Presentem un estudi sobre la implantació dels codis ètics a les entitats catalanes en qual Josep Maria Canyelles hi participà com a expert consultat.
La necessitat de transparència i de rendició de comptes està portant a
les entitats a elaborar codis ètics. Això està comportant una
proliferació de codis ètics amb moltes diferències de contingut entre
ells.
El 12 de juny es van presentar les principals conclusions d’un estudi elaborat per l’àrea de consultoria i estudis de la Fundació Pere Tarrés, amb el suport de la Càtedra Ethos (URL), sobre la implantació dels codis ètics a les entitats catalanes i els seus continguts.Segons els experts consultats a l’estudi, els codis ètics per ser realment útils haurien de complir una sèries de condicions:
- Que es revisin i s’actualitzin de forma regular
- Que s’elaborin de manera participativa
- Que es diferenciïn d’altres textos de l’entitat
- Que no siguin obligatoris, ja que el codi és un compromís públic, més enllà de la legalitat.
- Que hi hagi una comissió de seguiment, això és més important que el propi Codi!
- Que a part de la intervenció, tractin temes de gestió propis de qualsevol entitat, independent del seu àmbit d’actuació.
L’estudi ha analitzat 28 codis ètics vigents, alguns d’ells elaborats per entitats de base i d’altres elaborats per coordinadores o federacions, amb la intenció de que siguin adoptats per altres entitats, destacant el Codi ètic de les associacions de Barcelona. En general els codis són tots bastant recents i són molt diferents entre ells.
Només un terç dels codis diuen que s’han elaborat de manera participativaEn relació al contingut i la naturalesa dels codis, l’estudi constata que la majoria dels codis analitzats tenen previst actualitzar-se i alguns ja ho han fet. En canvi, només un terç dels codis diuen que s’han elaborat de manera participativa, tot i que pot ser que alguns s’hagin fet de manera participativa i això no s’expliciti.
També es constata que molts continguts dels codis incorporen continguts propis d’altres textos de les entitats com els reglaments de règim intern, la missió o la declaració de principis. En general el seu grau de concreció és prou elevat i a banda de referir-se a principis ètics generals molts d’ells posen exemples de bones pràctiques (conductes) i també de males pràctiques.
Només la meitat dels codis tenen previst una comissió de seguiment, element clau per a que esdevinguin realment útils.També cal destacar que en molts d’aquests codis es ressalta el compromís de les entitats per complir la legalitat. Sembla un contrasentit ja que es dóna per entès que les entitats han de complir sempre la legalitat. Precisament els codis haurien de servir per adoptar compromisos més enllà dels mínims que demana la llei. En canvi, molts dels codis no tenen previstes sancions, tal i com recomanen els experts. Finalment cal subratllar que només la meitat dels codis tenen previst una comissió de seguiment, element clau per a que esdevinguin realment útils.
Consulta les diapositives de l'estudi "Els codis ètics a les entitats catalanes"
Entitat redactora: F Pere Tarrés
Font: xarxanet.org
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada