2.10.16

[REFLEXIÓ] En Colom no va ser esclavista, ans va lluitar amb totes les seves forces per evitar que els indis fossin esclavitzats

Fa uns dies va generar polèmica la proposta del grup municipal de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, que va proposar la retirada del monument a Colom perquè simbolitza la submissió de les poblacions indígenes d'Amèrica Llatina.

Com a primera reflexió, voldria dir que en cas -remarco: en cas- que a la nostra societat augmenti el desig de retirar de l'espai públic monuments que evoquen records que des del punt de vista actual són susceptibles de crítica o o valoració ètica negativa, caldria mirar de fer una reflexió serena i aprofundida sobre quins són els límits i què té sentit. Em sembla que és molt diferent demanar la retirada de símbols franquistes, en un context en que el franquisme no sols és molt proper encara sinó que hi ha un franquisme sociològic que no sols no ha desaparegut sinó que s'està manifestant de nou, que demanar la retirada de símbols històrics llunyans en el temps i que no afecten el nostre present ni fereixen la nostra dignitat pel fet d'ocupar espais públics.

Altrament, podem començar a desmuntar tot l'espai públic perquè possiblement no deixaríem res dempeus, i més que una civilització ètica i sostenible, potser ens acabaríem assemblant més als fanàtics d'EI que fan volar pels aires les restes arqueològiques mil·lenàries que no els agraden. En tot cas, cal valorar si alguna placa en el lloc adient pot ajudar a interpretar correctament el missatge que es pot despendre dels monuments històrics. Un exemple en aquest sentit podria ser respecte al monument a Antoni López i López, de qui són coneguts els negocis fets en el seu moment amb el tràfic de persones de pell fosca.

Respecte a l'Almirall Cristòfor Colom podríem fer-hi la mateixa reflexió, però en aquest cas la línia de reflexió és tota una altra. I comencem per lamentar que precisament la CUP parteixi en aquesta proposta de l'acceptació de la versió sobre la història del descobriment d'Amèrica feta de manera interessada per la Corona de Castella i la Santa Inquisició. En aquest sentit, i en defensa de l'Almirall català, em sumo al comunicat de l'Institut Nova Història i felicito Jordi Bilbeny per l'article que ha publicat amb motiu d'aquesta proposta.
  • A En Colom se’l pot tractar com a navegant, aventurer o descobridor “oficial” de terres desconegudes per a gran part del món europeu, però mai com a símbol o emblema de cap genocidi. Sovint s'oblida que En Colom va ser denunciat per altres colons i encadenat pel fet de defensar els nadius americans com a vassalls dels Reis Catòlics, en oposició a aquells que els tractaven com a esclaus.
  • Cal no confondre la descoberta del Nou Món amb la posterior colonització que, certament, va tenir conseqüències devastadores per a la majoria dels pobles indígenes de tot el continent americà.
  • Convidem a tenir present i ben viu el record d'En Luís Ulloa Cisneros, investigador peruà i director de la Biblioteca Nacional de Lima, que aviat farà 100 anys, tot investigant la hipòtesi d’un Colom gallec, va donar a conèixer al món les seves conclusions conforme En Cristòfor Colom fou català i probablement barceloní.
Recomanem la lectura de l'article Cristòfor Colom i el respecte al coneixement, de Jordi Bilbeny. Retallo tot seguit un fragment de l'article:
[...] Contràriament al que es creu, En Colom no va ser esclavista, ans va lluitar amb totes les seves forces per evitar que els indis fossin esclavitzats i, per contra, va treballar fins a l'extenuació perquè fossin tractats com a súbdits dels reis, amb els mateixos drets que els catalans. El Pare Cases, considerat avui «el protector dels indis», és el seu més fidel seguidor en aquesta política de respecte i protecció. Cal que tinguem també present que En Colom havia arribat a jutjar i condemnar a mort alguns colons que s’havien excedit amb els pobladors nadius del Nou Món. I que és l’autor d’unes «Instruccions», acceptades pels Reis Catòlics, que havien de funcionar com a llei, a fi que els indis fossin verament respectats. En una carta al seu cosí Pere Bertran i Margarit, datada a l’abril del 1494, li exposa: «La principal cosa que heu de fer és guardar molt els indis, que no els sigui fet cap mal ni dany, ni els sigui presa cosa contra la seva voluntat, ans rebin honra i siguin assegurats».

Llavors, com que les condicions proteccionistes no deixaven marge al delicte, alguns colons van escriure als monarques acusant-lo que no els deixava tenir esclaus, que els feia llaurar les terres, els obligava a construir les seves cases i no els deixava marge de guany en els intercanvis de productes. I que si tot continuava així, això seria la seva ruïna, perquè ells havien anat a aquelles terres a enriquir-se i no pas a treballar en aquelles condicions. Aquest és un aspecte totalment silenciat. No pas per la censura, sinó per la manca de coneixement que tenim d’aquella època i d’aquells fets. Si a tot plegat hi afegíem que la Corona va destituir En Colom al 1495 i el va fer tancar tot acusant-lo de crims de lesa majestat, podrem adonar-nos amb molta més nitidesa que, entre que s’embarca a Barcelona en el segon viatge i arriba al Nou Món, pel novembre del 1493 i és detingut a mitjan 1495, no ha passat amb prou feines un any i mig. I durant aquest any i mig se li volen atribuir tots els crims que hi ha hagut a Amèrica des de llavors fins als nostres dies?

Es vol convertir en un símbol de criminalitat i esclavisme un home que va lluitar per les llibertats i la justícia de Catalunya, que va posar la seva vida en perill guerrejant més de deu anys contra Joan II, que li van ser confiscats els béns, que va haver de viure a l’exili per raó de la seva actitud revolucionària? [...]


També en parla:
  • Milagros Pérez Oliva, a El País: El dit censor de la CUP apunta a Cristòfor Colom. És difícil no veure en aquesta xocant iniciativa la necessitat de donar als seus desconcertats electors senyals d'existència
  • Oriol Izquierdo, a Vilaweb: El monument al negrer. «Aleshores, Antonio López, el negrer, mereix tenir un monument al centre de Barcelona?»  
Altres entrades al blog sobre Cristòfor Colom: