L'anàlisi s'ha fet sobre Estats Units, Regne Unit, Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Irlanda, Dinamarca, Finlàndia, Brasil, Japó i Austràlia, amb una mostra de més de dos mil ciutadans en el cas espanyol. A més, Espanya també se situa a la cua pel que fa a la confiança de la ciutadania en els seus mitjans de comunicació.
Estic llegint el llibre "Let Catalonia Vote", acabat de sortir d'impremta, de Ramon Tremosa, i justament la publicació comença amb dues cites. Una és la que correspon a aquest estudi que he citat. L'altra, uns decennis anterior, ens permet veure que hi ha algun factor tradicional, i que ens pot ajudar a comprendre millor la realitat:
"A Espanya vaig veure, per primera vegada, informacions periodístiques que no guardaven cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que sol existir en una mentida normal... Vaig veure, de fet, que la història s'estava escrivint no pas en termes d'explicar què estava succeint, sinó en termes d'explicar el que havia de succeir segons la línia del partit".George Orwell, 1943 (Looking back on the Spanish Civil War)
Que la credibilitat dels mitjans espanyols és baixa ho intuïem i els estudis ens ho demostren positivament. Ara mateix, davant el procés sobiranista, un diari com el El País, que havia estat molt rigorós durant molts anys, ha esdevingut un pamflet al servei dels interessos nacionalistes espanyols, amb mostres de manca de seriositat periodística i editorial greus. Aquesta setmana cedien la Tribuna que obre el diari, en un gest molt simbòlic, a l'expresident espanyol Felipe González, per escriure "A los catalanes", un article de part on compara el procés escrupolosament democràtic i cívic que viu Catalunya amb el nazisme: "Es lo más parecido a la aventura alemana o italiana de los años treinta del siglo pasado". La banalització del nazisme està de moda entre els nacionalistes espanyols, i no solament a les xarxes socials sinó en boca de polítics rellevants i amb l'altaveu de mitjans de comunicació presumptament seriosos. Uns dies després, el presumpte X dels GAL diu que no era la seva intenció ofendre. De què valen les disculpes quan insultar els catalans amb aquesta gravetat sense fonaments i banalitzar el nazisme s'ha convertit a Espanya en un esport nacional?
I El País, que s'ha disculpat? Segons ells, no publiquen mai articles que tinguin un contingut ofensiu. Però ho fan i no es disculpen. I ho seguiran fent perquè està en la seva naturalesa ideològica, en tant que mitjà que, com gairebé tots els que dominen el panorama mediàtic, posen el nacionalisme espanyol per damunt de qualsevol altra consideració, sigui democràtica o deontològica.
El País... Quan diferents candidats de Junts pel Sí publiquen la resposta, "A los españoles", el diari ja emet la seva opinió, carregada de verí i tergiversacions, en el mateix dia que surt publicada. Donen a entendre que la carta és sols de Mas, i eviten referir-se als altres firmants, i diuen que li han publicat malgrat que no compleix les condicions del diari, el respecte i la qualitat argumental! Diuen que falta al respecte per titllar de "libel incendiari" l'acusació de nazisme de l'article de González! I el seu argument circular mostra la seva poca honestedat: l'article de González no pot ser un libel perquè "nuestro periódico no publica en ningún caso libelos". Són uns cracks de la certesa absoluta!
I diuen que l'argumentació de l'article no "resiste el más ligero análisis razonado o una crítica literaria por benévola que sea". ¿Potser volien giragonses literàries en castellà castizo o amb l'oratòria del segle XIX? Quina pena veure El País transformat en un instrument pamfletari al servei de la unitat d'Espanya. Els unionistes estan molt nerviosos perquè tenien la certesa que el Procés no arribaria tan lluny i que arribat aquest moment perdria vitalitat. És una vergonya que El País se sumi al col·lectiu dels nerviosos, que sols porta a la imprudència i les manifestacions ridícules. Però no sols això: potser els d'El País i altres mitjans espanyols que se les donen de rigorosos haurien de preguntar-se com pot ser que les classes dirigents espanyoles, polítiques, empresarials, i també el món acadèmic i el conjunt de la ciutadania hagi viscut enganyada durant aquests darrers quatre anys fent-los creure que a Catalunya es vivia una mera foguerada induïda per un president boig que sols intentava tapar amb la bandera les ombres de corrupció. Quanta, quanta raó que tenia George Orwell... i Espanya no canvia.
Per cert, el llibre de Tremosa es titula "Let Catalonia Vote" seguint l'editorial en portada de The Economist després del 9N, que va titular "Deixeu votar a Catalunya" tot decantant-se per un referèndum legal. El text posava de manifest que per raons "pragmàtiques", el Govern espanyol hauria de permetre aquesta votació i que en la seva campanya, l'Estat hauria de "persuadir" els catalans de seguir formant part d'Espanya, com va fer el primer ministre britànic, David Cameron, amb els escocesos. Per descomptat, els missatges que la premsa internacional i més influent del món ha anat mostrant aquests darrers anys, i l'evolució que ha anat experimentant a mesura que observaven què passava, no ha arribat als espanyols a través dels seus mitjans perquè desmuntaria la pantalla de falsedats que interessava construir davant la població espanyola.
PD: M'alegro de saber que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) mesurarà també el pluralisme de les televisions espanyoles, ja que en mostrar les seves anàlisis crítiques amb els mitjans catalans acabava aportant munició de franc als polítics i mitjans espanyolistes sense tenir en compte que no hi ha punt de comparació entre els mitjans catalans i els espanyols.
Les televisions espanyoles també seran avaluades pel seu pluralisme polític per mitjà de l'organisme regulador, que ja incorpora La 1, Telecinco i Antena 3 en aquesta campanya del 27-S. Actualment, l'organisme controlava només la desconnexió per a Catalunya de TVE. Cal dir que els tres consellers del PP, UDC i el PSC hi han votat en contra, perquè ja els devia anar bé aquest gol en pròpia porta que ens fèiem. El CAC no té competències per sancionar o actuar contra les televisions espanyoles que emeten a Catalunya, segons assenyalen els consellers crítics amb la decisió. Però com que de l'informe no se'n deriva cap multa, els altres consellers han considerat que no es contravé cap norma del Consell. Així, doncs, aquesta campanya del 27-S ja comptarà amb un informe de pluralitat amb els canals espanyols incorporats, que esperem ansiosament!
PD: recomanem
Editorial de Vilaweb "Passa-ho: El País menteix"
Article de Xavier Roig a l'Ara: González i la falsa premsa lliure
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada