19.7.14

Irregularitats del Fòrum 2004. Manca d'autocrítica, manca d'aprenentatge

  • L'actitud de protegir-se, de protecció personal i corporativa, és impròpia del moment actual, del que estem patint en termes socials i econòmics.
  • Per tal de fer el salt cultural i ètic que el país demana, cal que expliquin clarament, amb valentia i coratge, quines van ser les males pràctiques, i quines haurien de ser les millors pràctiques.
La Sindicatura de Comptes revela múltiples irregularitats en el Fòrum de Barcelona 2004 

L'esdeveniment hauria costat més de 240 milions d'euros, enfront els càlculs oficials del 215, i s'hauria incomplert la normativa en àmbits com la contractació de personal, el pagament de sous i la selecció de patrocinadors.

La Sindicatura de Comptes de la Generalitat ha revelat aquest dimecres l'existència de múltiples irregularitats en el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, en àmbits com la contractació de personal, el pagament de sous i gratificacions i la selecció de patrocinadors, a més de subratllar errors de planificació. Aquestes irregularitats apareixen descrites en els dos informes de fiscalització elaborats per la Sindicatura en relació amb aquest esdeveniment, que va tenir lloc a Barcelona del 9 de maig al 26 de setembre del 2004, i que van ser sol·licitats pel Parlament. 

La Sindicatura conclou que la selecció dels patrocinadors de l'esdeveniment "no es va ajustar al procediment públic establert per la normativa" i que, en algun cas, "se'ls va atorgar certs privilegis pel que fa a la prestació de serveis". A més, la societat Fòrum Universal va establir procediments de contractació que no garantien els principis de publicitat i concurrència que s'exigien, ja que el personal es va contractar moltes vegades a través d'ETT (empreses de treball temporal), a més de produir-se "incompliments de la legislació" sobre increments retributius i gratificacions pagades al personal.

El consell d'administració de la societat del Fòrum va cobrar més de 720.000 euros en dietes irregulars. Els membres del consell d'administració de la societat anònima Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, encarregada d'executar projectes i obres de l'esdeveniment, van percebre dietes d'assistència a les reunions per un valor de 722.656,33 euros. Unes dietes que, segons la Sindicatura de Comtes, "no s'haurien d'haver retribuït". Un dels dos informes que l'ens fiscalitzador va fer públics aquest dimecres, i en què es detectaven irregularitats en el Fòrum de les Cultures, apunta que els estatuts de la societat "no recollien la possibilitat que els membres de cap òrgan col·legiat rebessin retribucions per l'assistència a les diferents reunions". Afegeix, a més, que tampoc hi havia cap acord de la junta general d'accionistes de la societat que "quantifiqués els imports que podien rebre els membres del consell d'administració".

Els patrocinadors van tenir beneficis fiscals superiors a la seva aportació. Les bonificacions vinculades a l'esdeveniment van reportar a les empreses 116,8 milions, 49 més dels que van aportar en contractes de patrocini. La majoria dels principals patrocinadors del Fòrum 2004 van recuperar amb escreix l'aportació que van fer en concepte de patrocini a l'esdeveniment en concepte de beneficis fiscals vinculats al mateix Fòrum.

El mecanisme el relata la sindicatura de comptes en un dels dos informes que ha dedicat ara al Fòrum. Per tal de fomentar la participació privada en el Fòrum, es va dissenyar un paquet ad hoc de beneficis fiscals per a les empreses que hi participessin, que incloïa bonificacions en l'impost de societats, l'IRPF, l'impost sobre transmissions patrimonials, l'IAE i altres impostos i taxes locals, aplicables a inversions vinculades als plans urbanístics o al programa d'activitats de l'esdeveniment prèvies a l'1 de juliol del 2004 i que fossin certificats pel consorci del Fòrum.

En aquest sentit, es poden trobar a l'informe fragments que ajuden a entendre què podia passar allà dintre... però també allà fora... Penso amb la restricció que els visitants portessin ampolles d'aigua no comprades a dins. Retallo aquest tros:
2.1.3.2. Dret qualificat de proveïdor preferent

El 23 d’octubre del 2002 el Consell d’Administració de la Societat va aprovar la possibilitat d’atorgar als socis i patrocinadors del Fòrum el dret a ser proveïdors exclusius dels productes, equips i/o serveis que la Societat necessités sempre que se subministressin o es prestessin en les millors condicions de mercat. En aquest sentit, la Societat va signar diferents contractes de patrocini publicitari vinculats a contraprestacions de serveis o productes per part de les empreses patrocinadores.
Segons el parer de la Sindicatura, reconèixer i atorgar la condició de proveïdor preferent a qualsevol societat o empresari privat suposa renunciar, d’entrada, al principi de concurrència a què la Societat estava subjecta, i per tant, la inclusió d’aquesta clàusula en el contracte no s’ajustava a la legalitat.

En alguns dels convenis es detalla el procediment pel qual es desenvolupa el dret descrit anteriorment, que consistia a informar el patrocinador de les característiques tècniques i econòmiques de l’oferta més competitiva (si esqueia) i donar-li un termini addicional de temps per millorar aquesta oferta o bé per desistir de la prestació del servei.

La inclusió d’aquesta clàusula en el contracte no s’ajusta a la legalitat pels motius següents:
  1. En primer lloc, perquè suposa que el patrocinador podria presentar dues ofertes per a una única prestació, fet que vulnera de forma flagrant l’article 80 del TRLCAP, que proclama el principi general d’admissió d’una única proposició per licitador.
  2. En segon lloc, perquè aquesta preferència en el tracte no més és coneguda pel patrocinador i per la Societat (els convenis subscrits per les parts inclouen una clàusula de confidencialitat del contingut), fet que suposava que el procediment de licitació no seria absolutament transparent, és a dir, que no se li donaria la publicitat que reclama el legislador.
  3. En tercer lloc, perquè col·locava els licitadors que havien pres part en el concurs en posicions desiguals. Això és així perquè la possibilitat que tenia el patrocinador de millorar l’oferta inicial col·locava la resta de licitadors, ja d’entrada, en una situació objectiva de desavantatge i determinava l’existència d’un risc de manipulació del procediment d’adjudicació pel licitador que fa més d’una oferta
Fòrum 2004: deu anys d’un fracàs 

Podríem entrar a valorar el fracàs de l'esdeveniment i el que va suposar per al municipalisme. Ferran Sáez en parlava fa uns mesos en un article que començava així:
“Reunió preparatòria Fòrum 2004. 16 h. Torre Mapfre, planta 29. Carrer Marina, 16-18. Parlar primer amb X”. Aquesta és l’anotació que constava a la meva agenda el divendres 24 de maig de l’any 2002. L’he buscada expressament per deixar constància exacta del dia, però l’esdeveniment el recordo amb precisió: va ser una de les reunions més absurdes que he tingut al llarg de la meva vida (i puc certificar que n’he tingut unes quantes). M’hi van convocar en qualitat de professor de la Universitat Ramon Llull i escriptor -així constava a la carta- per dissenyar “continguts” de l’esdeveniment. Val a dir que el 24 de maig de 2002 aquell projecte fantasmal només tenia un nom vague i alhora pretensiós: Fòrum de les Cultures. Omplir-lo de contingut partint de zero era, doncs, una tasca incerta. La reunió esmentada va consistir en un intercanvi de frases de cortesia i comentaris generals, allargats fins a l’extenuació. Al cap de dues hores ens vam aixecar de la taula, desconcertats i incòmodes pel paperot que ens havia tocat fer. Ningú no va prendre cap nota ni va proposar res en ferm. Ningú no tenia cap resposta, perquè tots desconeixíem quina era la pregunta. Ens van regalar un gadget, crec que una llibreteta amb un bolígraf, i tots cap a casa. Després va passar el que va passar: probablement, el fracàs institucional més humiliant de la història recent del país, l’especulació a gran escala en una zona perifèrica de Barcelona, etc. És de justícia recordar que l’inici real del despropòsit fou una errada verbal de Pasqual Maragall que, en negar-se a rectificar, va generar un equívoc de dimensions inaudites sobre un esdeveniment que ni tan sols havia planejat ningú. Increïblement, l’esdeveniment es va dur a terme..."

Manca d'autocrítica, manca d'aprenentatge

Però el problema no és tant el fracàs d'una iniciativa, sinó la manca d'autocrítica. L'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu (PSC) ha negat aquest dissabte l'existència d'actuacions il·lícites en la construcció del Fòrum de les Cultures el 2004 - període en què era regidor. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Hereu ha demanat ser "curós" amb la "traducció" de l'informe perquè "hi pot haver errors administratius i coses que ara, deu anys després, un pot avaluar que no era adequat , però no vol dir que no fos legal". Hereu ha afegit que "si hi ha alguna cosa, això s'ha de portar a les instàncies judicials. Ho dic perquè no ens pertoca fer de jutges. Si hi ha alguna cosa, que la justícia ho apliqui. I si no, en tot cas siguem curosos amb el llenguatge".

De fet, més que la manca d'autocrítica, fins i tot apuntaria que el gran problema és la manca d'aprenentatge. N'hem après dels errors? Fa la sensació que el món dels negocis, les grans empreses, no han tret gaires aprenentatges de les males pràctiques que ens han portat a una tremenda crisi. Però tampoc el sector públic mostra capacitat de reconèixer els errors i aprendre del passat.

L'actitud que mostra Hereu em sembla antiga, molt antiga. Impròpia del que la ciutadania reclama. Tampoc reclamo que tots aquests regidors de tots els partits que fa 10 anys hi van estar implicats retornin les dietes. No es tracta de fer cap caça de bruixes en absolut. Però, de debò que no podrien fer un mínim acte de contrició? No em cal una mostra de penediment a la japonesa, ni una sol·licitud de perdó cristià, no em refereixo a això sinó a una actitud que titllaré de més nordamericana: que davant del fracàs sàpiguen explicar les causes, en treguin uns aprenentatges per a ells i per al sector.

Sols demanaria això. Un canvi cultural, un canvi ètic. Una ètica i una transparència creadora de valor, que ens millori de cara al futur, que eviti que topem de nou contra els mateixos errors, com una mena de càstig de l'antiga Grècia. No em cal que em diguin cap patètic "perdón, no lo volveré a hacer" fet des de la superioritat i la ironia. Sols demano que em diguin en què s'han equivocat, què haurien d'haver fet millor, què caldria evitar de cara al futur. Que expliquin clarament, amb valentia i coratge, quines van ser les males pràctiques, i quines haurien de ser les millors pràctiques.

L'actitud de protegir-se, de protecció personal i corporativa, és impròpia del moment actual, del que estem patint en termes socials i econòmics. Però també és impropi del salt que com a societat i com a nació volem fer. Ens cal el coratge de conèixer la nostra mediocritat. Sols apuntarem vers l'excel·lència si som capaços de reconèixer la nostra mediocritat, mostrar-ne les causes i apuntar-ne les solucions.



He parlat anteriorment de Fòrum 2004, contextualment, sense abordar-lo com a matèria de reflexió:

0 comentaris: