- Ahir vaig anar a dos llocs de Vilanova i la Geltrú que des dels 10 anys no hi havia estat més: el campanar i la fassina
- Aviat sortirà a la venda el llibre sobre la història d'Internet de la persona que en sap més, l'Andreu Veà
- Si us voleu desfer d'algun ordinador portàtil, la plataforma labdoo us ho facilita amb una finalitat social
Una trobada d'una comunitat virtual sempre té l'alicient màgic de la desvirtualització de persones amb les quals has estat interactuant en xarxa i que, de cop, pots tenir a davant!
Pujada al Campanar
El campanar de Sant Antoni és realment alt, i té la característica singular d'estar separat de l'església, fet que el fa més esbelt i li proporciona una major sensació d'alçada. És una construcció de tendència classista del període barroc català.
Cal dir que el campanar fou fet abans de la pèrdua de la independència de Catalunya, mentre que la construcció de l'església es va haver d'ajornar com a conseqüència de l'inici de la Guerra de Successió que va portar a la derogació de les Constitucions de Catalunya:La base és de planta quadrada i els cossos superiors vuitavats. A la base hi ha un corredor amb dues portes, una amb arc de mig punt i una altra allindada, amb frontó circular trencat i un escut central amb la data de 1673. El corredor té la coberta dividida en tres parts, la central amb volta d'aresta, amb la inscripció de 1706 i les dels extrems amb volta de canó. El segon cos presenta vuit obertures d'arc de mig punt i s'acaba amb una balustrada i esferes de coronament. Aquest element es repeteix en tots els cossos.
L'any 1663 s'acordà la construcció d'un nou temple parroquial en substitució del del segle XIV. L'obra va començar per l'aixecament del campanar (1670-1706) sota projecte per Fra Josep de la Concepció. Quan s'havia d'iniciar la construcció de l'església, la guerra de Successió ajornà l'obra, que no començà fins el 1734.L’alçada del campanar, amb Àngel i tot, és de 54 metres. En el seu interior té una escala de caragol de 167 graons i a dalt del campanar està el famós Àngel. L’Àngel del campanar era de coure, embetumat de negre, (també li deien l’àngel negre) i giravoltava sobre el seu peu per a assenyalar la direcció dels vents. L’any 1883 l’àngel es va restaurar, ja que estava malmès per les tempestes i pels nombrosos trets dels milicians de les bullangues vuitcentistes que provaven punteria. Al 1892 es va posar la campana que pesava 1760 quilos i es va batejar amb el nom de Josepa, però el poble en deia La Lluca per haver estat donada per el Sr. Josep Lluc i Torrens.
Al 1936, amb l'inici de la Guerra Civil, l'Àngel del Campanar fou enderrocat per a fondre'l i fer material de guerra. També es va tirar la Lluca daltabaix. Ens explicava el Sr. Joquim Veà, pare de l'Andreu, que ell vivia a prop i que pot recordar com la campana va rebotar uns deu metres en picar contra el terra però que no es va trencar. Després de la guerra encara estava allà, ja que no la van aprofitar per fondre però tampoc es pogué recuperar perquè el so ja era de campana esquerdada.
També ens explicà que, contra el que sovint s'explica, el sostre de l'església no va col·lapsar per una bomba aèria sinó pel treball de milicians anarquistes que anaven enderrocant tot el temple. Així mateix, no van reeixir a fer caure l'estàtua de Sant Antoni des de la façana principal, i quan algú va prendre mal ho van deixar, pensant que quan anessin enderrocant la resta del temple ja ho tindrien més fàcil, cosa que ja no es va produir.
El 1996 es va col·locat de nou l’Àngel al capdamunt del campanar, obra de l’escultor Fidel Claramunt que substitueix el que hi va ser col·locat el 1705.
Però el fet més destacable, des del punt de vista de l'anecdotari local, és el fet que el campanar està inclinat. Per sort no està sotmès a cap procés d'inclinació progressiva com la Torre de Pisa, sinó que la seva inclinació es va produir en el mateix moment de la construcció, cosa que va produir que l'autor dels plànols, el carmelita descalç Fra Josep de la Concepció, conegut per els seus coetanis amb el renom del Tracista, per la seva habilitat de projectar, es llancés des del capdamunt del campanar després d'haver intentat corregir infructuosament la inclinació. Cal dir, però, que enlloc consta documentació d'aquest presumpte suicidi. També cal dir que és sorprenent que el Campanar no sigui explotat com a patrimoni local, d'interès cultural i turístic, tant per a pujar-hi com per conèixe'n la història o les anècdotes.
Cal dir que inicialment estava previst que el membre de la comunitat IP Joan Lesan filmés l'ascenció amb drons, tot i que finalment no els ha pogut portar. Amb aquests drons equipats amb càmeres va filmar l'interior de la Sagrada Família, amb unes imatges espectaculars per la seva perspectiva i punt de vista completament nou, i ara està abocat a d'altres escenaris d'alt interès.Visita al Celler Can Pujol
El vilanoví Jaume Pujol ens va acompanyar en tota la jornada i ens va
fer una visita a les caves familiars, el Celler Can Pujol [web - facebook]. Ell és la tercera generació que
està al front del negoci i el cava que produeixen porta la marca
Torrents & Carbó, que correspon als cognoms de la seva àvia.
L'actual instal·lació correspon als edificis de la cava familiar més l'adquisició del que havia estat una fassina (destil·leria d'aiguardent) annexa. Precisament quan jo devia tenir 10 anys vaig estar dins d'aquesta fassina, que ja havia deixat de funcionar però on encara hi havia totes les tines. En Jordi Baiges, membre vilanoví de la comunitat, havia publicat una reflexió quan anteriorment havia fet una visita al celler (Sensacions al visitar la Cava del Celler), i quan va tastar un brandy de 50 anys diu que va sentir "manyagueries per la gola". Tots nosaltres també vam tenir l'oportunitat de sentir-les en tastar aquest producte que van trobar per sorpresa en una bota antiga que havia deixat l'avi mig amagada, i que correspon al producte que ell mateix havia elaborat.
En Jaume va assistir a la conferència que vaig fer per a presentar el projecte Vilanova i la Geltrú, Destinació Turística Responsable (Una trentena d’empreses participen a la jornada Destinació Turística Socialment Responsable a Vilanova i la Geltrú). I li vull agrair les consideracions positives que me'n va fer. De fet, en Jaume és d'aquests empresaris que junt amb la passió per la feina, també mostren abundosament passió pel territori i un compromís amb els temes socials que avui la societat reclama. Podeu veure'n una demostració en un programa de TVE sobre discapacitats on els set primers minuts parlen d'una parella vilanovina, que ella treballa al Celler de Can Pujol i ell ho expressa com un fet de plena normalitat social i laboral.Presentació de Labdoo
A la sobretaula del dinar, que també hem fet al Celler Can Pujol (restaurant la Fassina), el Jordi Ros, originari de Vilafranca del Penedès, 10 anys a Califòrnia i ara a Nova York, ens ha explicat el seu projecte no lucratiu Labdoo.org. La plataforma facilita el reciclatge d'ordinadors portàtils per a finalitats educatives, d'una manera descentralitzada. Hi ha qui dóna els portàtils, hi ha qui els neteja, i hi ha qui els rep. Es tracta d'una organització que utilitza massivament les xarxes socials i "viatgers" que transporten gratuïtament un "petit sobrepès" dins les seves maletes.Entre les coses que ens va explicar, ens va dir que a Vilanova i la Geltrú tenim un dels molts hubs que hi ha arreu del món: es tracta de l'Institut de Baix-a-mar, on uns alumnes de secundària s'encarreguen dins una assignatura tecnològica de buidar els portàtils i instal·lar-los el soft lliure Linux - Ubuntu.
La història d'Internet
El llibre recull la història d'Internet en què l'Andreu ha treballat durant 19 anys ja, i tal com ell mateix explica és el primer cop que la història d'un fenomen que ha canviat el món que el poden explicar els mateixos pioners. Ell ha pogut recollir els testimonis a temps, i estan accessibles també en so, abans que alguns d'ells hagin anat morint.
Per cert, tal com ja vaig explicar, l'Andreu aprofita cada conferència o publicació que fa per desmentir el mite que Internet va ser creat pels militars amb motiu dels riscos d'una guerra nuclear. Tot aquest error prové d'un article que molts altres han anat citant reproduint sempre la mateixa pífia.
Finalment, he tingut l'oportunitat de pujar per primer cop en un Segway, que fa servir un altre membre de la comunitat, en Jordi Baiges, per desplaçar-se per Vilanova i per anar cada dia a la feina. Quin dia d'emocions!!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada