29.1.12

Tot esperant el documental "Monarquia o República?"

La llibertat amb què s'han de moure els mitjans de comunicació, i molt especialment els públics, han de saber combinar aquest criteri sagrat amb una gran dosi de professionalitat. En aquest equilibri rau la seva responsabilitat.

I és que els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat davant la societat, que és en primer lloc informar, però també fer-ho d'acord amb determinats paràmetres que permetin abordar els reptes de la seva societat i del seu temps, saber empoderar i generar ciutadania crítica més que dòcil i ingènua, saber donar una visió més enllà dels murs observant la realitat mundial i establint-hi els enllaços amb la pròpia realitat.

Els catalans podem sentir-nos prou satisfets i orgullosos del fet que, amb totes les mancances que es vulgui, al llarg de les darreres tres dècades hem gaudit d'una televisió i ràdio públiques que han acomplert amb el que la societat els demanava i n'esperava. Ho han fet amb professionalitat, rigor, qualitat, i sabent tocar temes delicats de manera molt correcta. Ja sigui un tema complex de política interna, com el procés secessionista, un tema de malalties, com la Marató, o temes allunyats, com els balseros, que han rebut premis i reconeixements internacionals.

Ara Televisió de Catalunya té preparat el documental Monarquia o República? Però es troba en estat de paralització com a conseqüència d'un fet: el debat social sobre la imputació del marit de la Infanta Cristina, Iñaki Urdangarin, ha provocat que un contingut social i periodístic d'alt interès i que es pot abordar de manera reflexiva en una societat serena i adulta, hagi estat aturat. Un partit espanyol, el PP, ha demanat a la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que TV3 no l'emeti: El PP vol evitar que TV3 emeti el documental 'Monarquia o República?'

Estem convençuts que, com diu el president del consell, Enric Marín, el programa 'compleix amb els estàndards de qualitat, diversos punts de vista, contrast i veracitat a criteri de la cadena'. El president del consell de govern de la CCMA ha explicat que el documental encara no està programat, i que la data d'emissió dependrà de la política de la televisió. Tot i així, el diputat del PP Santi Rodríguez ha considerat que l'emissió ja està programa i ha subratllat que en les 'difícil circumstàncies de la monarquia' en aquests moments no seria bo emetre el documental.

Marín ha assumit que es tracta d'un tema 'delicat', però ha alertat al diputat popular que els mitjans de comunicació públics no funcionen a base de tabús, sinó que han de poder parlar dels caps d'Estat, ja siguin reis o presidents de la república. 'En cultures democràtiques consolidades no es produeixen aquest tipus de limitacions. L'altre extrem són els poders sagrats, dels que no es pot parlar ni representar-los', ha dit Marín.

2 comentaris:

F. Xavier Agulló ha dit...

Totalment d'acord amb la 'censura' a TV3 sobre el famós ja documental abans de què s'emeti. Però segurament hi ha aportat molt la irresponsabilitat social de molts altres mitjans de comunicació que han inflat el globus i fins tergiversat i dit mentides evidents sobre el cas Urdangarin.

I no oblidis que tu mateix esmentaves en un post anterior que en Felip de Borbó podria ser encobridor del cas Urdangarin (assumit implícitament la culpabilitat seva). És a dir, que també et contradius barrejant Monarquia amb el cas Urdangarin, quan són coses que no tenen res a veure.

Si hi hagués menys manipulació mediática i més corresponsabilitat ciutadana, segur que aquest reportatge ja s'hauria emès.

Josep Maria Canyelles ha dit...

a) Ep: desconec si el reportatge parla del cas Urdangarín. Solament hi ha l'evidència que aquest cas ha motivat que s'estigui evitant que es programi... I si realment parlés del cas, desconec si ho farien amb responsabilitat o no, però vull creure de la professionalitat de TVC que estarien molt lluny del que han fet altres mitjans.

b) La meva reflexió anterior sobre Felip de Borbó establia una hipòtesi: en cas que el que deia la premsa fos veritat, es podria donar la circumstància que hagués de ser processat. Ho deia per fer notar la curiositat que, en cas que Urgangarín fos culpable, podria no ser condemnat per prescripció del delicte. Però la meva era una reflexió sobre unes hipòtesis i en tot moment ho deixava clar, sense assumir la culpabilitat de ningú, cosa que no em correspon ni disposo d'informació particular que em permeti fet tal afirmació.