30.3.15

[REFLEXIÓ] Ni davant els morts no saben trobar la mínima expressió de respecte

Ahir vaig publicar una reflexió titulada Els insults contra els catalans no són una anècdota amb motiu de les expressions xenòfobes contra Catalunya i els catalans després de l'accident de Germanwings, on argumento que si la fiscalia per primer cop ha fet veure que li preocupa no ha estat per altra cosa que per l'exposició a l'opinió pública internacional. A més, alerto contra les persones que poden considerar que aquestes manifestacions són un fet puntual i menor, situant el sentiment de catalanofòbia en clau històrica de cinc segles.

Ara he sabut que els governs francès, alemany i espanyol volen ubicar una placa commemorativa al lloc de l'accident, i ja han fet saber que estarà en les llengües dels tres estats, francès, alemany i castellà. No ho han dit, però se sobrentèn, als catalans que ens donin a Sant Paül. És una manca de respecte, una xuleria pròpia de gent indigna, que viuen en el seu odi a tot allò que s'aparti del seu projecte identitari espanyol. Ni davant els morts no saben trobar la mínima expressió de respecte. Em fan un fàstic immens. No hi ha paraules suaus per a expressar-ho.

Si ahir citàvem Quevedo com a mostra de l'odi envers Catalunya (En tanto que en Cataluña quedase algun solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra...  El catalán era la criatura más triste y miserable que diós crió), avui podem esmentar Antonio de Nebrija i el seu "siempre la lengua fue compañera del imperio", evidenciant el capteniment que es tenia ja fa cinc segles a Castella i mostrant l'operació d'estat que aleshores va començar i que va tenir -i té- com a gran àmbit d'experimentació les terres de llengua catalana.

Em sumo a les expressions fetes per algunes personalitats: La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha afirmat a través del seu compte de Twitter que “em dol profundament que la placa en record de les víctimes de la catàstrofe aèria no estigui escrita també en català”, afegint que “és una greu falta de sensibilitat”. Quim Torra, membre del consell permanent de l’Assemblea, vocal d’Òmnium Cultural i director del centre cultural El Born, va comentar a Twitter: “Ni rastre del català en el monòlit dels Alps. Ni així. Fins a per recordar els nostres morts ens fa falta un Estat propi”.


En sentit contrari, vull destacar el fet que l'empresa Germanwings hagi gestionat adequadament el respecte a les persones desaparegudes i a les seves famílies, amb un missatge que ha publicat a les xarxes socials en quatre llengües: alemany, castellà, català i francès. I el seu sentit de respecte a les identitats no solament s'ha quedat en les llengües sinó que el text fa referència a persones de França, Alemanya, Catalunya i la resta d'Espanya així com de nombrosos altres països, en un fórmula prou adequada. Llàstima que Catalunya sols apareix en la versió en català i no en les altres.


Per a les empreses, la gestió de les identitats forma part de la seva responsabilitat social, i és un aprenentatge permanent que han de fer, evitant caure en la simplicitat de les estatalitats i les fronteres administratives. En aquest cas, ho han formulat com una gestió de riscos, per a evitar que els catalans es prenguessin malament la seva absència, però no ho ho han fet amb un enfocament més profund de gestió de la diversitat de les identitats, tema que en el sXXI serà bàsic al món i també a Europa. Per desgràcia, els Estats no es mostren capaços de fer ni aquest petit aprenentatge. Especialment els estats de mentalitat jacobina i reduccionista de la diversitat, com l'arquetipus francoespanyol.

PD: Porten el català al monòlit d'homenatge a les víctimes de la tragèdia de Germanwings. Ha hagut de ser una delegació de familiars de les víctimes qui ha afegit una placa al costat del memorial. La placa es va situar al memorial de les víctimes el 30 de març a les quatre de la tarda, quan aquest grup de familiars va visitar el lloc de la tragèdia. El fet que el text de record a les persones que van perdre la vida en aquesta catàstrofe aèria no estigués escrit en català va indignar una part de la societat catalana. El Govern va donar per fet, a través del seu portaveu, Francesc Homs, que el memorial acabaria sumant el català, i hi ha una campanya reivindicativa a Change.org –amb més de 15.000 firmes– perquè sigui així. 

De moment, el que ja hi ha és una placa al costat del monòlit. Un monument a la indignitat dels estats centralistes i jacobins, un clam pel respecte a la diversitat, pel respecte als morts i pel respecte als vius.