14.11.15

[VÍDEO] Canyelles: "voluntariat i RSE, els compromisos de les persones i de les organitzacions"



Vídeo de la intervenció de Josep Maria Canyelles

Josep Maria Canyelles va ser convidat a intervenir en la darrera taula rodona de la jornada en la doble condició d'expert en RSE i en voluntariat. La seva intervenció va tenir una primera part centrada en el valor del voluntariat i una segona dedicada a l'oportunitat que suposa la responsabilitat social d'algunes empreses. Totes dues parts va estar unides pel sentit de compromís que suposen, de les persones que decideixen exercir la seva ciutadania activa mitjançant el voluntariat, i de les empreses o organitzacions que adquireixen un compromís amb la societat per mitjà de l'RSE.


L'ex-director de l'Institut Català del Voluntariat (Incavol) va referir-se als cinc àmbits del voluntariat, social, cultural, ambiental, cooperació internacional i comunitari, per a ubicar les organitzacions de defensa d'interessos en aquest darrer bloc, junt amb associacions de veïns i altres. En aquest sentit, va exposar que és bo que aquestes organitzacions que posen el focus en la reivindicació d'uns drets donin també entrada a la col·laboració del voluntariat, com a manera d'ajudar a implicar la ciutadania de manera activa i que no siguin meres entitats de serveis amb socis que paguen unes quotes i professionals experts que les gestionen. Però va matisar que, per a parlar de voluntariat, cal que les persones que hi col·laboren ho facin posant-se al servei d'un interès general, del bé comú, és a dir, que encara que també hi tinguin un interès particular en la qüestió, la seva participació de voluntariat sigui per a facilitar que molta altra gent en surti beneficiada en una matèria que afecta el bé comú.

Canyelles va parlar dels valors del voluntariat per a les persones, per als destinataris i per al país en el seu conjunt ja que ajuda a vertebrar-la, a fer una societat més forta.  I va considerar que voluntariat i associacionisme són dues cares de la mateixa moneda.

A la segona part de la intervenció, va fer una presentació de l'RSE com a enfocament metodològic, destacant que també les organitzacions no lucratives han de gestionar la seva responsabilitat social, tant per coherència com per guanyar capacitat de poder establir processos de diàleg amb les empreses receptives i sensibles a l'RSE. La seva defensa de l'RSE el va portar a demanar que quan hi ha empreses que en parlen i n'ostenten mentre que porten a terme males pràctiques, el que cal no és criticar les mancances de l'RSE sinó demanar a aquella empresa que no embruti el nom de l'RSE. Va explicar que algunes poden lluir de bones pràctiques ambientals, o potser d'acció social, però la suma o la qualitat d'aquestes no implica que una empresa pugui parlar d'RSE si no disposa d'un enfocament més integral i transversal.