28.8.15

Segons la incomplidora Securitas Direct, "en España sólo hay una lengua oficial" @AlarmasSpain @laCaixaRespon

Fa un any vaig publicar una reflexió sobre un problema amb una empresa (Promoció de Securitas Direct des de la Caixa). Finalment en van dir que els enviés un correu (Promoció de Securitas Direct des de la Caixa - II), però mai vaig tenir resposta malgrat haver insistit. Em vaig fixar en els comentaris que feia la gent sobre aquesta empresa tant coneguts com per les xarxes, i mai eren positius: Securitas Direct para mi no es mas que un fraude organizado. De fet, ha anat augmentant la sensació que més que una empresa (amb un rigor normatiu) es tracta d'un xiringuito, que sols pretén facturar sense gaires miraments de qualitat i compliment.

Aquesta setmana m'he decidit a reenviar-los el correu, i per sorpresa meva m'han trucat en menys de 24h. Aquest és el correu, que adjunto per a fer notar una altra de les males pràctiques d'aquesta empresa:
Bon dia,
Fa un any em vaig queixar de l'empresa per Twitter i em van demanar que els enviés un correu electrònic. No he rebut cap resposta al mail ni al recordatori enviat posteriorment. Adjunto els dos correus a sota. Per més inri, la seva empresa em bombardeja contínuament amb SPAM:

M'agradaria saber si estan en disposició de donar resposta a aquest correu en algun termini raonable.
M'ha trucat un comercial, de nom Jesús, que m'ha preguntat quina era exactament la meva demanda. He començat a explicar-li que des de La Caixa em van fer una oferta comercial dels seus productes, quan m'ha interromput dient que no m'entenia en català. Li he dit -en castellà- que precisament aquest mateix era un dels problemes, ja que quan vaig entrar en relació amb l'empresa em va semblar poc seriosa, amb certes males pràctiques, manques de respecte a la clientela, i que no dóna resposta a les demandes. De fet, sempre he tingut la certesa que el motiu per no donar resposta als meus correus era perquè estaven en català. Cal dir que jo vaig posar-me en contacte amb la delegació corresponent, situada a Catalunya.

El comercial m'ha dit literalment que "solamente hay una lengua oficial. Por otra parte, el catalán, como usted lo denomina, es un dialecto". I durant tota la conversa s'anava adreçant a mi traduint-me el nom a José María, i mira que aquests comercials es passen l'estona pronunciant el teu nom.

En general, en casos com aquests sempre miro de treure tensió en la conversa destacant que jo no tinc res contra el comercial, que no deixa de ser un treballador que es guanya la vida, sinó que el desafecte i la queixa és contra l'empresa. Però en aquest cas, el senyor tenia criteri i opinió, i em va repetir que "según la Constitución Española sólo hay una lengua oficial".

De res em van servir les explicacions segons la qual l'empresa, per interès comercial havia de respectar els clients, per interès reputacional havia de mostrar-se responsable envers les comunitats on opera i obtenen els ingressos, i a més havien de garantir el compliment legal. Igual que altres vegades, em vaig sentir un integrant d'una tribu indígena que intentava defensar la seva existència davant l'home blanc, poderós i presumptuós.

Finalment, sempre amb bon to, però una mica burleta per la seva part, em va dir que "quedamos que vamos a verificar si existe esa ley que usted dice". Sí, senyor, això és una empresa! Vol que li expliqui alguna cosa més de com funciona una empresa seriosa?

Aprofito per transcriure aquí mateix les obligacions de l'empresa en matèria lingüística, una de les males pràctiques que aquesta empresa mostra.


La Llei determina, per a les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya, sense excepció, i encara que tinguin els serveis organitzats des de fora:
— Que han de poder atendre els clients tant si parlen en català com en castellà, o en aranès a la Vall d'Aran (art. 32.1).
— Que han de tenir els rètols fixos almenys en català (art. 32.3).
— Que han de tenir els documents d'oferta de serveis almenys en català (art. 32.3).
— Que les empreses que subscriuen amb els clients contractes dels anomenats d'adhesió, normats, amb clàusules tipus o amb condicions generals, els han de tenir disponibles en exemplars separats, en català i en castellà (art. 15).

Per altra banda, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1). Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:
  • Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1,2, a).
  • Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2, b).
  • Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2, c).
Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Podeu consultar l'Estatut d’autonomia de Catalunya, la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya.

L’article 128-1 del Codi de consum estableix les informacions que les persones consumidores tenen dret a rebre en llengua catalana. En conseqüència, en la mesura que els web d’empreses que presten serveis a Catalunya s’adrecin a potencials consumidors catalans i incorporin qualsevol informació recollida en l’article esmentat, aquestes informacions han d’aparèixer, almenys, en català.
També podeu consultar les PMF de l'Agència Catalana del Consum.

En consequència, queda clar que Securitas Direct no compleix la llei. I sembla que no és l'únic punt en el qual no ho fa. Estem davant d'una empresa que compleix el marc legal a la carta, solament allò que li ve de gust. I es dedica a un tema tan important i tan interrelacionat amb el marc legal com la seguretat. I és una empresa tan potent que fins i tot té darrere el suport comercial de Bancaixa. De fet, no m'havia trobat mai que el director de l'oficina de la Caixa em truqui exclusivament per a vendre'm un producte no financer, i aquest va ser el cas dels productes de Securitas Direct. Possiblement si no fos per aquest fet no m'hauria dedicat a presentar la meva queixa públicament com estic fent ara mateix.

Encara queda un punt respecte als temes de llengua, que és el que fa referència a les plaques que donen als clients per penjar a la seva propietat. Respecte als rètols la llei estipula que han de ser com a mínim en català tots els de caràcter fix, ja siguin a l’aparador, a l’interior o a l’exterior de l’establiment, i tant si es tracta de rètols destinats als clients o usuaris com als treballadors de l’establiment (art. 32 i 36 de la Llei de política lingüística). Estrictament no es fa referència als rètols que van dirigits als lladres! Però per extensió, jo vull entendre que es tracta d'un rètol de l'empresa, situat fora dels seus establiments, a la propietat del client, per a indicar que és un espai protegit per l'empresa. Però entenc que és un rètol de l'empresa, i que solament el pots utilitzar si tens un contracte amb aquesta. D'altra banda, fins i tot es podria entendre la placa com a equivalent a un document comercial, on es fa pública per a tercers aquesta relació comercial (Cal que siguin almenys en català els documents que ofereixen serveis, com ara els catàlegs i prospectes, les cartes i els menús dels restaurants, els contractes d’adhesió, normats o amb clàusules tipus o amb condicions generals, etc.). Sigui com sigui, entenc que tenir aquests rètols en la llengua del país o la del client ja forma part d'un tema de respecte a la clientela i de responsabilitat envers la comunitat on l'empresa opera.

Desconec si des de CaixaBank encara es promou comercialment aquesta empresa, però suggereixo a aquesta gran entitat financera que incorpori en la gestió de la Responsabilitat Social Corporativa les empreses amb les quals manté alguna relació de venda creuada o prescripció comercial, ja que tot el sentit modern de l'RSC va encarat no solament a l'excel·lència social de la pròpia organització sinó a expandir l'RSC en la seva esfera d'influència, cosa que és més exigible quan es tracta de grans corporacions que poden realment i efectivament exercir aquesta tracció i influència.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per explicar tot això. Havia triat aquesta empresa per adquirir un sistema de seguretat, però certament m'ho he ben tret del cap. Faltaria més! !! Ni de broma!!!A casa meva som catalans i respectuosos, i la nostra seguretat també ho ha de ser. Ni que fóra regalada!! Valga'm Deu!