Fa un parell de dies vaig veure que el líder de Unión Progreso y Democracia a Catalunya, Ramon de Veciana, qui fou candidat a la presidència de la Generalitat, retuitejava un contingut on es demanava la excomunió de la monja Teresa Forcades, entre altres coses per tenir idees independentistes.
Conec el Ramon d'algun cop que hem coincidit com a tertulians a Ràdio Estel. I en ocasions hem tingut alguns diàlegs per twitter. Ja sabem que aquest mitjà no dóna per a gaires argumentacions, però també crec que cal tenir una certa contenció d'afirmar o distribuir afirmacions que inclouen bestieses o que es basen en valors allunyats de la democràcia, la tolerància i el respecte.
En aquest cas, no em vaig poder estar de llançar una pregunta acusatòria: Ara els de
Curiosament, totes les respostes oficialistes es basen a no respondre i a donar a entendre que fora d'ells tot és corrupció, i especialment tot el que afecti a Catalunya i a la defensa de les seves llibertats.
La conversa es va acabar quan una persona sobrevinguda a la conversa va dir-li "ruquet", i el líder d'UDyP el va qualificar, amb una giragonsa lingüística, de fill de puta. Per la meva part, vaig deixar la conversa limitant-me a dir que No em sembla gaire edificant q un membre de la direcció de
No cal dir que si inicio aquesta reflexió és perquè em preocupen les actituds de l'unionisme. Algú pensava que quan el procés de transició nacional anés avançant sortirien des de l'espanyolisme actituds sensibles que -al costat de les majoritàries, més agressives- intentessin mostrar-se seductores, i intentar convèncer els catalans de les bondats de formar part de l'estat espanyol. Però això no ha estat així. De fet, les poques veus que s'aparten de la intolerància ja ho fan més des de l'assumpció que la secessió és inevitable.
De fet, les actituds de l'unionisme em podrien satisfer en el sentit que evidencien que ja no hi ha marxa enrere, i que confirmen que Espanya no té capacitat per a canviar la seva cultura i el seu model, concebut per a esdevenir un estat uninacional, identitari i irascible amb la diversitat. Tanmateix deia que em preocupen les actituds de l'unionisme. I ho deia perquè la manca de cintura per a adaptar-se al canvi de mentalitat que s'està produint a la societat catalana pot provocar tensions innecessàries i fer que un procés pacífic, cívic i democràtic, que pot ser exemplar per al món, acabi introduint tensions, incomprensions, insults, que finalment sols tindran com a efecte que el procés tingui més costos de transacció.
Finalment Espanya i Catalunya hauran de ser dos estats no solament veïns sinó amb una gran capacitat de col·laboració, de mantenir i crear sinergies, de defensar interessos compartits, etc. Serem dos estats amics i altament col·laboradors. I això pot ser així des del primer dia, sense solució de continuïtat, o pot passar per una fase fosca en què calguin anys per a refer els ponts.
Ramon, recordo que, en la llarga conversa que vam mantenir, em vas mostrar com a gran preocupació de la creació del nou estat català el tema de la llengua, i em vas arribar a afirmar que acceptaries plenament una Catalunya independent si el castellà també hi fos oficial (la podries arribar a votar!). Ara veig que el tema principal sinó únic és la corrupció.
Jo defenso que Catalunya tingui un estat propi per molts motius. I considero obtusos i capciosos els arguments que diuen que com a Catalunya hi ha hagut corrupció cal que depenguem d'Espanya. Com si a Espanya no n'hi hagués (i amb una relació exponencialment superior, sembla, no?). Seguint el teu mateix argument central, potser hauríem de demanar que l'estat espanyol concedís la seva sobirania a Alemanya, ja que en els estats centreeuropeus no hi ha tanta corrupció i, per tant, podríem pensar que la conseqüència podria ser positiva. No sé com ho veuries. Al capdavall, com que no sou nacionalistes, no tindríeu problema en passar a integrar l'estat alemany, no?
No crec que vessar tant d'odi per les xarxes socials, i forces tergiversacions i mentides, sigui la manera de contruir un país. De fet, com va anunciar Aznar, la manera per fer que Catalunya es quedi dins la Grande y Libre haurà de ser a còpia de trencar-ne la cohesió interna. Durant molts lustres s'ha intentat disminuir el potencial econòmic de Catalunya, sense fer gaire soroll d'altres temes, para que vaya colando el efecto.
Quan Espanya ja es va sentir forta i segura, amb una economia creixent i internacionalitzant-se, i amb moltes seus empresarials a Madrid, va ser l'hora de desfer-se per sempre del problema catalán, pensant que ja no tindríem capacitat de reacció o que la gran majoria de catalans ja se sentirien orgullosos de pertànyer a aquesta Espanya rampant. Ara observen amb incomprensió com pot ser que no ens sentim orgullosos de la Marca España... I és que la seva estratègia per a assimilar Catalunya a Espanya seguia un pla quasi perfecte però que no tenia en compte que si el país ha resistit a 300 anys de pèrdua de sobirania, ara en plena globalització tenim un munt d'oportunitats i raons per a voler desenvolupar-nos obertament i amb llibertat. Desfent-nos d'aquesta pàtina rància, antiga, d'un nacionalisme agressiu i fora del temps, que encara arrossegueu des de l'unionisme espanyolista.
Donat que ets una persona important dins UPyD, m'agradaria saber una mica millor com penses. Hi tinc curiositat. Donat que el teu discurs es queda en la simplicitat que la Constitució impedeix fer res, m'agradaria que em diguessis com es resol un conflicte entre legitimitat i legalitat. És a dir, si majoritàriment el poble de Catalunya demana poder votar sobre la seva pertinença a Espanya, no hi ha cap via possible? Reament creus que hem de girar cua, canviar el que pensem i acceptar que el nostre futur està ineludiblement dins de l'estat espanyol sense cap possibilitat real de canviar-lo a partir de les decions dels catalans? (sisplau, no em diguis que canviar la CE perquè a banda d'absurd és impossible!)
Ah, una darrera consideració: tota l'energia personal que ara hem de destinar a defensar-nos del govern espanyol i el desgast que això suposa, et proposo que el destinem a fer un país lliure de corrupció. Jo ho penso fer. T'hi sumes? Estic segur que serà molt més fàcil fer possible aquest repte que no a l'actual estat espanyol. Crec que si realment la teva principal preocupació és la corrupció, segur que podrem assolir el repte plegats en el nou estat català. Sols pensar les condicions tremendament democràtiques i participatives, amb el lideratge de la societat civil, que ens hauran portat a l'estat propi ja marcaran una cultura política altament participativa, transparent, democràtica i basada en el dret a decidir.
Conversa referida a l'inici:
-
@jmcanyelles@pfalopez A CAT sempre tenim els de la#Santacorrupciocatalanista. Un pou de virtuts teologal, recoberta de l'estelada -
-
@joaquinelnecio@jmcanyelles@pfalopez En vida teva! Saluda a la teva mare de la meva part i ella al teu al teu pare, si el coneix. @ramondeveciana No em sembla gaire edificant q un membre de la direcció de#UPyD vagi qualificant de fill de puta per un tweet de qui sigui
Ramon de Veciana
Joaquínelnecio
JosepMaria Canyelles
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada