30.9.15

[VÍDEO] Canyelles entrevistat a El Punt Avui TV sobre persones, innovació, productivitat i RSE

2015-09-29_jmcanyelles_Illa_Robinson_Punt_Avui_TV_Respon.cat
  • Josep Maria Canyelles ha participat, com a coordinador de Respon.cat, en el debat sobre innovació, productivitat i persones que ha tingut lloc a El Punt Avui TV.
  • L'expert ha exemplificat amb casos reals, ha defensat el sentit profund de l’RSE, i la vinculació a la competitivitat empresarial. 
  • El debat ha tingut lloc dins el programa L’Illa de Robinson presentat per Eduard Berraondo

Una de les dimensions més important de la Responsabilitat Social de les Empreses és la que fa referència a les persones, i de fet, per a moltes pimes, és l’àrea central on desenvolupen el seu sentit de compromís, a partir del qual es va estenent a altres dimensions de l’activitat empresarial.

La motivació, la innovació, la productivitat de l’empresa i la seva Responsabilitat Social ha estat precisament el tema de la taula rodona que ha ofert la cadena El Punt Avui TV dins el programa L’Illa de Robinson, aquest dimarts 29 de setembre.

El debat – entrevista, que ha abordat el repte del desenvolupament de les persones, i el reforç de les seves habilitats professionals, ha comptat amb la presència de Josep Maria Canyelles, expert en RSE i coordinador de Respon.cat, la iniciativa empresarial per al desenvolupament de l’RSE a Catalunya, David Teixidó, director de Pasiona, i Miquel S. Nonell, coach de Next Human Engineering.

Canyelles ha relacionat la innovació i la sostenibilitat indicant que els esforços s'han d'adreçar precisament a millorar la qualitat de vida. També ha abordat la valoració creixent dels entorns de treball que siguin saludables, fugint de contextos tòxics. Enmig del debat, ha posat alguns exemples com KH Lloreda, Gutmar, o Alqvimia, o ha situat entre les bones pràctiques el desenvolupament de les persones, la conciliació, la formació dual, la reputació o el lideratge responsable. Finalment ha defensat el sentit profund de l'RSE en contra de la confusió amb el màrqueting social.

Amb un objectiu equivalent, Respon.cat organitza per al proper 14 d’octubre, juntament amb l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar, una jornada sobre com desenvolupar el capital humà a partir de les relacions entre empreses i organitzacions no lucratives.

Accés al vídeo de l’entrevista

Jornada pràctica de Responsabilitat Social per a Empreses petites i mitjanes. Sitges, dimecres 4 de novembre matí


  • L’Ajuntament de Sitges organitza un nou programa formatiu adreçat a les empreses 
  • Josep Maria Canyelles, expert en RSE, abordarà el sentit empresarial, estratègic i vinculat a la competitivitat de l'RSE

  Dimecres 4 de novembre tindrà lloc a Sitges una jornada sobre Responsabilitat Social de les Empreses adreçada preferentment a pimes i microempreses.

L'Ajuntament de Sitges, a través del CIES Nivell 10, organitza un nou programa formatiu per a les empreses locals que inclou diverses jornades, una de les quals sobre la responsabilitat social empresarial amb l'objectiu de fomentar que les petites i mitjanes empreses (PIMES) prenguin la Responsabilitat Social Empresarial com un estil de gestió propi. Durant la jornada es parlarà sobre què pot aportar la responsabilitat Social a les PIMES, es donaran a conèixer els fonaments sobre com es gestiona la responsabilitat social i es presentaran diferents experiències empresarials.

L'acte està organitzat per l'Ajuntament de Sitges amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, ja que s'emmarca dins els recursos empresarials proveïts per aquest organisme.

Josep Maria Canyelles, expert en RSE, portarà a terme el taller, on també s'hi presentaran alguns casos d'empreses. L'objectiu és millorar la gestió i la competitivitat empresarial a través de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE). Per això, Canyelles focalitzarà la sessió en treballar el sentit netament empresarial de l'RSE.



Programa

8.30 h Benvinguda i Presentació de la sessió per part de la Regidora de Promoció Econòmica, Turisme i Platges, Sra. Aurora Carbonell.

8.45 h Responsabilitat Social de les Empreses
Comprendre què pot aportar la Responsabilitat Social a les pimes
Conèixer els fonaments sobre com es gestiona la Responsabilitat Social a les pimes
Entendre casos concrets de Responsabilitat Social a les pimes
Sr. Josep Maria Canyelles, Responsabilitat Global.

11.45 h Pausa cafè.

12 h Experiències empresarials.

Sr. Valentí Mongay Castro
Co-propietari i xef del restaurant La Salseta.
Membre de Slow Food

Fundació Ave Maria
Sra. Núria Pascual
Directora

Sr. Eduard Cujó i Sr. Owen John Holden
Fundadors Pip Pop S.C.P.
Elaboració i venda d'Ecocrispetes i llaminadures ecològiques.

Forn Enrich
Sra. Cristina Davins
Responsable de Màrqueting i Recursos Humans.

12.30 Debat i conclusions.


4 de novembre de 2015, 8.30 -13 h.
Auditori edifici Miramar. C/Davallada, 12. Sitges.

I Jornada de Responsabilitat Social de la UOC

UOC Universitat Oberta de Catalunya
En el marc de la celebració dels 20 anys de la UOC es convoca la I Jornada Anual de Responsabilitat Social sota el títol “El paper de la Responsabilitat Social Universitària en la transformació econòmica, social i ambiental”.
Aquesta Jornada es vol constituir com a marc de reflexió així com també ser un mitjà de difusió de les accions que impulsa la UOC per la responsabilitat social.
Organitzat per Universitat Oberta de Catalunya:
  • Àrea de Persones i Responsabilitat Social,
  • Àrea de Cooperació al Desenvolupament i
  • Màster Universitari en Responsabilitat Social dels Estudis d’Economia i Empresa


El paper de la Responsabilitat Social Universitària en la transformació econòmica, social i ambiental
Programa

9.30h – 10.00h    Recepció i recollida de documentació

10.00h – 10.30h  Benvinguda i presentació de la jornada
   Josep A. Planell i Estany, rector de la Universitat Oberta de Catalunya

10.30h – 11.30h  Conferència central
                             Carles Campuzano, diputat al Congrés, i divulgador sobre responsabilitat social

11.30h – 12.00h  Pausa cafè

12.00h – 13.30h  Taula rodona

Moderador:
Lluis Garay, director del Màster Universitari en Responsabilitat Social Corporativa de la Universitat Oberta de Catalunya

Participants:
Maria Rosa Terradellas. Directora de la Càtedra de Responsabilitat Social Corporativa de la Universitat de Girona
Jose Antonio Lavado. Fundador de Bidea Consultors i president de l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú
Josep Santacreu. Conseller delegat de DKV assegurances i President de Respon.cat
Gemma Xarles. Directora del Àrea de Cooperació al Desenvolupament de la UOC

Amb la col·laboració especial de Ricardo Martín, de Corresponsables

13.30h – 14.00h  Conclusions i tancament de la Jornada
   Àngels Fitó. Directora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

29.9.15

Josep Maria Canyelles parlarà de persones, innovació, productivitat i RSE avui a les 19h a El Punt Avui TV

el-punt-avui-tvUna de les dimensions més important de la Responsabilitat Social de les Empreses és la que fa referència a les persones, i de fet, per a moltes pimes, és l’àrea central on desenvolupen el seu sentit de compromís, a partir del qual es va estenent a altres dimensions de l’activitat empresarial.

La motivació, la innovació, la productivitat de l’empresa i la seva Responsabilitat Social serà precisament el tema de la taula rodona que oferirà aquest vespre la cadena El Punt Avui TV dins el programa L’Illa de Robinson, a les 19h.

Entre altres convidats, a la taula hi haurà un expert en Responsabilitat Social, Josep Maria Canyelles, que és el coordinador de Respon.cat, la iniciativa empresarial per al desenvolupament de l’RSE a Catalunya, i una empresa, Pasiona, representada per David Teixidó, que explicarà les seves estratègies de motivació i els programes que ofereix al seu equip. En el debat, que s’emetrà en directe des dels estudis de Sant Just Desvern, s’abordarà el repte del desenvolupament de les persones, i el reforç de les seves habilitats professionals.

Amb un objectiu equivalent, Respon.cat organitza per al proper 14 d’octubre, juntament amb l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar, una jornada sobre com desenvolupar el capital humà a partir de les relacions entre empreses i organitzacions no lucratives.

L’Illa de Robinson és un magazin dirigit i presentat per Eduard Berraondo que parla de temes i notícies d’interès social i cultural, amb entrevistes i debats. El Punt Avui TV es pot captar des de les zones més poblades de Catalunya, i també es pot seguir en directe per internet.

Espero una sanció molt exemplar a VolksWagen

Fa uns dies vaig escriure la reflexió "Ruptura de la Responsabilitat Social a Volkswagen: Think brown". L'anunci de la investigació del ja expresident ha fet caure de nou el valor bursari de la companyia.

Afegeixo una opinió contundent. Crec que les sancions en casos com aquests han de ser tan elevades que acabin comportant un dany accionarial rellevant i fins i tot una pèrdua del control de la companyia per part dels accionistes majoritaris. Per exemple, una sanció sobre un percentatge del valor de la companyia, que l'estat pugui destinar a pal·liar els efectes perjudicials de les males pràctiques. Sols així els accionistes, majoritaris i minoritaris, adquiriran un compromís estricte i radical pel bon govern.

Igualment, espero que el càstig que pugui caure sobre els gestors, especialment el president, i tot l'equip implicat, sigui exemplar. Sols així els professionals i directius adquiriran un compromís estricte i radical per l'honestedat i l'ètica.

28.9.15

[REFLEXIÓ] Anàlisi després de les eleccions plebiscitàries

Per primer cop a la història, el Parlament de Catalunya té una majoria independentista. I, a més, aquesta majoria és absoluta amb 72 escons sobre 135. Respecte a la composició de l'anterior Parlament, els escons independentistes han passat de 24 (21+3) a 72 (62+10). Aquest resultat fa possible que el procés segueixi endavant, amb la legitimitat suficient segons el compromís que havien expressat els partits que opten per la creació d'un estat propi. Quan algú diu que res ha canviat respecte al dia abans, no s'adona del canvi d'enormes proporcions en la composició del nou Parlament.

La lectura en clau d'escons és la més important donat que formalment es tracta d'unes eleccions parlamentàries, que s'han utilitzat en clau plebiscitària en la mesura que l'Estat espanyol no ha fet possible la celebració d'un referèndum sobre la independència, mecanisme que hauria permès de manera clara comptar els partidaris d'aquest canvi d'statu quo.

La lectura en clau de votants és imperfecta i no adequada en la mesura que es poden haver produït alteracions en la mesura que calia votar partits. En tot cas, és cert que una victòria també en vots superior al 50% hauria pogut ser equiparable a un referèndum i podria haver habilitat per a una DUI, seguint el criteri de les CUP. El fet que el percentatge explícit hagi estat inferior al 50% comporta que les CUP renunciïn a exigir una DUI immediata i que s'afegeixin a la proposta més progressiva de Junts pel Sí, consistent a avançar en el full de ruta cap a un referèndum que serà sobre la Constitució catalana, amb el desig que mentrestant l'Estat espanyol s'avingui a convocar un referèndum.

El partidaris del No s'han quedat amb un 40% dels vots. La lectura segons vots caldria fer-la a partir de 3 blocs, els partidaris del Sí (independentistes), els partidaris del No (unionistes), i els partidaris de dret a decidir convocant un referèndum pactat. Encara caldria excloure dels vots aquells partits residuals que no han entrat en absolut en el debat plebiscitari i que, a efectes de càlcul del percentatge de vot plebiscitari, s'haurien de descomptar com si fossin vots nuls.

S'ha acabat la broma de la majoria silenciosa. Amb una participació història del 77%, la victòria dels partidaris de l'Estat propi és un gran èxit, uns anys enrere impensable. Segurament l'Estat espanyol va perdre l'oportunitat de convocar un referèndum quan el podia haver guanyat, com va succeir a Escòcia. Amagar-se rere el discurs de la majoria silenciosa que no s'havia manifestat públicament però que s'expressaria a les urnes quan fos el moment ja no es podrà repetir. Esperem que ara no s'inventin el discurs de la majoria muda, la que no parla mai. De fet, sense posar-li algun nom d'aquests per fer riure, ja s'ha estat fent quan es projecte sobre el total de la població quin és el percentatge de persones que han votat l'opció guanyadora.

La pressió internacional sobre l'Estat espanyol començarà a fer-se efectiva si bé de manera discreta. El fet que és que ja fa mesos que estan sorpresos per la passivitat de l'Estat espanyol. Ara esperaran que es constitueixi el nou govern espanyol, però segur que les pressions discretes ja començaran a concretar-se. Sols cal comparar amb el Canadà i Gran Bretanya, on un 41% i un 44% respectivament de vot sobiranista al Quebec i a Escòcia va comportar que els estats s'avinguessin a convocar sengles referèndums. Un 41 i un 44 enfront gairebé un 48 a Catalunya. Avui mateix, la presidenta de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, la luxemburguesa Anne Brasseur, ha manifestat que cal una "negociació" amb Catalunya després dels resultats del 27-S i que "la votació del poble de Catalunya s’ha de respectar".

Espanya seguix immòbil. La política espanyola, amb el matís de Podemos, no s'ha vist qüestionada per aquest triomf sobiranista. Segueixen amb la tònica de negar la realitat. I els mitjans de comunicació amb seu a Madrid també segueixen llançant el mateix missatge. Aquest pensament únic, amb alguna esquerda com puguin ser les anàlisis d'Iñaki Gabilondo, dificulta que la ciutadania espanyola pugui fer-se una idea del procés català i de la certesa del que passarà en els propers mesos. El missatge que arriba, com ja ha passat al llarg dels darrers anys, és que el procés ha mort. Sembla difícil que s'ho puguin tornar a creure però és no és fàcil sortir de l'anàlisi única quan tot l'entorn mediàtic llança la mateixa interpretació.

El tic-tac-tic-tac s'ha espatllat. Una part de la ciutadania partidària del dret a decidir encara creia que l'Estat espanyol convocaria un referèndum i fins i tot que seria possible canviar Espanya. Aquesta hipòtesi partia del paper que Podemos -però també el PSOE segons el punt de vista del PSC- aportarien un canvi polític a partir de les pròpies eleccions espanyoles. Ara que el tic-tac de Podemos està espatllat i que la dreta espanyolista resultant de la suma de PP i C's té tots els números per guanyar, a banda de la impossibilitat manifesta que el PSOE faci un canvi tan gran, cal veure quina serà la reacció o el posicionament dels votants i dels líders de Catalunya Sí que es Pot.

Per als partidaris de canvis rellevants en l'statu quo, com puguin ser un estat federal o confederal, l'única manera real de portar-lo a terme seria necessàriament escometre un primer pas de sobirania de Catalunya per passar posteriorment a pactar amb Espanya el model d'integració, de tu a tu, i partint del respecte mutu. Per tant, la lògica de la passivitat i el negacionisme de la política espanyola, la impossibilitat de canvis rellevants, hauria d'anar desplaçant una part important d'aquest 11,45% cap a posicions sobiranistes més explícites. Espanya no admet subtilitats; invita al tot o res.

Es fa difícil imaginar que l'Estat espanyol i els partits unionistes puguin fer una proposta creïble per als catalans. Avui dia, cap sobiranista podria tenir en consideració una proposta que no partís del reconeixement nacional i, per tant, del dret a l'autodeterminació quan es considerés necessari. Si s'ha arribat fins aquí, i qualsevol promesa de l'unionisme no pot generar cap confiança o credibilitat, sembla evident que sols el dret a poder reprendre l'exercici de l'autodeterminació seria una condició que podria convèncer alguns votants del Sí més sensibles a ofertes, a banda per descomptat de blindar certes competències i un concert econòmic. Cap d'aquestes propostes és possible en l'esquema mental de l'unionisme, de manera que sols l'alternativa del full de ruta sobiranista és factible. Espanya no té ni està en condicions de tenir un full de ruta alternatiu al sobiranista per a intentar seduir els catalans.

L'única ombra que observo en aquest moment és el paper de la CUP respecte a l'elecció del president Mas. La seva afirmació -crec- es va fer en un escenari on era possible que la seva abstenció fos suficient. Però ara no ho és. El més important ara és el procés, no les persones, ho subscric. I per tant, cal analitzar què és més convenient, sense apriorismes ideològics i sense vetar persones d'avantmà. La revolució del somriure s'ha fet en positiu, amb renúncies de tothom, i no és convenient introduir factors negatius, d'exclusió. El procés requereix que hi hagi gent d'un ampli espectre, que sumi amb generositat, i una part del país no entendria que 10 diputats puguin forçar tal exclusió, que pot esberlar aquesta percepció d'àmplia transversalitat. També generaria inquietud en els sectors empresarials, qüestió que -no siguem ingenus- és fonamental per al procés. Però, a més, la desaparició de Mas seria un gran mal a nivell internacional, que costaria molt d'entendre. I poca gent entendria que el president que ha liderat el procés, que ha aportat confiança, i que pot estar imputat penalment d'aquí pocs dies, sigui obligat a apartar-se. Ho dic convençut en termes d'interès per al procés. Una altra cosa és trobar fórmules com que Mas sigui president amb una orientació a les relacions internacionals, i que un conseller en cap porti més directament la direcció del govern. Segur que es poden trobar fórmules però no partint de l'exclusió.

[REFLEXIÓN] Análisis tras las elecciones plebiscitarias

Por primera vez en la historia, el Parlament de Catalunya tiene una mayoría independentista. Y, además, esa mayoría es absoluta con 72 escaños sobre 135. Respecto a la composición del anterior Parlamento, los escaños independentistas han pasado de 24 (21 + 3) a 72 (62 + 10). Este resultado hace posible que el proceso soberanista siga adelante, con la legitimidad suficiente según el compromiso que habían expresado los partidos que optan por la creación de un estado propio. Cuando alguien dice que nada ha cambiado respecto al día anterior, no se da cuenta del cambio de enormes proporciones en la composición del nuevo Parlamento.  

La lectura en clave de escaños es la más importante dado que formalmente se trata de unas elecciones parlamentarias, que se han utilizado en clave plebiscitaria en la medida que el Estado español no ha hecho posible la celebración de un referéndum sobre la independencia, mecanismo que hubiera permitido de manera clara contar los partidarios de este cambio de statu quo.  

La lectura en clave de votantes es imperfecta y no adecuada en la medida en que se pueden haber producido alteraciones porque se tenían que votar partidos. En todo caso, es cierto que una victoria también en votos superior al 50% lo hubiera hecho comparable a un referéndum y podría haber habilitado para una DUI, siguiendo el criterio de las CUP. El hecho de que el porcentaje explícito haya sido inferior al 50% conlleva que las CUP renuncien a exigir una DUI inmediata y que se añadan a la propuesta más progresiva de Junts pel Sí, consistente en avanzar en la hoja de ruta hacia un referéndum que será sobre la Constitución catalana, con el deseo de que mientras tanto el Estado español se avenga a convocar un referéndum.  

El partidarios del No se han quedado con un 40% de los votos. La lectura según votos habría que hacerla a partir de 3 bloques, los partidarios del Sí (independentistas), los partidarios del No (unionistas), y los partidarios de derecho a decidir convocando un referéndum pactado. Aunque habría que excluir los votos a  aquellos partidos residuales que no han entrado en absoluto en el debate plebiscitario y que, a efectos de cálculo del porcentaje de voto plebiscitario, se deberían descontar como si fueran votos nulos.

Se acabó la broma de la mayoría silenciosa. Con una participación historia del 77%, la victoria de los partidarios del Estado propio es un gran éxito, unos años atrás impensable. Seguramente España perdió la oportunidad de convocar un referéndum cuando el podía haber ganado, como sucedió en Escocia. Esconderse tras el discurso de la mayoría silenciosa que no se había manifestado públicamente pero que se expresaría en las urnas cuando fuera el momento ya no se podrá repetir. Esperamos que ahora no se inventen el discurso de la mayoría muda, la que no habla nunca. De hecho, sin ponerle nombre risible, ya se ha estado haciendo cuando se proyecta sobre el total de la población cuál es el porcentaje de personas que han votado la opción ganadora.

La presión internacional sobre el Estado español comenzará a hacerse efectiva si bien de manera discreta. El hecho es que ya hace meses que están sorprendidos por la pasividad del Estado español. Ahora esperarán que se constituya el nuevo Gobierno, pero seguro que las presiones discretas ya comenzarán a concretarse. Sólo hay que comparar con Canadá y Gran Bretaña, donde un 41% y un 44% respectivamente de voto soberanista en Quebec y Escocia comportó que los estados se avinieran a convocar sendos referendos. Un 41 y un 44 frente casi un 48 en Cataluña. Hoy mismo, la presidenta de la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa, la luxemburguesa Anne Brasseur, manifestó que es necesaria una "negociación" con Cataluña tras los resultados del 27-S y que "la votación del pueblo de Cataluña se debe respetar".  

España sigue inmóvil. La política española, con el matiz de Podemos, no se ha visto cuestionada por este triunfo soberanista. Siguen con la tónica de negar la realidad. Y los medios de comunicación con sede en Madrid también siguen lanzando el mismo mensaje. Este pensamiento único, con alguna grieta como puedan ser los análisis de Iñaki Gabilondo, dificulta que la ciudadanía española pueda hacerse una idea del proceso catalán y de la certeza de lo que ocurrirá en los próximos meses. El mensaje que llega, como ya ha pasado en los últimos años, es que el proceso ha muerto. Parece difícil que se lo puedan volver a creer pero es no es fácil salir del análisis único cuando todo el entorno mediático lanza la misma interpretación.  

El tic-tac-tic-tac se ha estropeado. Una parte de la ciudadanía partidaria del derecho a decidir aún creía que España convocaría un referéndum e incluso que sería posible cambiar España. Esta hipótesis partía del papel que Podemos -pero también el PSOE según el punto de vista del PSC- aportarían un cambio político a partir de las propias elecciones españolas. Ahora que el tic-tac de Podemos está estropeado y que la derecha españolista resultante de la suma de PP y C 's tiene todos los números para ganar, además de la imposibilidad manifiesta que el PSOE haga un cambio tan grande, habrá que ver cuál será la reacción o el posicionamiento de los votantes y de los líderes de Catalunya Sí que es Pot.  

Para los partidarios de cambios relevantes en el statu quo, como puedan ser un estado federal o confederal, la única manera real de llevarlo a cabo sería necesariamente acometer un primer paso de soberanía de Cataluña para pasar posteriormente a pactar con España el modelo de integración, de tú a tú, y partiendo del respeto mutuo. Por tanto, la lógica de la pasividad y el negacionismo de la política española, la imposibilidad de cambios relevantes, debería ir desplazando una parte importante de este 11,45% hacia posiciones soberanistas más explícitas. España no admite sutilidades, invita al todo o nada.

Se hace difícil imaginar que el Estado español y los partidos unionistas puedan hacer una propuesta creíble para los catalanes. Hoy en día, ningún soberanista podría tener en consideración una propuesta que no partiera del reconocimiento nacional y, por tanto, del derecho a la autodeterminación cuando se considerase necesario. Si se ha llegado hasta aquí, y cualquier promesa del unionismo no puede generar ninguna confianza o credibilidad, parece evidente que sólo el derecho a poder reanudar el ejercicio de la autodeterminación sería una condición que podría convencer a algunos votantes del Sí más sensibles a ofertas, aparte por supuesto de blindar ciertas competencias y un concierto económico. Ninguna de estas propuestas es posible en el esquema mental del unionismo, de modo que sólo la alternativa de la hoja de ruta soberanista es factible. España no tiene ni está en condiciones de tener una hoja de ruta alternativa al soberanista para intentar seducir a los catalanes.  

La única sombra que observo en este momento es el papel de la CUP respecto a la elección del presidente Mas. Su afirmación -creo- se hizo en un escenario donde era posible que su abstención fuera suficiente. Pero ahora no lo es. Lo más importante ahora es el proceso, no las personas, lo suscribo. Y por tanto, hay que analizar qué es más conveniente, sin apriorismos ideológicos y sin vetar personas de antemano. La revolución de la sonrisa se ​​ha hecho en positivo, con renuncias de todos, y no es conveniente introducir factores negativos, de exclusión. El proceso requiere que haya gente de un amplio espectro, que sume con generosidad, y una parte del país no entendería que 10 diputados puedan forzar tal exclusión, que puede herir esta percepción de amplia transversalidad. También generaría inquietud en los sectores empresariales, cuestión que -no seamos ingenuos- es fundamental para el proceso. Pero, además, la desaparición de Mas sería un gran daño a nivel internacional, que costaría mucho de entender. Y poca gente entendería que el presidente que ha liderado el proceso, que ha aportado confianza, y que puede estar imputado penalmente en pocos días por poner las urnas, sea obligado a apartarse. Lo digo convencido en términos de interés para el proceso. Otra cosa es encontrar fórmulas como que Mas sea presidente con una orientación a las relaciones internacionales, y que un primer ministro lleve más directamente la dirección del gobierno. Seguro que se pueden encontrar fórmulas pero no partiendo de la exclusión.

26.9.15

Jornada a Vilafranca del Penedès per la integració laboral: un valor social per l’empresa

Aquest proper dilluns 5 d'octubre tindrà lloc a Vilafranca del Penedès una ponència sobre Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions, a càrrec de l'expert Josep Maria Canyelles, en el marc d'una Jornada sobre el valor social que suposa per a l'empresa la integració laboral.




5 d’octubre de 2015 de 10.20 a 12h al Vinseum 
  • 10.15h Signatura del Conveni amb les entitats ADEPG, UEP, AVC i l’Institut del Cava. 
  • 10.25h Recepció Assistents. 
  • 10.30h Conduirà l’acte la periodista Sra. Cati Morell
  • Benvinguda a càrrec de l’Alcalde de Vilafranca del Penedès i President de la Fundació Pro-Penedès el Sr. Pere Regull
  • Intervindran els presidents de l’ADEPG, UEP, AVC i de l’Institut del Cava i el Sr. Jordi Nicolau, Director Territorial de CaixaBank de Barcelona. 
  • 10.45h Vídeo/Presentació del programa Incorpora de “la Caixa”. 
  • 10.55h a 11.20h Ponència sobre Responsabilitat Social Empresarial, a càrrec del Sr. Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat
  • 11.20 a 11.30h Introducció de la directora de la Fundació Pro-Penedès la Sra. Gemma Sivill, amb dades del territori. 
  • Testimoni de dues empreses vinculades al Territori Penedès, Casa Ametller amb el Sr. Josep Ametller i Decathlon amb el Sr. Jaime Ramos
  • 11.30 a 11.50h Torn Obert de paraules. 
  • 11.50h a 12h Cloenda a càrrec del President de la Fundació Pro-Penedès i Alcalde de Vilafranca el Sr. Pere Regull
  • 12h Aperitiu.
Per confirmar assistència: fundacio@propenedes.com  93 817 05 88
Organitza: Fundació Pro Penedès i Obra Social la Caixa
Col·labora: ADEGP, UEP, AVC-UVIPE i Institut del Cava

25.9.15

Els arguments unionistes es desfan com un terròs de sucre en el tram final de campanya

Arribem al final de la campanya electoral del 27-S, i els arguments unionistes es desfan com un terròs de sucre. De fet, ja eren arguments insostenibles, que no resistien gaires anàlisis en profunditat, però dits a la pròpia audiència en un míting, llançats enmig del brogit d'un debat a set, o afirmats des d'una pantalla de plasma, podien aguantar uns dies del frec a frec de la campanya. Però el que ningú esperava és que es desmuntessin de manera tan evident.

[CIUTADANIA EUROPEA] A Rajoy se li desmunta l’amenaça de la UE en una sola pregunta a Onda Cero. El president del govern espanyol ha estat incapaç d’argumentar per què els catalans deixarien de ser ciutadans europeus en cas d’independència de Catalunya. Una simple pregunta del periodista Carlos Alsina que l’entrevistava avui a Onda Cero l’ha deixat desarmat. El ridícul del president no solament desmunta el tema central de la campanya de la por sinó que mostra que l'unionisme no està preparat argumentalment, i que s'acaben creient allò que prediquen sense cap rigor intel·lectual ni legal.



[PERTINENÇA A LA UE] Les declaracions que, malgrat tota la pressió diplomàtica de l'Estat espanyol, ha aconseguit l'unionisme són ben escasses i irrellevants. Purs formalismes, alguns dels quals lligats a un preu car com les declaracions d'Obama, molt lleugeres, que van venir lligades a la firma de la concessió de les bases d'operació militar a Espanya. El que és rellevant és que la UE no s'ha pronunciat i això és així perquè cap estat no ho ha demanat i, per tant, no s'ha produït cap dictamen. No es pot intentar enganyar perquè Europa no es mullarà fins que no hi hagi un mandat democràtic. I si es força passen coses tan ridícules i surrealistes com la resposta trucada en castellà, diferent de l'original en anglès. Ara els eurodiputats sobiranistes han demanat que es resolgui a investigació sobre la manipulació abans de les eleccions del 27-S.

[DIÀLEG] L'unionisme advoca pel diàleg, però és pur formalisme. Ha anat sortint en alguns debats: si els sobiranistes volen parlar de com millorar l'encaix de Catalunya a Espanya podem parlar-ne però mentre hi hagi aquesta aposta sobiranista no hi ha res a parlar. És a dir, el diàleg sols és per parlar del que una de les parts, la que ara per ara disposa de la força de l'Estat, accepti parlar. La fal·làcia de la proposta de diàleg és clara: quan dos dialoguen, un no pot vetar els temes de l'altra perquè això no és diàleg. Queda clar que l'unionisme no vol diàleg sinó imposició. Per altra banda, ja no hi ha termes mitjos: com reflexionava Vicenç Villatoro, al catalanisme no li han deixat marge per arronsar-se, ni que volgués, l'estratègia de l'unionisme ha estat el tot o res fins i tot quan el president Mas encara feia propostes sobre terceres vies, o ara darrerament quan alguns partits (PSOE, Podemos) han intentat formular alguna diferenciació formal respecte al PP però sense que se'n distanciés gaire en el fons. Si la resposta de l’Estat a les demandes catalanes hagués estat obrir un espai de negociació, reconèixer l’existència del problema, fer una oferta per millorar la situació, el catalanisme tindria ara un cert marge. Però la resposta de l’Estat és només el discurs de la por i de l’amenaça. I així no hi ha cap marge. 

[LES PENSIONS] S'ha intentat fer por amb les pensions, quan de fet hi haurà més garanties de pagar-les i augmentar-les en un Estat català que a Espanya. A més, el sobiranisme ja explicava que la transició en aquesta matèria no té problema perquè Catalunya podrà pagar i fins que no es faci el traspàs Espanya haurà de continuar pagant ja que és la seva obligació legal, obligació que es traspassarà al nou estat en virtut dels acords de secessió. Després de la campanya de la por, finalment, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha admès en una entrevista a TV Girona que Espanya " complirà" amb la seva "obligació" de pagar les pensions als pensionistes que hagin cotitzat els anys reglamentaris a Espanya. " Espanya sempre compleix les seves obligacions", ha respost en ser preguntat explícitament sobre el pagament de les pensions en cas d'una declaració unilateral d'independència,

Però això no treu que sobre aquest tema s'ha mentit molt i se segueix mentint, i que es tracta d'un col·lectiu molt sensible al qual aquesta por els pot afectar molt. Ha estat un joc brut que sens dubte pot haver deixat un impacte important en els votants. I a més, l'unionisme actua saltant-se no solament la veritat sinó també la legalitat: la plataforma espanyolista Societat Civil Catalana (SCC) ha enviat un milió cartes a un milió de llars de Catalunya assegurant que, en cas d'independència, els pensionistes cobraran fins a un 17% menys de pensió. Segons ha explicat l'entitat, l'enviament ha començat aquest dimarts, s'allargarà durant la setmana i s' han seleccionat barris amb un alt percentatge de pensionistes, una planificació que s'ha fet, asseguren, a partir de dades de l' Idescat. La plataforma de juristes contra la catalanofòbia, Drets, ha presentat un recurs davant les Juntes Electorals provincials per reclamar la retirada de l'ofensiva propagandística  casa per casa amb l'objectiu de "condicionar o orientar el vot dels ciutadans". A més, l'entitat també insta les Juntes provincials a sancionar Societat Civil perquè amb la campanya propagandística, "vulnera" la LOREG, que en l'article 50.5 diu que "cap persona jurídica" diferent als partits podrà fer campanya electoral a partir de la data de convocatòria dels comicis. Per això reclamen el " cessament immediat de l'esmentada campanya i que s'iniciï el corresponent procediment sancionador.

[ELS BANCS] Un dels intents de manipulació i influència en campanya per la via de la por ha estat el comunicat dels bancs. Ràpidament Caixa d'Enginyers i Tríodos se n'han desmarcat, cosa que els ha anat molt bé per a captar clients, i els dos bancs catalans, CaixaBank i Banc Sabadell, han rebut multitud de consultes i queixes, cosa que ha fet que se n'hagin anat desmarcant donant a entendre que tot plegat ha estat el fruit d'una pressió enorme per part dels poders de l'Estat. Cal dir que al llarg de tot el procés la Caixa ha tingut una posició neutra, cosa que vol dir que fins ara mateix havia resistit a totes les pressions que segur que ha tingut. Algunes consultes, com la del Col·legi de Metges al BBVA, ha permès que aquests bancs responguin individualment que no tenen cap intenció de marxar passi el que passi. [--> 20.9.15 El gran fracàs de La Caixa]

[EL CORRALITO] En 48 hores, el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ha passat de parlar obertament –tot i que després de la insistència dels periodistes– de la possibilitat d'un 'corralito' a Catalunya si es produeix una declaració unilateral d'independència a considerar l'escenari  "gairebé impossible".  Després de les declaracions de dilluns, les crítiques al governador no només van arribar dels sectors nítidament independentistes, sinó que membres del consell de govern del Banc d'Espanya van protestar perquè en les reunions de l'organisme no s'havia tractat el tema i havia embarcat la institució en unes opinions "personals". Alguns experts alertaven, a més, que el fet que el 'cap' dels bancs espanyols tan sols insinués la possibilitat d'un 'corralito' era una imprudència perquè podia provocar el pànic als estalviadors, que podrien intensificar la retirada de diners dels bancs, incrementant així la possibilitat que es produeixi un 'corralito', en una profecia autocomplerta. De fet, tal com publica aquest mateix dimecres l'ARA, sis economistes catalans de prestigi han arribat a demanar la dimissió de Linde pel que consideren que són unes declaracions "extremadament imprudents" que posen en perill "tot el sistema bancari espanyol". [Font: Ara]

[EL SUFLÉ] Tota l'estratègia del govern espanyol i el PP s'ha basat en la hipòtesi que el procés era un suflé, que no aguantaria molt temps, que estava teledirigit per Mas, que quan anéssim sortint de la crisi es desinflaria, i que sempre disposaven de les clavegueres de l'Estat per a fer el joc brut i desactivar el procés. Aquest ha estat el gran fracàs perquè porta implícit un error garrafal de la intel·ligència espanyola, de la seva capacitat d'observació i d'interpretar els fets. Però és més: des dels anys de l'España va bien, l'unionisme estava complagut i convençut que el problema catalán ja no tenia més recorregut i que era el moment d'aprofitar per a rematar-lo. Per això no van tenir cap dubte a mostrar la seva prepotència. Enric Juliana explica que passejant per Madrid en l'època de l'Estatut va trobar-se amb una mesa petitòria al carrer Potosí, que una senyora de mitjana edat – segons paraules d’en Juliana – se li va acostar. El relat d’Enric Juliana és el següent:: “¿Quiere usted echar una firma contra loscatalanes?”, me preguntó hace seis años una señora de mediana edad, activa y sonriente en una mesa petitoria ubicada en la calle Potosí de Madrid, justoenfrente del mercado de Chamartín. “Señora –le respondí–, tengo un impedimento:soy catalán”. Hubo unas sonrisas nerviosas y nos dimos los buenos días)". L'agressió ha estat planificada, però han comès el greu error de pensar que no hi hauria resposta, que els catalans ens cansaríem o que acceptaríem qualsevol plat de llenties. No han comprès que la societat ha percebut que el nostre futur estava clarament en joc i que s'havia de posar la dignitat per davant. 

Dos marrons per a europa: manipulacions

La cultura política i organitzacional europea demana un nivell de seriositat. Això no vol dir que tot es faci bé ni molt menys, ja ho sabem i veiem cada dia. A la Unió Europea no li resulta fàcil actuar com una Unió, i sovint no sap ni coordinar-se. Però la cultura europea sí que valora el rigor i la voluntat de fer les coses bé. A més, la cultura de la Unió Europea valora molt l'intercanvi de bones pràctiques, aprendre els uns dels altres i anar confluint en la millor manera de fer les coses.

Des de la UE, des dels països nòrdics i centreeuropeus, s'observa amb una visió cada cop més crítica un Estat espanyol que té una cultura molt més relaxada en la seriositat i rigor, i que, a més, no mostra voluntat d'aprenentatge, d'incorporar bones pràctiques. La impressió que van tenint després de molts anys és que als governs espanyols sols els interessa obtenir diners, no coneixement.

Respecte al procés sobiranista català, ja sabem el maldecap i la incomoditat que suposa per a la Unió Europea. Es tracta d'una carpeta difícil, complexa, amb repercussions importants, que voldrien estalviar-se. Però són demòcrates, i saben que si hi ha un mandat democràtic l'hauran d'obrir. I en aquests anys han anat comprenent per què els catalans volem crear un estat nou.

El fet que a l'inici del procés el president Mas es presentés a Brussel·les per explicar quines eren les motivacions, quines les aspiracions i quins serien els passos que s'anirien produint en funció de les circumstàncies, ha fet que els moviments del procés siguin vistos com a previsibles, fet que en la cultura de les institucions europees és un atribut molt important. El europeus i el món sencer ja fa anys que sabien que si l'Estat espanyol no oferia activament o passivament algun camí per a exercir el dret a decidir, serien les urnes de les eleccions les que es transformarien en unes plebiscitàries.

En la setmana crítica, a punt d'anar a votar per decidir el futur de Catalunya, la UE es troba amb dues jugades de l'espanyolisme, de les que molesten molt perquè taquen innecessàriament la imatge de les institucions. Entre les passos que ha fet l'unionisme espanyol en aquests darrers temps n'hi ha dos que han tingut 'retorn' aquesta setmana. Dos marrons per a Europa:
  1. Els eurodiputats unionistes van motivar que el Parlament Europeu atorgués el premi Ciutadà Europeu 2014 a Societat Civil Catalana, associació contrària a la independència de Catalunya, que té el suport del PP, Ciudadanos, UPyD, PSC, i diversos partits parafeixistes i racistes. L'Eurocambra, a proposta del PP, va concedir-li un guardó que reconeix un "compromís excepcional" amb els valors europeus. La nova entitat espanyolista, malgrat el seu intent de fer un discurs transversal, ha rebut el suport i manté vincles amb dirigents de l'extrema dreta catalana contrària a la independència com Somatemps, la Plataforma per Catalunya, Vox o l'MSR. Ara s'ha descobert, i està en mans del jutge, que el seu president va crear un perfil a Facebook des d'on s'ha promogut el boicot a empreses catalanes i s’han celebrat accions com el robatori de material de campanya independentista, perpetrats per grups anònims espanyolistes i “fins i tot ha anunciat delictes poques hores abans que es materialitzessin”. “El fet que exposi els seus actes consumats de violència agreuja encara més les amenaces que llançava contra diverses personalitats catalanes”, alerta l'entitat denunciant, Drets. Podeu veure, a més, el reportatge d’investigació sobre els vincles entre l’extrema dreta i Societat Civil Catalana.
  2. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s'ha trobat enmig d'un marró quan una resposta que va fer sobre Catalunya, dient que no volia opinar, ha tingut una traducció oficial en castellà on s'hi ha afegit un llarg paràgraf amb consideracions que alteraven per complet la resposta real. "¿Reconeixeria la Comissió una declaració unilateral d'independència o respectaria la integritat territorial d' Espanya i la competència de l'estat espanyol per gestionar els seus assumptes interns i funcions essencials com a estat?". Aquesta és  la pregunta que l'eurodiputat del PP Santiago Fisas va plantejar a la Comissió Europea el 21 de juliol del 2015, amb la intenció que arribés la resposta en plena campanya. I la resposta de Brussel·les va arribar aquest dilluns, però resulta que la resposta en castellà difereix de  la versió en anglès, que és l'única vàlida. Eurodiputats sobiranistes han demanat que es resolgui a investigació sobre la  manipulació abans de les eleccions del 27-S: "Ha existit voluntat de manipular per incidir en el resultat. El que vam descobrir ahir és un cas insòlit i únic. Es tracta d'afegir un paràgraf de set línies".
Altres reflexions relacionades:

[REFLEXIÓ] Ruptura de la Responsabilitat Social a Volkswagen: Think brown

[ELS FETS] Volkswagen (VW) ha instal·lat en alguns dels seus cotxes un programari que els permet complir la legislació sobre emissions contaminants solament quan el vehicle està sent revisat. En aquesta circumstància, s'activa el plenament sistema per reduir la contaminació, però la resta del temps els seus vehicles desprenen fins a un 40% més de la pol·lució permesa als EUA. Aquesta ha estat la denúncia que ha fet l'Agència de Protecció Mediambiental dels EUA, sobre uns fets que han estat ràpidament reconeguts per la companyia: "Utilitzar un artefacte enganyós en els cotxes per evadir els estàndards de l'aire net és il·legal i una amenaça per a la salut pública".

[CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS] El dièsel contamina més que la gasolina, però la marca alemanya havia basat part de la seva estratègia per créixer en el mercat nord-americà en la promesa d'un «dièsel net», amb motors més eficients i menys contaminants, segons el Wall Street Journal.

[REACCIÓ COMPANYIA] El conseller delegat Martin Winterkorn va fer un acte de contrició i es va comprometre a aclarir els fets ordenant, en primer lloc, una investigació externa sobre l'assumpte. A més, va dir: «Lamento profundament que hàgim trencat la confiança dels nostres clients i el públic».

[CONSEQÜÈNCIES CORPORATIVES] Les accions de Volkswagen es van desplomar dilluns un 18% en la borsa alemanya davant les potencials repercussions de l'escàndol a què s'enfronta als EUA. Aquest ardit li ha obligat de moment a retirar del mercat 482.000 vehicles Volkswagen i Audi. La marca alemanya s'enfronta a una multa potencial que podria arribar als 18.000 milions de dòlars. Tot un desastre per a l'enginyeria alemanya, que porta anys buscant sense èxit la fórmula per triomfar en EUA.

[CONSEQÜÈNCIES REPUTACIONALS] Aquesta ja serà una taca enorme en la trajectòria de Volkswagen, de les que marquen de manera indelebre. És un engany sense pal·liatius. I són els moments per recordar les vicissituds històriques de la marca entre les quals la del propi origen, quan Adolf Hitler va decidir posar en marxa un pla de foment de la indústria de l'automòbil, amb l'objectiu de rellançar les seves fàbriques i fer-les més competitives enfront de les angleses i les franceses. VW va sorgir aleshores a Alemanya com a projecte per construir un automòbil que fos accessible per a un gran nombre de persones. D'aquí el significat de la denominació, el cotxe del poble. En el segle XXI, la marca havia decidit passar a ser la gran marca amb compromís de sostenibilitat, amb el lema Think blue: "Desitgem esdevenir el fabricant d'automòbils ecològicament més sostenible del món", "Preferim actuar en lloc de parlar" o "La sostenibilidad ecológica representa en Volkswagen un importante objetivo empresarial. Y para nosotros significa mucho más que construir vehículos cada vez más eficientes. Pues tenemos el convencimiento de que cuando alguien realmente pretende cambiar algo, debe tener una visión de conjunto, y comenzar en uno mismo". Think blue no era més que un lema maco, un encert de comunicació destinat a enganyar mentre ningú no ho descobrís. Costarà recuperar un color alegre, més aviat pensarem VW en marró, Think brown.


[RUPTURA DE LA RESPONSABILITAT SOCIAL] L'RSE no és únicament complir la llei, cosa que no han fet, sinó comprometre's, cosa que sí que havien fet. I la irresponsabilitat és més gran quan la mala pràctica es fa damunt d'un compromís rellevant, central. Si una empresa incompleix la llei, hi ha els tribunals. Quan una empresa s'ha compromès davant dels grups d'interès, situant la sostenibilitat en clau estratègica i de cultura de la marca, es trenca la confiança, es perd la reputació, es fa molt difícil tornar a refer la credibilitat, perquè no és un petit engany que pot haver comès una àrea, estem davant d'un engany corporatiu, estratègic, plenament conscient. La manca de responsabilitat davant la societat s'ha de penar amb el càstig per part dels grups d'interès. Per cert, em pregunto com s'explicaran a la propera memòria d'RSE.

[CONSEQÜÈNCIES SECTORIALS I MARCA-PAÍS] A més, un engany en matèria ambiental en un país on tant el rigor i el compliment com la sensibilitat verda compten molt. El Govern alemany vol respostes sense dilació i el ministre d'Economia ha advertit que el presumpte frau podria posar en perill la reputació de tota la indústria del motor alemanya. 

[ESQUERDA ÈTICA] Alguns experts en comunicació defensen que les empreses poden mentir però no enganyar. De fet, ha estat el màrqueting que s'ha inventat el greenwashing. Alguns em podran dir que aprofito per criticar la funció de màrqueting, que sols s'ha limitat a comunicar allò que els han dit. Això m'ho podrien dir en tot cas els de comunicació i sobretot si són externs, però no els de màrqueting que defensen el sentit absolutament central d'aquesta funció vinculada a la capacitat d'entendre què vol i necessita la clientela. Estem davant d'un nou avís, una nova oportunitat, de les àrees del MKG per fer acte de constricció i entendre que les companyies d'avui ja no poden permetre's ni de basar-se en la gran mentida ni tampoc consentir lleugers enganys.

[IMPACTES ESFERA D'INFLUÈNCIA] Estan per veure els impactes en el mercat, més enllà de les primeres reaccions dels inversors amb la caiguda en borsa. Però tota davallada no solament afecta la companyia sinó tota una sèrie de grups d'interès, entre els quals els treballadors, que de cop es troben desemparats de l'orgull de treballar en una gran companyia i ara sols treballen en una companyia gran. I també totes les pimes de la cadena de proveïment, que poden trobar-se en situacions complicades amb qualsevol reducció que es produeixi, en un sector ja molt tocat. D'altra banda, les filiats també es podrien veure afectades si bé SEAT ja ha anunciat que les inversions previstes a Martorell de 3.300M€ no quedaran afectades. Però ara també cal que les filials com SEAT mostrin la seva transparència, ja que a diferència de Volkswagen, que va concretar els models afectats, SEAT segueix sense detallar quins vehicles va vendre amb el motor trucat ni quantes unitats. SEAT ha rectificat la seva resposta a l'escàndol dels motors trucats del grup Volkswagen i ha hagut de reconèixer que també va maquillar les emissions dels seus vehicles. SEAT assegura haver equipat també els motors EA189 del Grup Volkswagen a alguns dels seus vehicles

24.9.15

[REFLEXIÓ] Dues preguntes sobre el 27-S

El sector sobiranista ha publicat molts estudis i informes que detallen el procés perquè Catalunya pugui dotar-se d'un estat propi. De ben segur estem davant del procés de secessió més analitzat, descrit, previst en tots els passos i àmbits. Els interrogants que queden pendents són els que no es poden preveure i que, en gran mesura, depenen de quina sigui l'actitud de l'Estat espanyol, tant en el moment central del procés com en els mesos posteriors, en funció de s'avé a acceptar el mandat democràtic i es porta a terme un procés ordenat, pactat, i sense efectes rellevants en el camp econòmic.

En canvi, tinc algunes preguntes per al sector unionista, ja que és el que al llarg d'aquests anys, i també en campanya electoral, no ha tingut capacitat d'aportar arguments més enllà dels tòpics al voltant de la legalitat i les afirmacions sentimentals de base nacionalista, combinades amb les amenaces i l'estratègia de la por.

Pregunta 1. En cas que el 100% de la ciutadania es declarés a favor de la creació d'un nou estat per a Catalunya, acceptarien aquest fet com un mandat democràtic i col·laborarien amb actitud respectuosa a la implementació?

Aquesta pregunta en format d'hipòtesi és molt important i tots els indicis de les afirmacions que s'han anat fent per part dels líders unionistes apunten que ni en aquest cas no acceptarien la secessió perquè seguiria anant contra la legalitat i perquè en tot cas caldria saber què pensa la resta d'espanyols ja que es tracta d'una qüestió que els afecta a tots.

La resposta intuïda i d'alguna manera verbalitzada en algunes afirmacions ens porta a una constatació de la incapacitat de l'unionisme i de les institucions espanyoles d'entendre la diferència entre legalitat i legitimitat, i la incapacitat de comprendre que les lleis s'han d'adaptar a la voluntat de la ciutadania.

Si en algun cas un unionista es deixa portar pel joc de la hipòtesi i considera que amb un percentatge tendent a la totalitat és evident que caldria acceptar el procés, aleshores cal reformular la pregunta i saber quin és el percentatge o les condicions: el 60? el 55? el 51? Per experiència, he de dir que aquí el contrast d'opinions ja no tindrà continuïtat ja que l'apriorisme que el procés no es pot produir està per sobre de la democràcia i del raciocini, i acceptar que en certes condicions caldria acceptar-ho implica en darrer terme acceptar que hi ha una legitimitat que passa per sobre de la legalitat, cosa que finalment esquerda la veritat única de l'unionisme, que és el caràcter sagrat i indivisible d'Espanya.

Pregunta 2. Si un dels arguments centrals de l'unionisme és la crítica a posar fronteres, per què la seva acció de revenja seria imposar fronteres?

Un dels grans arguments de l'unionisme és que crear fronteres és antic i va contra les tendències d'Europa i del món. El problema és que el sobiranisme no està proposant de posar fronteres sinó solament de crear un estat propi, és a dir, que cadascú es pugui governar a si mateix dins el marc d'interdependència que el món actual demana. La proposta sobiranista central, de fet, proposa que Catalunya segueixi dins la Unió Europea i que l'Espanya resultant sigui considerada una nació germana amb qui compartir molts actius i estratègies, fins al punt de ser el gran aliat en el món.

Quan l'unionisme afirma que en cas de secessió hi haurà una frontera entre Catalunya i Espanya, de fet, estan dient una altra cosa que no gosen declarar de manera més explícita: si Catalunya crea un estat propi, com a revenja, Espanya posarà tots els esforços per vetar la seva entrada a la Unió Europea i a tots els organismes internacionals possibles. Interpreto com un acte de covardia que no es gosi explicar clarament què és el que volen dir exactament. Si l'Estat espanyol respecta un suposat mandat democràtic dels catalans en pro del nou estat, no hi hauria cap frontera real, com no en tenim cap en aquest moment amb tots els països de la UE.

La contradicció és flagrant i molt greu, ja que si realment allò que et preocupa és que no hi hagi fronteres, i aquest és un dels teus arguments bandera, com pot ser que després el que vulguis fer sigui precisament imposar fronteres? Potser les fronteres no els importen gaire i el problema és que se sentirien ferits en el seu orgull nacional, però això ja és un problema sentimental i de nacionalisme que han de curar-se a partir de l'acceptació dels fets democràtics i no dissimular amb falsos arguments.

Securitas Direct: mala pràctica, conversar, esperar.

[ca] Aporto els enllaços a les interaccions que he tigut amb la companyia Securitas Direct, a causa de la promoció per mitjà de CaixaBank dels seus serveis. A la primera reflexió s'expliquen els fets; a la segona com se'm demana que m'hi posi en contacte; al cap d'un any reprenc el tema per manca de resposta i rebo una trucada d'un comercial; i a la quarta faig una anàlisi de situació a partir de la trucada de disculpes d'un responsable. A partir d'aquí, resto com a ciutadà a l'espera d'observar les millores que permetin com a mínim complir les obligacions legals. L'RSE suposa no solament complir les lleis sinó una capacitat de satisfer allò que la societat espera d'una empresa, cosa per la qual el diàleg, la sensibilitat, la capacitat de resposta, la voluntat de millora i la sostenibilitat són factors clau.

[es] Aporto los enlaces a las interacciones que he tigut con la compañía Securitas Direct, debido a la promoción a través de CaixaBank de sus servicios. En la primera reflexión se explican los hechos; en la segunda como me pide que me ponga en contacto; al cabo de un año retomo el tema por falta de respuesta y recibo una llamada de un comercial; y en la cuarta hago un análisis de situación a partir de la llamada de disculpas de un responsable. A partir de aquí, quedo como ciudadano a la espera de observar las mejoras que permitan como mínimo cumplir las obligaciones legales. La RSE supone no sólo cumplir las leyes sino una capacidad de satisfacer lo que la sociedad espera de una empresa, por lo que el diálogo, la sensibilidad, la capacidad de respuesta, la voluntad de mejora y la sostenibilidad son factores clave.


18.9.14 [ca] [REFLEXIÓ] Promoció de Securitas Direct des de la Caixa
18.9.14 [es] [REFLEXIÓN] Promoción de Securitas Direct desde La Caixa

19.9.14 [ca] Promoció de Securitas Direct des de la Caixa (i II)
19.9.14 [es] Promoción de Securitas Direct desde La Caixa (y II)

28.8.15 [ca] Segons la incomplidora Securitas Direct, "en España sólo hay una lengua oficial" 
28.8.15 [es] Según la incumplidora Securitas Direct, "en España sólo hay una lengua oficial"

30.8.15 [ca] [ANÀLISI] Bones notícies de Securitas Direct. Restem a l'espera
30.8.15 [es] [ANÁLISIS] Buenas noticias de Securitas Direct. Quedamos a la espera

L’Estat espanyol vol augmentar el perjudici a les entitats socials catalanes


Fa tres anys vaig escriure un article titulat Passar-se les sentències judicials pel forro! en el qual deia Al gener d'aquest any vaig vaticinar que l'Estat espanyol no compliria la sentència. I efectivament, el Govern espanyol va anunciar la setmana passada que la potestat per administrar les subvencions generades de la casella del 0,7% de la declaració de la Renda (IRPF) no serà d’àmbit territorial sinó que es gestionaran de forma centralitzada.

Continuava justificant perquè ho teníem tan clar: Perquè des de fa cinc anys, l'Estat i alguns grups socials han decidit de manera prou explícita anar a totes contra la diversitat nacional fins al punt de carregar-se si cal el sistema autonòmic aprofitant la conjuntura de crisi econòmica.

L'Estat ha incomplert sistemàticament el que preveu el marc normatiu, les lleis orgàniques i les moltes sentències fermes del Tribunal Suprem. Mentre l'Estat i totes les forces unionistes denuncien que el sobiranisme està disposat a trencar la legalitat, ells no tenen cap problema a incomplir-les sistemàticament.

Ara hem sabut que l’Estat prepara un decret per tallar l’aixeta a les entitats socials catalanes, ja que segons l’esborrany, només subvencionarà organitzacions “d’àmbit estatal” amb el 0,7% de l’IRPF.

Els contribuents catalans aporten un 26% del recursos resultants del 0,7% de l'IRPF però només en retorna el 14. Pràcticament la meitat dels recursos no tornen al seu origen, a on correspon. [llegir notícia a l'Ara]

[REFLEXIÓN] Dos preguntas sobre el 27-S

El sector soberanista ha publicado muchos estudios e informes que detallan el proceso para que Cataluña pueda dotarse de un estado propio. Seguro que estamos ante el proceso de secesión más analizado, descrito, previsto en todos los pasos y ámbitos. Los interrogantes que quedan pendientes son los que no se pueden prever y que, en gran medida, dependen de cuál sea la actitud del Estado español, tanto en el momento central del proceso como en los meses posteriores, en función de si se aviene a aceptar el mandato democrático y se lleva a cabo un proceso ordenado, pactado, y sin efectos relevantes en el campo económico.  

En cambio, tengo algunas preguntas para el sector unionista, ya que es el que a lo largo de estos años, y también en campaña electoral, no ha tenido capacidad de aportar argumentos más allá de los tópicos en torno a la legalidad y las afirmaciones sentimentales de base nacionalista, combinadas con las amenazas y la estrategia del miedo.  

Pregunta 1. En caso de que el 100 % de la ciudadanía se declarara a favor de la creación de un nuevo estado para Cataluña, ¿aceptarían este hecho como un mandato democrático y colaborarían con actitud respetuosa en la implementación? 

Esta pregunta en formato de hipótesis es muy importante y todos los indicios de las afirmaciones que se han ido haciendo por parte de los líderes unionistas apuntan a que ni en este caso no aceptarían la secesión porque seguiría yendo contra la legalidad y porque en todo caso habría que saber qué piensa el resto de españoles ya que se trata de una cuestión que les afecta a todos.  

La respuesta intuida y de alguna manera verbalizada en algunas afirmaciones nos lleva a una constatación de la incapacidad del unionismo y de las instituciones españolas de entender la diferencia entre legalidad y legitimidad, y la incapacidad de comprender que las leyes deben adaptarse a la voluntad de la ciudadanía.  

Si en algún caso un unionista se deja llevar por el juego de la hipótesis y considera que con un porcentaje tendente a la totalidad es evidente que habría que aceptar el proceso, entonces es necesario reformular la pregunta y saber cuál es el porcentaje o las condiciones: ¿el 60? ¿55? ¿51? Por experiencia, debo decir que aquí el contraste de opiniones ya no tendrá continuidad ya que el apriorismo de que el proceso no se puede producir está por encima de la democracia y del raciocinio, y aceptar que en ciertas condiciones habría que aceptarlo implica en último término aceptar que hay una legitimidad que pasa por encima de la legalidad, lo que finalmente agrieta la verdad única del unionismo, que es el carácter sagrado e indivisible de España.  

Pregunta 2. Si uno de los argumentos centrales de la 'unionismo es la crítica a poner fronteras, ¿por qué su acción de revancha sería imponer fronteras?

Uno de los grandes argumentos del unionismo es que crear fronteras es antiguo y va contra las tendencias de Europa y del mundo. El problema es que el soberanismo no está proponiendo poner fronteras sino solamente de crear un estado propio, es decir, que cada uno se pueda gobernar a sí mismo en el marco de interdependencia que el mundo actual demanda. La propuesta soberanista central, de hecho, propone que Cataluña siga dentro de la Unión Europea y que la España resultante sea considerada una nación hermana con quien compartir muchos activos y estrategias, hasta el punto de ser el gran aliado en el mundo.

Cuando el unionismo afirma que en caso de secesión habrá una frontera entre Cataluña y España, de hecho, están diciendo otra cosa que no se atreven a declarar de forma más explícita: si Cataluña crea un estado propio, como revancha, España pondrá todos los esfuerzos para vetar su entrada en la Unión Europea y en todos los organismos internacionales posibles. Interpreto como un acto de cobardía que no se atreva a explicar claramente qué es lo que quieren decir exactamente. Si el Estado español respeta un supuesto mandato democrático de los catalanes en pro del nuevo estado, no habría ninguna frontera real, como no tenemos ninguna en este momento con todos los países de la UE.

La contradicción es flagrante y muy grave, ya que si realmente lo que te preocupa es que no haya fronteras, y este es uno de tus argumentos bandera, ¿cómo puede ser que después lo que quieras hacer sea precisamente imponer fronteras? Quizá las fronteras no les importan mucho y el problema es que se sentirían heridos en su orgullo nacional, pero eso ya es un problema sentimental y de nacionalismo que deben curarse a partir de la aceptación de los hechos democráticos y no disimular con falsos argumentos.