4.6.12

Espanya ha fet fallida 21 vegades des del segle XV

El Cercle Català de Negocis, l'historiador Jordi Bilbeny i i el professor d'Esade Josep Comajuncosa van presentar una sòlida argumentació que demostra que l'espoliació de Catalunya es remunta a cinc segles enrere

El Cercle Català de Negocis (CCN) ha presentat "un estudi que demostra que Catalunya fa 500 anys que està finançant un Estat artificial i ineficient". Segons aquestes dades, "el finançament de l'expedició de la descoberta d'Amèrica fou íntegrament pagat per la Cancelleria Reial Catalana".

En aquest sentit, l'historiador Jordi Bilbeny ha assenyalat que "l'expedició es va pagar amb una sola moneda, el ducat, que era la d'ús corrent a Catalunya". Aquesta moneda "no es va introduir a Castella fins després de l'expedició de Cristòfol Colom". En concret, "sis anys més tard".

A la seva exposició, Bilbeny també ha aportat els comprovants de pagament que es van dipositar a l'Arxiu Nacional de Barcelona, cosa que avalaria la tesi de l'estudi. Tanmateix, ha assegurat que el ducat era la moneda corrent a "tots els regnes de Catalunya des de 200 anys abans de l'expedició" i que els mariners van cobrar en ducats.

En aquest sentit, l'entitat empresarial ha afegit "tot i que Castella se l'ha apropiat, reescrivint la història a la seva conveniència, l'estudi demostra que l'espoli té un origen històric que es remunta cinc segles enrere", ha indicat el CCN.


Espanya ha fet fallida 21 vegades des del segle XV

L'acte va ser tot un èxit i va aplegar més d'un centenar de persones que van deixar petita la sala de l'Espai Àgora Catalunya. Especialment remarcable va ser l'aportació d'Albert Pont, responsable de dret internacional del CCN, que va explicar que Espanya ha fet fallida 21 vegades des del segle XV. Pont va establir diverses similitus entre el passat i la situació actual de Catalunya i Espanya en el context europeu. Pont va afirmar que el 1868 l'Estat va fer fallida a conseqüència d'un pla estatal per centralitzar tot el transport ferroviari a Madrid.

Tanmateix, i pel que fa al futur d'una Catalunya independent, el membre del CCN està convençut que el dret internacional avala que Catalunya tindria com a moneda l'euro i va recordar que quan es va produri la unió monetària amb Castella l'Estat que va sorgir va prendre com a moneda comuna la pesseta, que era una moneda catalana.

A continuació reproduïm l'article que ha publicat El Punt Avui sobre l'estudi de Bilbeny: Quants anys fa que Catalunya finança l'Estat espanyol? El Cercle Català de Negocis (CCN) ha mirat de respondre a aquesta pregunta. I la resposta? Cinc segles. L'entitat sobiranista va presentar ahir al vespre un estudi històric que sosté que la Cancelleria Reial Catalana hauria pagat “íntegrament” l'expedició de Cristòfol Colom de la descoberta d'Amèrica. Això, malgrat que, temps després, Castella “se l'hagi apropiat”.

L'informe, introduït per l'historiador Jordi Bilbeny –gran defensor de la catalanitat de Colom– i el professor d'Esade Josep Comajuncosa, gira entorn del fet que, tant l'expedició com la retribució dels mariners, com altres pagaments relacionats amb el viatge, es van fer amb la mateixa moneda: el ducat.

Bartolomé de las Casas, a Historia de las Indias, cita que Colom hauria rebut entre 3.000 i 4.000 ducats del duc de Medinaceli. I Juan Solórzano y Pereira, el 1629, al primer volum de De Indiarum lure, també en parla per documentar els recursos que els reis van posar a disposició de l'expedicionari: tres naus armades, una tripulació de 120 homes i 17.000 ducats. Són només dos dels exemples. L'estudi indica que no només la primera expedició, la de la descoberta d'Amèrica, va ser finançada amb ducats, sinó que el segon viatge de Colom a l'anomenat Nou Món també ho va ser. I que alguns dels mariners que van participar en les expedicions ho van fer per divuit, vint o set peces d'aquesta moneda.

El matrimoni dels Reis Catòlics havia unit el regne de Castellà i la corona d'Aragó, que mantenien, però, dues tresoreries separades, segons la documentació. En l'estudi s'afirma que el ducat era la moneda corrent als territoris de la nació catalana, ja des de la primera meitat del segle XV, fins i tot a Sicília i Nàpols. En canvi, no hauria estat introduït a Castella fins després de l'expedició de Colom. A Historia de la moneda española, Octavia Gil sosté que no va ser fins a la segona reforma monetària dels Reis Catòlics, el 13 de juny del 1497, que s'hi va adoptar. Més enllà de la divisa, l'estudi del CCN assenyala que els comprovants de pagament es van dipositar a l'Arxiu Nacional de Barcelona.

L'estudi obre l'interrogant de si l'expedició va ser cent per cent castellana i es va finançar amb moneda d'aquí o si, com defensa Bilbeny, es va preparar del tot a Catalunya. En tot cas, censura que “anys després Castella es va apropiar dels afers del Nou Món i es va fer seva la conquesta”. I la gran conclusió és que cinc-cents anys no han servit per avançar: “Castella es fa seu allò que vol de Catalunya.”

Font: Cercle Català de Negocis
http://www.ccncat.cat/articles/informa/espanya-ha-fet-fallida-21-vegades-des-del-segle-xv
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/550648-un-espoli-de-cinc-segles.html
http://www.naciodigital.cat/noticia/43857/descoberta/america/pagada/catalunya
http://societat.e-noticies.cat/el-descobriment-damerica-es-va-pagar-amb-ducats-catalans-65428.html

0 comentaris: