Quis custodiet ipsos custodes és una expressió llatina que vol dir "Qui vigila els vigilants?"
Si el camp de la responsabilitat legal hi ha un sistema policial i judicial que vetlla pel compliment de la llei, en el món de la Responsabilitat Social hi ha organitzacions i iniciatives que promouen el reconeixement d'aquestes pràctiques i compromisos voluntaris.
Organitzacions que promouen marcs d'informació (com el Global Reporting Initiative), organitzacions que auditen, verifiquen o certifiquen, organitzacions que promouen normes (com Forética), organitzacions que promouen etiquetes o reconeixements (com la Fundación Lealtad)... Són organitzacions que directament o per mitjà dels seus intruments ens transmeten que una empresa disposa d'unes polítiques i acompliments en la seva RSE.
El problema és que sovint no veiem com aquestes organitzacions (tan importants en la cadena de les garanties de l'RSE) garanteixen que també són gestionades de manera responsable i que les seves certificacions, etiquetes o auditories aporten el nivell de confiança i certesa requerit.
Podem fer una excepció positiva amb el GRI, ja que ha demostrat sobradament, per origen, trajectòria i model de governança que està ben gestionada i que mereix la confiança de les parts.
No voldríem fomentar un sentit exageradament crític que pugui senzillament llevar reputació d'organtitzacions a les quals se'ls ha de suposar en tot moment la bona intenció i la bona fe, però la necessitat de millorar el propi desenvolupament de l'RSE obliga a posar damunt la taula punts de vista que introdueixin una sana crítica. Cal fer-ho de la manera més positiva, i oberta al diàleg i la contrastació que sapiguem, relativitzant els posicionament si cal. Però començant a abordar a fons temes que fins ara s'han passat de puntetes.
Venim d'uns anys en què ha calgut generar consens entre els agents al voltant de què era l'RSE i el sentit de la seva pràctica, sobre la voluntarietat i les mesures de foment, etc. Venim d'uns anys en què ha estat fonamental fer camí i demostrar amb bones pràctiques que era possible un nou estil de direcció empresarial i estratègia de mercat. Venim d'un temps en què totes les iniciatives han estat benvingudes perquè formaven part d'un procés d'aprenentatge compartit i de conformació d'un marc multilateral onjuxtaposició de propostes i models aportava més riquesa i diversitat.
Cada cosa al seu temps. Ara entrem en una nova fase de l'RSE en aquestes latituds. Ja ha acabat el temps destinat quasi exclusivament al debat i a l'elaboració dels consensos bàsics de les "tres potes". Ara toca començar a fer feina i a demanar l'excel·lència a totes les parts. Ara toca córrer una mica per a recuperar el temps esmerçat.
Sense voluntat de perjudicar ni d'ofendre hem de començar a debatre sobre la utilitat, funcionalitat i fins i tot la coherència ètica d'algunes propostes que han entrat en joc en els darrers temps. Ho anirem fent i aportant elements per al debat.
Sols un exemple. Ja tindrem oportunitat d'entrar-hi més a fons, però sembla que comença a generalitzar-se la percepció que el model que ens proposa la Fundación Lealtad no està ben resolt. Si no poden entrar-hi les entitats que volen, no garanteixen res més que el que vulgui dir la mateixa ONG analitzada, i hi ha empreses que fan servir el llistat d'ONG reconegudes per a seleccionar amb qui dialoguen i financien, sembla evident que no només el mecanisme està mancat de veracitat sinó que està causant un mal enorme a entitats que no vulguin o puguin entrar en la seva roda.
Si el camp de la responsabilitat legal hi ha un sistema policial i judicial que vetlla pel compliment de la llei, en el món de la Responsabilitat Social hi ha organitzacions i iniciatives que promouen el reconeixement d'aquestes pràctiques i compromisos voluntaris.
Organitzacions que promouen marcs d'informació (com el Global Reporting Initiative), organitzacions que auditen, verifiquen o certifiquen, organitzacions que promouen normes (com Forética), organitzacions que promouen etiquetes o reconeixements (com la Fundación Lealtad)... Són organitzacions que directament o per mitjà dels seus intruments ens transmeten que una empresa disposa d'unes polítiques i acompliments en la seva RSE.
El problema és que sovint no veiem com aquestes organitzacions (tan importants en la cadena de les garanties de l'RSE) garanteixen que també són gestionades de manera responsable i que les seves certificacions, etiquetes o auditories aporten el nivell de confiança i certesa requerit.
Podem fer una excepció positiva amb el GRI, ja que ha demostrat sobradament, per origen, trajectòria i model de governança que està ben gestionada i que mereix la confiança de les parts.
No voldríem fomentar un sentit exageradament crític que pugui senzillament llevar reputació d'organtitzacions a les quals se'ls ha de suposar en tot moment la bona intenció i la bona fe, però la necessitat de millorar el propi desenvolupament de l'RSE obliga a posar damunt la taula punts de vista que introdueixin una sana crítica. Cal fer-ho de la manera més positiva, i oberta al diàleg i la contrastació que sapiguem, relativitzant els posicionament si cal. Però començant a abordar a fons temes que fins ara s'han passat de puntetes.
Venim d'uns anys en què ha calgut generar consens entre els agents al voltant de què era l'RSE i el sentit de la seva pràctica, sobre la voluntarietat i les mesures de foment, etc. Venim d'uns anys en què ha estat fonamental fer camí i demostrar amb bones pràctiques que era possible un nou estil de direcció empresarial i estratègia de mercat. Venim d'un temps en què totes les iniciatives han estat benvingudes perquè formaven part d'un procés d'aprenentatge compartit i de conformació d'un marc multilateral onjuxtaposició de propostes i models aportava més riquesa i diversitat.
Cada cosa al seu temps. Ara entrem en una nova fase de l'RSE en aquestes latituds. Ja ha acabat el temps destinat quasi exclusivament al debat i a l'elaboració dels consensos bàsics de les "tres potes". Ara toca començar a fer feina i a demanar l'excel·lència a totes les parts. Ara toca córrer una mica per a recuperar el temps esmerçat.
Sense voluntat de perjudicar ni d'ofendre hem de començar a debatre sobre la utilitat, funcionalitat i fins i tot la coherència ètica d'algunes propostes que han entrat en joc en els darrers temps. Ho anirem fent i aportant elements per al debat.
Sols un exemple. Ja tindrem oportunitat d'entrar-hi més a fons, però sembla que comença a generalitzar-se la percepció que el model que ens proposa la Fundación Lealtad no està ben resolt. Si no poden entrar-hi les entitats que volen, no garanteixen res més que el que vulgui dir la mateixa ONG analitzada, i hi ha empreses que fan servir el llistat d'ONG reconegudes per a seleccionar amb qui dialoguen i financien, sembla evident que no només el mecanisme està mancat de veracitat sinó que està causant un mal enorme a entitats que no vulguin o puguin entrar en la seva roda.
És només una primera idea però que posa damunt la taula disfuncions que s'estan produint i que algunes organitzacions, empreses i experts assumeixen com a part del joc.
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada