Les empreses entre el risc de boicot i els valors ètics

Estem vivint unes setmanes complicades per a la coherència de les empreses que parlen de Responsabilitat Social Corporativa. Molt complicades. Sens dubte, l'exercici de l'RSE requereix un equilibri entre els diferents interessos, però no es tracta merament d'un equilibri a partir de la força de cada stakeholder sinó que cal trobar com articular els diferents interessos a partir dels valors propis de la responsabilitat social: l'ètica i la sostenibilitat, aplicats, a més, sota principis de transparència, diàleg i honestedat.

Si ens presentessin un cas d'anàlisi corresponent a un país llunyà, ens aportessin unes dades sobre uns fets i ens demanessin quin hauria de ser el capteniment de les empreses dotades d'un compromís ètic, segurament ens podríem posar d'acord amb una certa facilitat. De fet, hi ha empreses que al llarg de la seva expanció global dels darrers lustres han hagut de trobar les maneres de moure's en països on l'estat de dret és feble, on els convenis internacionals firmats s'interpreten restrictivament, on el poder executiu, legislatiu i judicial tenen fronteres difuses, i on hi ha moviments socials que són reprimits per exigir més democràcia, més justícia, més llibertat. El problema és quan aquests fets succeeixen a casa teva, en plena Unió Europea i en ple segle XXI.

Els fets de l'1 d'octubre deixen l'Estat espanyol en una situació precària respecte als drets humans, per no parlar del context repressiu més ampli en tot el procés sobiranista. Milers de policies nacionals i guàrdies civils voluntaris han vingut d'arreu d'Espanya amb una evident voluntat tant política, com social com personal de desplegar violència. Els crits de a por ellos oé oé posen la coreografia a un esperit prou evident. Les imatges i les conseqüències no deixen lloc a cap altre argument. La manca de disculpes i de sensibilitat envers els ferits enalteixen l'orgull de qui creu que ha fet el que la pàtria li demanava.

Semblaria que manifestar el rebuig a les formes violentes hauria de ser un fet de normalitat i d'exigència moral per a qualsevol empresa, en tant que agent present en una societat, i més per a aquelles que estan manifestament compromeses amb els valors de responsabilitat social. Malauradament no ha estat així en molts casos, especialment en el de moltes empreses significatives. Convé reflexionar sobre quines han estat les raons; no podem deixar-ho passar de llarg, ja que suposa un trencament de la confiança i les expectatives que podíem tenir en algunes empreses compromeses.

1. L'estat espanyol, malgrat que ha perdut reputació internacional per la gravetat dels fets, és un estat molt poderós. I com un animal que sap ferit, actua amb contundència i agressivitat, també vers les empreses. Per a aquelles empreses que depenen de l'Estat, perquè són sectors regulats o perquè viuen dels pressupostos públics, qualsevol allunyament dels interessos polítics de l'Estat seria vist com una agressió greu que mereixeria resposta contundent. Ja hem vist com el govern espanyol ha emès un decret urgent per facilitar el canvi de seu empresarial i ha efectuat pressió alta pressió perquè algunes s'hi acullin. El xantatge de l'Estat és evident i no se'n podia esperar altra cosa, al marge que en molts casos ja ha coincidit amb els interessos mateixos de les pròpies corporacions. La reflexió serena de cara al futur és si oligopolis tan enormes i amb competència tan limitada deixen espai per a una bona governança.
2. Els agents empresarials espanyols depenen en gran mesura dels pressupostos públics, de les grans corporacions indicades a dalt i en alguns casos de les regulacions públiques, fet que els converteix en un instrument més al servei dels interessos de l'Estat. A banda, l'orientació empresarial que tenen no s'adiu gaire amb els valors de l'RSE i creuen que han d'avantposar l'interès empresarial immediat a qualsevol valor social, sigui relacionat amb el medi ambient, amb la justícia social o amb la diversitat. El fet que estiguin controlats per persones que tenen capacitat per imposar els seus criteris polítics personals, o directament que alguns hi hagin estat nomenats precisament en virtut d'aquesta ideologia política acaba de tancar el cercle. Difícilment una empresa pot demanar que no hi hagi formes violentes quan els mitjans espanyols no mostren que s'ha produït violència per part de la policia.
3. El risc de boicot per part de la ciutadania espanyola i, en menor mesura, els empreses, també està funcionant com a xantatge. La societat espanyola en general està vivint el tema català com l'extirpació d'un òrgan del propi cos, fruit del pensament únic que s'ha generat amb uns mitjans de comunicació que, en graus diferents però tots amb la mateixa intencionalitat, manipulen greument les informacions que afecten a Catalunya. Aquest context social fa que una empresa que operi a Espanya no s'atreveixi a fer cap afirmació ni contra la violència ni en defensa dels drets humans, que pot ser ràpidament tergiversada pels mitjans i converida en un boicot.
4. La tensió interna dins dels propis equips, quan es tracta d'empreses implantades a tot Espanya, és també un factor important per a totes i potser és el fet més rellevant per a aquelles empreses que no són estan gaire exposades a boicots. Fa temps, algunes empreses catalanes amb comercials a diferents comunitats autònomes no tenien problema fins i tot per fer-los cursos de català, mentre que ja fa uns anys que ni se'ls ocorre oferir-ho perquè les coses es van anar tensant en els darrers vint anys coincidint amb el desacomplexament del nacionalisme espanyol desplegat per Aznar. En fòrums interns, els aspectes polítics i el conflicte Catalunya-Espanya s'han d'evitar perquè són font de mal rotllo entre companys, amb la possibilitat de desvinculació emocional de l'empresa.

Al marge del que pugui pensar una empresa, la seva direcció, el seu accionariat o el seu equip, totes les empreses susceptibles de boicots o de mesures punitives per part dels poders públics espanyols han optat per no efectuar cap declaració pública, ni de mínims. Certament suposa una incoherència amb els valors que deien defensar. Però també cal comprendre que el risc en aquests moments és rellevant, com sembla que les entitats financeres han notat. Vull ser comprensiu envers les que trobarien raonable i necessari mostrar algun sentiment corporatiu, ni que sigui lamentar els ferits, i que han hagut de considerar que ara mateix no poden córrer aquest risc. Amb més tristesa observo les que defensen que no han de dir res perquè consideren que la responsabilitat és dels sobiranistes i de la gent que va anar a votar en un referèndum il·legal, i que encara poden defensar que la policia espanyola va haver de reaccionar a provocacions. Un dircom o un dirse no s'haurien d'informar sols amb la premsa de la capital del Regne.

Més enllà dels fets de l'1-O, el problema roman en l'abans i el després. Abans perquè aquestes empreses compromeses amb l'RSE no van fer res per a millorar la convivència respecte a la diversitat cultural, lingüística i nacional pròpia de l'estat espanyol. Atès el seu compromís envers la societat, aquí han mostrat una deixadesa i han ofert per inacció un aval a les polítiques creixentment agressives per part del govern espanyol. ¿Alguna empresa s'ha preguntat com havia de concretar des del punt de vista del seu compromís la diferència entre regions i nacionalitats que expressa la Constitució? ¿Alguna va queixar-se davant les forces unionistes sobre el trencament de la unitat de mercat que suposava que una llengua, la catalana, fos considerada com a almenys tres, i encara quatre amb el Lapao?

I després perquè el problema subsistirà en el temps. Encara que es faci efectiva la secessió però encara més si la creació efectiva de la República catalana es difereix en el temps, els propers mesos seran complexos. Niño Becerra i Oriol Amat van vaticinar que durant el 2018, i fins i tot al primer trimestre, ja podria estar tot endreçat. Però garantir la normalitat en el funcionament de l'activitat empresarial i els serveis públics no pressuposa que les tensions es relaxin. Les empreses no podran amagar el cap sota l'ala permanentment com tampoc podran mantenir les bones relacions a banda i banda, de manera que hauran d'optar per gestionar el moment complex a partir d'uns valors sòlids, humanístics, ètics i responsables. En aquest sentit, pot ser interessant tenir en compte el que tant des del Consell d'Europa com des de Human Rights Watch s'ha dit avui mateix, a part dels editorials d'arreu del món occidental que advoquen pel diàleg i trobar la manera de fer un referèndum pactat.

• L’Assemblea del Consell d’Europa ha condemnat avui la violència policíaca espanyola del referèndum del primer d’octubre i ha fet una crida al diàleg per a trobar una solució política a la crisi entre Catalunya i Espanya. A més, ha demanat la implicació de la comunitat internacional per a cercar una sortida. Només els representants d’Azerbaitjan, Turquia i Sèrbia han mostrat el seu suport ferm a l’argument de la integritat territorial esgrimit per Espanya. El suís Manuel Tornare han reivindicat que ‘l’única sortida és un full de ruta que condueixi a la mediació’; el britànic Roger Gale ha citat l’exemple d’Escòcia afirmant que un referèndum com el que es va pactar al Regne Unit és també possible a l’estat espanyol. La suïssa Elisabeth Schneider-Schneiter ha posat el sistema federal del seu país com a model i ha dit que Suïssa està a la disposició de la mediació. La parlamentària belga Pettra de Sutter ha criticat que el president espanyol, Mariano Rajoy, continuï fent servir paraules amenaçadores i l’ha avisat que aplicar el 155 seria ‘el pitjor que podria passar’.
• La prestigiosa ONG Human Rights Watch afirma que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van fer un ús excessiu de la força, segons una investigació independent i internacional sobre els fets del primer d’octubre a Catalunya. Els atacs de les policies espanyoles van deixar més d’un miler de ferits. L’informe de l’ONG es basa en l’anàlisi de vídeos i fotografies de l’1-O, la versió de diversos testimonis i víctimes de la violència policíaca i proves mèdiques. ‘La policia podia tenir la llei al seu costat, però això no li donava dret a emprar la violència contra manifestants pacífics’, sosté l’investigador Kartik Raj. ‘En aquests moments divisionaris, és especialment important que les autoritats respectin els drets humans, inclosa la llibertat d’expressió i assemblea, i l’estat de dret’, afegeix el document. 
• Human Rights Watch recorda que l’estat espanyol és membre de la Convenció Europea dels Drets Humans i de la Convenció Internacional dels Drets Civils i Polítics, per la qual cosa ha de respectar els drets de reunió i llibertat d’expressió. A més, no pot fer un ús excessiu de la força malgrat que alguns ciutadans actuïn ‘de manera il·legal’ perquè no els pot privar dels seus drets. I encara retreu que els cossos policíacs tenen un codi ètic per a evitar l’ús excessiu de la força.
• L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Ra’ad Al Hussein, ha demanat que hi hagi una investigació independent i imparcial sobre ‘tots els actes de violència’ que hi va haver ahir a Catalunya contra els votants del referèndum. Ho ha dit en un comunicat en què ha afegir que la resposta policíaca sempre ha de ser proporcionada i que el conflicte ’s’ha de resoldre mitjançant el diàleg polític, amb total respecte a les llibertats democràtiques’.
• L’OSCE demana al govern espanyol que asseguri el respecte als drets fonamentals de reunió i d’expressió. Ingibjörg Sólrún Gísladóttir ha dit que "les autoritats espanyoles han d’assegurar que la policia utilitza la força només en cas de necessitat i en estricta adherència al principi de proporcionalitat", alhora que ha recordat que tots els estats que formen part de l’OSCE s’han compromès a assegurar que les mesures preses per les autoritats policíaques en el compliment de les seves funcions respecten els drets fonamentals de llibertat d’assemblea i d’expressió pacífica. ‘Això també vol dir facilitar les reunions pacífiques i confiar en el diàleg per reduir les tensions’.
  

En síntesi, puc comprendre l'actitud de certes empreses que depenen del mercat espanyol de no condemnar la violència i no defensar públicament els drets humans durant aquests dies de màxima tensió en què la premsa espanyola ha fet ús de tota declaració d'empreses amb seu a Catalunya tergiversant-les greument. Però del comitè de crisis i la gestió de riscos cal passar a fer una anàlisi del moment des de les àrees de responsabilitat social que posi el focus en els valors democràtics i ètics sortint de la immediatesa del moment.  En aquest sentit, fer un abordatge del conflicte des de la dimensió interna seria un pas molt potent, ja que passi el que passi, conservar els equips, i respectar la diversitat interna, és un aspecte estratègic, a més que forma part del bon clima intern, d'una correcta alineació i vinculació de les persones, i de construcció d'una empresa saludable internament i responsable amb la societat. ¿Es poden permetre les empreses compromeses amb l'RSE no actuar de cap manera i sols preocupar-se d'evitar els riscos de qualsevol posicionament mentre que organismes internacionals denunciïn la violència i demanin respecte als drets humans?