Report sobre les balances lingüístiques del tractament del català respecte al castellà a l'estat espanyol

La Plataforma per la Llengua ha presentat en un document, a mena de llibre blanc, les balances o les diferències de tractament que reben el català i castellà per part de l'Estat, les polítiques que se'n deriven i quina repercussió tenen sobre el territori i el ciutadà.

LES BALANCES LINGÜÍSTIQUES, el greuge de tenir un estat en contra

De l'informe se n'extreu que l'estat espanyol és un territori fortament plurilingüe però té una política poc neutra en relació a altres països comparables com Suïssa, Bèlgica o Finlàndia. El principi constitucional ja afavoreix, des dels seus inicis, una de les identitats lingüístiques per sobre de les altres: la de llengua castellana. Aquest document pretén avaluar, a grans trets i mitjançant 133 aspectes importants en l'activitat lingüística de l'Estat, el grau d'aquesta parcialitat en el funcionament estructural. Sempre prenent com a referència de comparació només les llengües castellana i catalana. L'ONG per la llengua ha aplegat aquests aspectes en els següents àmbits:

1)Els fonaments lingüístics de l'Estat

2)La imatge institucional de l'Estat, les relacions amb el ciutadà i els usos al territori

3)Les empreses públiques

4)La Unió Europea i la projecció internacional

5)La identificació personal dels ciutadans

6)L'ensenyament

7)La justícia

8)Els mitjans de comunicació

9)Empresa i consum.

La Plataforma per la Llengua denuncia, una vegada més, l'anomalia lingüística de l'estat espanyol que s'allunya clarament de la resta de democràcies avançades del nostre entorn amb llengües pròpies de dimensions, percentatge de parlants i vitalitat similar o inferior que el català. A més a més, les estructures estatals estan pensades i es desenvolupen clarament per afavorir i protegir el fet identitari de matriu de llengua castellana, fent que les diferències legals i de tractament entre ambdues llengües sigui abismal. D'altra banda, l'ONG del català constata que no hi ha ni hi ha hagut una voluntat des dels successius governs espanyols ni de l'oposició de canviar realment aquesta situació.

Ara com ara, la no-separació d'Espanya implica que els drets de les persones, inclosos els lingüístics, estan supeditats als sentiments identitaris de pertinença a Espanya, cosa que no hauria de succeir en una societat moderna i democràtica on els valors i els drets dels ciutadans haurien d'estar per sobre de criteris nacionalistes, patriòtics o identitaris. Per això, la Plataforma considera que la independència és l'única sortida possible per aconseguir una pràctica lingüística amb uns mínims democràtic.

Notícia sencera