però repecte a les declaracions que ha fet i que reprodueixo tot seguit em sembla que hi ha alguna contradicció i malentès:
Barcelona. (EUROPA PRESS).- La soprano catalana Montserrat Caballé ha manifestado este viernes su intención de no asistir a la cadena humana prevista para la Diada: "En Naciones Unidas no somos separatistas, somos unidad", según ha afirmado en una entrevista a RNE recogida por Europa Press, donde ha dado su apoyo a la candidatura olímpica de Madrid 2020. Así ha respondido la soprano tras ser preguntada sobre su adhesión a la cadena humana, a lo que ha añadido: "En Naciones Unidas pertenecemos todos a la raza humana. Tiene diferentes nacionalidades y etnias. Las etnias no se pueden matar, todas son iguales y todas tienen necesidad de decir su palabra". "Durante mi deambular del mundo he sido una catalana universal, pero no he dejado de ser una española célebre", ha dicho Caballé, que ha defendido que Catalunya es un lugar maravilloso [...]
Contradicció. Si tots els pobles (ella diu ètnies, però entenc que vol dir pobles o que es podria interpretar així) són iguals i tots tenen necessitats de dir la seva paraula, d'alguna manera es pot interpretar que està a favor del dret a decidir per als pobles. D'altra banda, parla de Nacions Unides, que reconeixen el dret dels pobles a l'autodeterminació. Per tant, si no és que no reconeix Catalunya com a poble, cosa que m'estranyaria, hi veig una contradicció. Segurament, com els passa a molts unionistes, el valor de conservar allò que existeix com a unitat és superior al valor de poder decidir i autodeterminar-se. Però això no és conseqüent, no és coherent, no és respectuós. Una cosa és que abans de trencar una unitat política s'hagin d'explorar totes les altres possibilitats i l'altra que no es permeti que cada poble finalment pugui trobar pacíficament i democràtica el seu millor camí.

Malentès. D'altra banda, la possible secessió de Catalunya no impedeix en absolut que ella o qui vulgui es pugui sentir considerant espanyola. I fins i tot sent-ho, per doble nacionalitat si cal. Si precisament molts catalans volem marxar d'Espanya per abandonar un  projecte nacionalista identitari no és per a fer cap altra cosa que una societat oberta, respectuosa i lliure, on cadascú es pugui sentir com vulgui, per tant, amb uns valors molt més propers als de les Nacions Unides i, per descomptat, als que convenen per a la societat del segle XXI.

0 comentaris: