Ha arribat l'època predilecta dels 'ficos'. Sí, sí, aquells objectes que són regalats de vegades amb afecte o de vegades amb sornegueria, de broma o de compliment, tant se val la motivació. El que és rellevant és la conseqüència: i ara, això que m'han regalat, on ho fico?
Els més problemàtics poden ser els que provenen de persones que ho han fet amb bona intenció i que, a més, hi ha probabilitat que visitin casa nostra en un temps proper. Sembla que per bona educació li haurem de cercar un lloc on entaforar-lo.
En canvi, si provenen de persones més llunyanes o l'afecte era dubtós, ens en podem desfer sense haver de recórrer a la dramatització de la caiguda accidental.
Però més enllà de l'anàlisi en termes de bona educació i de relacions socials, la societat ha de començar a plantejar-se aquestes situacions en termes de sostenibilitat i de responsabilitat.
Un servidor fa temps que ha minimitzat els objectes no comestibles que du com a record dels viatges a llocs llunyans. Però ja no parlem només de circumstàncies excepcionals sinó d'una quantitat enorme de productes i més productes que en botigues de 'tot a 1€' o altres de major despesa generen un volum de vendes, transaccions econòmiques i transaccions socials que tenen un impacte considerable sobre el medi.
Com que estem parlant d'un canvi de costums i, per tant, d'un canvi cultural, de pautes de conducta, és més adequat parlar-ne col·lectivament que no entre afectats. No fos cas que algú s'ho prengués malament! Quan s'acosten aquestes dates que són més propícies a les compres compulsives, a la despesa supèrflua, i a la posada en circulació dels 'ficos', suggereixo que en parlem. Parlem-ne! Fem-ne broma, si cal, però desactivem col·lectivament aquesta mala pràctica cultural, econòmica i ambiental. Activem la nostra responsabilitat cívica davant la societat: prou d'objectes inútils que no sabem on ficar, prou de FICOS!
Els més problemàtics poden ser els que provenen de persones que ho han fet amb bona intenció i que, a més, hi ha probabilitat que visitin casa nostra en un temps proper. Sembla que per bona educació li haurem de cercar un lloc on entaforar-lo.
En canvi, si provenen de persones més llunyanes o l'afecte era dubtós, ens en podem desfer sense haver de recórrer a la dramatització de la caiguda accidental.
Però més enllà de l'anàlisi en termes de bona educació i de relacions socials, la societat ha de començar a plantejar-se aquestes situacions en termes de sostenibilitat i de responsabilitat.
Un servidor fa temps que ha minimitzat els objectes no comestibles que du com a record dels viatges a llocs llunyans. Però ja no parlem només de circumstàncies excepcionals sinó d'una quantitat enorme de productes i més productes que en botigues de 'tot a 1€' o altres de major despesa generen un volum de vendes, transaccions econòmiques i transaccions socials que tenen un impacte considerable sobre el medi.
Com que estem parlant d'un canvi de costums i, per tant, d'un canvi cultural, de pautes de conducta, és més adequat parlar-ne col·lectivament que no entre afectats. No fos cas que algú s'ho prengués malament! Quan s'acosten aquestes dates que són més propícies a les compres compulsives, a la despesa supèrflua, i a la posada en circulació dels 'ficos', suggereixo que en parlem. Parlem-ne! Fem-ne broma, si cal, però desactivem col·lectivament aquesta mala pràctica cultural, econòmica i ambiental. Activem la nostra responsabilitat cívica davant la societat: prou d'objectes inútils que no sabem on ficar, prou de FICOS!
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada