13.7.14

[REFLEXIÓ] Aviso que incompliré

PD: Agraeixo la ràpida resposta de La Caixa que, mitjançant una trucada, m'han agraït que els hagi fet notar l'errada del web ja que, si els usuaris no ho fan saber, poden trigar a notar-ho. Així mateix, m'han informat que revisaran el protocol de la llengua de denominació de les bústies. 

Des de fa unes quantes setmanes, a l'obrir la Línia Oberta de La Caixa ha estat apareixent un qüestionari que calia emplenar obligatòriament en virtut de la llei de prevenció de blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

Comparteixo la meva història... Jo crec que l'aplicació del qüestionari no anava prou bé. I és que, malgrat tenir les dades bé, resulta que sempre em definia com a "no resident". A més, sols deixava introduir un codi d'activitat empresarial (CNAE) mentre que és obligatori comunicar-los tots... El primer punt podia ser un estrany error en dades meves però ja no el segon.

Al cap d'uns dies, una persona de La Caixa em va trucar (suposo que deuen tenir un mecanisme que identifica els inútils digitals que hem intentat emplenar el qüestionari i no ens n'hem sortit!). Li vaig aportar telefònicament algunes dades, i em va confirmar que efectivament calia aportar tots els CNAE. Desconec si va tramitar la meva queixa dient que al web sols es podia aportar un codi CNAE de manera que estaven obligant a incomplir la llei.

A continuació em va dir que havia d'enviar alguns documents a una bústia electrònica (DNI, comprovant Seguretat Social i altres). La bústia que em donar era calidad.datos.cliente@lacaixa.es, de manera que li vaig demanar si no existia la bústia en català. Em va dir que no, però que podia dirigir-me en català a aquesta bústia. Vaig dir-li que no en tenia prou amb poder dirigir-m'hi en català sinó que em semblava ofensiu que La Caixa no disposés de dues bústies amb les respectives denominacions en cada llengua oficial.

Tot seguit (23-06-2014) vaig provar a enviar una queixa a la bústia traduïda (qualitat.dades.client@lacaixa.cat) confiant que devia existir però que aquella persona ho desconeixia o senzillament que existís però no es volgués comunicar (com passa amb el domini www.lacaixa.cat). El correu va venir retornat. La bústia no existeix. En conseqüència vaig enviar un nou correu a la bústia que m'havien indicat, expressant la queixa (23-06-2014):
Benvolguts,
Benvolgudes,

He rebut instruccions conforme he d'enviar a la Caixa el Model 100 o 390 per tal que pugueu disposar de la informació que la normativa legal us obliga a disposar.

M'acaben d'indicar que he d'enviar-ho a la bústia calidad.datos.cliente@lacaixa.es, cosa que ha provocat la meva queixa pel fet que la Caixa no disposi d'una bústia en català per a la recepció d'aquesta documentació. La persona que m'ha atès m'ha fet saber molt amablement que sols disposaven d'aquesta bústia.

Com que no acabo de creure'm que la Caixa discrimini d'aquesta manera a la seva clientela en funció de la llengua, he fet la prova d'enviar-ho a la bústia traduïda literal: qualitat.dades.client@lacaixa.cat, però no tinc la certesa que funcioni.

Us prego que em pugueu proporcionar una bústia respectuosa amb la meva tria lingüística i que mostri un sentit de responsabilitat social envers un dels països on opereu i on teniu la seu corporativa.
No vaig obtenir cap resposta. I cada cop que entrava a la Línia Oberta seguia apareixent la reclamació del qüestionari! Passats dos dies, vaig provar a fer-hi arribar un altre correu, expressant altres coses, per si és que algun filtre humà desestimava les queixes sobre drets lingüístics:
Us informo d'una disfunció:

Cada cop que faig servir la Línia Oberta de la Caixa m'apareix una finestra demanant dades. Aquest dilluns ja les vaig subministrar per mitjà d'una trucada vostre que vaig rebre, però segueix apareixent. El problema és que el formulari conté algun error.
Em demana "Per quin motiu principal opero amb un compte corrent a Espanya?". La resposta més correcta, tal com està plantejada, és "Per motius laborals o de negocis".
Quan se'm demana que accepti, observo que el sistema ha interpretat lliurement que sóc un "client no resident". Faig la prova a dir que el motiu principal és "Disposo de NIF espanyol". El sistema em continua considerant "No resident". Els adjunto les impressions de pantalla. I els prego que facin les mesures per arreglar el sistema.

Tampoc vaig rebre cap resposta a aquest correu. Ja eren dos sense resposta. El que sí que vaig rebre és una carta per correu postal en la qual se m'informava que com que un servidor no estava degudament identificat, la meva operativa amb l'entitat financera es veuria severament limitada.

Atesa la gravetat de les amenaces, que tindrien efecte uns pocs dies després de rebre la carta, vaig reenviar els dos correus electrònics (11-07-2014), amb còpia a servicio.cliente@lacaixa.es i servei.client@lacaixa.cat. Per cert, no cal que digui que al web sols vaig trobar la bústia en castellà, i que la bústia inventada en català retorna els correus:
Benvolguts,
Benvolgudes,

Estic a l'espera de resposta a correu enviat en data de 25-06-2014.
Mentrestant he rebut un comunicat de La Caixa on se m'informa de RESTRICCIONS IMMEDIATES en la meva operativa si no dono resposta.
Podeu respondre o he d'iniciar accions legals????
Amb plena desconfiança de rebre cap resposta, vaig anar personalment a l'oficina. Em vaig queixar dels errors del web, de la manca de respostes del correu, de la no existència d'una bústia en català...
  • Em va comprovar el CNAE i sols en constava un, i que era el menys rellevant dels tres de què disposo i que havia aportat telefònicament. D'aquesta manca de compliment legal jo no en tinc cap responsabilitat sinó els dissenyadors de la plataforma.
  • Sobre la no existència de la bústia en català li vaig manifestar que jo com a client de La Caixa i ciutadà d'aquest país no estava disposat a sentir-me de segona categoria i que no tenia intenció de proveir res a l'entitat si no posaven a disposició de la clientela una bústia respectuosa amb la tria lingüística de cadascú. Molt hàbilment, l'amable directora va evitar el conflicte fent que no hagués d'enviar res, ja que ella mateixa va anar al meu compte a cercar un justificant de la Seguretat Social, així com una còpia del DNI, i em va dir que almenys el tema urgent de les restriccions ja estava solucionat.
En absolut em sento satisfet amb aquesta solució, ja que el problema que plantejo és un altre, lligat amb una certa deriva que està prenent l'entitat, i que en aquest cas traspassa a l'exterior per manca d'una gestió sistematitzada de la responsabilitat social en matèria de respecte a la diversitat en matèria lingüística, o per errors en com aquesta està implantada.

Però encara falta explicar un altre font de conflicte, i que de fet és el que motiva el títol de la reflexió.

La persona de La Caixa que em va trucar per telèfon, després de proporcionar-li les dades, em va fer saber que jo tenia l'obligació de comunicar a La Caixa qualsevol canvi que es produís en els codis CNAE. És a dir, que si d'aquí a cinc anys, o deu, jo canviava d'activitat professional, o incorporava un nou epígraf... jo havia de fer-ho saber a La Caixa. De fet, suposo que a qualsevol entitat bancària amb qui operi. I això no és una crítica a La Caixa ni a les entitats financeres sinó al govern d'aquest estat en descomposició.

La meva resposta va ser, no exempta de contundència: "Sóc un professional autònom; em pots dir on vols que m'apunti que si un dia futur faig un modificació als codis CNAE he trucar a La Caixa per informar?". Sincerament, em sembla excessiu, i no penso complir-ho, perquè no em veig amb prou capacitat per complir-ho. Dubto molt que la meva memòria d'aquí uns anys o lustres recordi que he de trucar a La Caixa per aportar aquesta informació.

De fet, podríem fer concurs d'Apps, a veure si algú se les engipona per inventar-se una aplicació que permeti recordar coses absurdes i que pugui fer saltar l'alarma quan en un futur incert es donin les condicions. El que no podria ser és un mecanisme de recordatori que cada final de mes o de trimestre em preguntés "Has canviat el CNAE? En cas afirmatiu has de trucar a La Caixa per explicar-los-ho". Al final tindríem un check list d'absurditats! Sincerament, a mi no se m'ocorre, però segur que algú pot inventar una App que es podria dir StupidGov, i que permetés gestionar tot aquesta parafernàlia de normes paranoiques davant les quals potser hem de desitjar que sigui millor que tot faci un pet. Perquè tingueu per segur que d'aquí a cinc o deu anys jo no penso trucar a La Caixa. De fet, és possible que aquesta llei ja no existeixi o que l'incompliment sigui tant alt que passi a la categoria de totes les regulacions que sols serveixen per a justificar els sous d'alguns.

I una nota final. Vaig manifestar clarament a la directora de l'oficina que no pensava complir aquesta obligació, que em veia incapaç de saber en quin lloc de l'agenda m'havia d'apuntar aquest recordatori. Tot seguit em donar un imprès per firmar conforme ja havia aportat totes les informacions que eren requerides i ja podria mantenir sense incidents l'operativa de La Caixa. La sorpresa va ser a l'arribar a casa que vaig mirar la lletra petita del que havia firmat. I vaig firmar  -en contra de la meva voluntat clarament manifestada-  que em comprometia a comunicar a La Caixa qualsevol variació en el codi CNAE!!! Tot just després d'haver afirmat verbalment em negava a fer-ho! No és cap crítica a l'amable persona que em va atendre, perquè és possible que ni fos conscient que la lletra petita incloïa aquesta afirmació. Però no vaig poder deixar de pensar amb la gent que firmava la compra de certs productes altament perillosos després d'haver preguntat si allò era segur i que els diguessin que sens dubte.

Ai, la lletra petita... Bé, aquest compromís també és extensible al país de residència, o sigui que el dia 10 de novembre potser haurem de trucar tots a la Caixa (tant els del Sí-Sí com els del Sí-No com els del No) per complir amb el requeriment legal d'informar que canviem de país. O millor dit, que el país canvia. I que canvia de nom, de límits, i espero que per fer un gran pas endavant per abandonar la mediocritat que ens envolta.