Cobertes enjardinades i horts urbans instal·lats al sostre d'autobusos, camions o furgonetes recorren ciutats catalanes superant les traves que posa l'asfalt al desplegament de jardins
(Foto: PhytoKinetic)
Teknautas
Cobertes enjardinades i fins i tot horts urbans instal·lats sobre el sostre d'autobusos, camions refrigeradors o furgonetes recorren diferents ciutats catalanes superant així les traves que posa l'asfalt al desplegament de jardins i vegetació.
L'escassetat d'espais verds en els entorns urbans portar al paisatgista català Marc Grañén a unir la seva passió pel disseny i el seu compromís ambiental amb la innovació, per tal de fer un pas més enllà de les parets verticals o terrats enjardinades i convertir els carrers de les ciutats en estatge de flora i fauna en moviment. Ocells, granotes, abelles, cucs o papallones són alguns dels viatgers que pugen sobre la marxa a aquests espais verds mòbils que, a més d'"augmentar la biodiversitat, contribueixen al manteniment isotèrmic del vehicle, redueixen l'energia fins a un 33 per cent i aconsegueixen un efecte de visibilitat espectacular" per a la ciutat.
Aquest paisatgista ha explicat a EFE que cada metre quadrat d'aquests jardins captura uns 20 quilograms de diòxid de carboni a l'any, cosa que "certament no és una gran quantitat, però tot suma" a la lluita per la natura.
La tècnica consisteix a instal·lar jardineres de set centímetres d'alt sobre el sostre de l'automòbil
El sistema de Grañén, desenvolupat a través de l'empresa Phytokinetic, ha permès enjardinar i als primers vehicles a Barcelona i Girona i també a Palma de Mallorca, a més de desenvolupar altres projectes a Argentina i Regne Unit. La tècnica consisteix a instal·lar jardineres de set centímetres d'alt sobre el sostre de l'automòbil, amb la peculiaritat que "no utilitzen substrat vegetal o terra", sinó que es construeixen sobre "un suport hidropònic, amb dissolucions minerals que substitueixen el sòl agrícola, en forma d'escuma o de llana de roca mineral", de manera que no només" permet viure a les plantes sinó que és més lleuger i no taca".
A més, el sistema inclou una placa d'acer galvanitzat recoberta amb pintura impermeable sobre la qual es col·loquen unes bandes metàl·liques "que permeten la circulació de l'aigua i eviten esllavissades en cas de frenada". A sobre es col·loca el substrat sobre el qual es planta la manta de sedum i les espècies ornamentals, "bé d'una manera aleatòria o bé seguint un patró definit", i tot això es cobreix amb una malla metàl·lica que, unida a les lleixes, impedeix que es mogui el jardí.
En aquests espais hi caben des de "arbustos petits, romaní, menta o flors de temporada fins maduixots, enciams i escaroles que poden convertir el conjunt en un petit hort".
Les plantes utilitzades consumeixen poca aigua
Grañén ha explicat que les plantes utilitzades consumeixen molt poca aigua i "n'hi ha prou amb regar-les un cop al mes", encara que també és possible "aprofitar la condensació dels aires condicionats en un petit dipòsit que abasti al jardí".
Aquest expert, que va començar a treballar en el disseny del projecte en 2012, ha trobat "dificultats" per implantar-lo a l'estat espanyol "a causa de la crisi" però també a prejudicis com ara la creença que pot crear humitats. Precisament per evitar aquest problema ha creat un sostre de fibra de vidre de posar i treure que s'adapta a la forma de la coberta del vehicle i "redueix el pes i augmenta el nivell estètic".
Per al paisatgista, la sostenibilitat no és una opció, sinó una obligació, de manera que tot es fabrica en el lloc, amb materials de botigues locals i amb plantes de la pròpia ciutat, un compromís que no està renyit amb l'homologació perquè "tots els vehicles que he enjardinat han passat la ITV".
Font: www.elconfidencial.com
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada