13.8.08

Les irresponsabilitats públiques creen valors socials

Segurament fer de la política un model en Responsabilitat Social pot semblar un repte excessiu a aquestes alçades. Però és justament el repte necessari si la política vol tornar a ser una manera digna de fer un servei a la societat i facilitar-ne la seva governança.

Potser la manera de començar els passos seria incorporant la gestió de l'RS a nivell de les Administracions Públiques, objectiu sobre el qual també assumim la gran dificultat que porta associada. Per això, en algun cas que han volgut començar a fer alguna cosa interessant ho han fet a partir d'empreses públiques, les quals ens brinden un marc on poder desenvolupar l'RS amb més facilitat per tal de posteriorment mirar de traslladar-la al nucli de l'administració.

No són reflexions noves sinó que les recuperem per a mostrar tot seguit el nostre pessimisme i incomprensió davant un dels millors exemples de la irresponsabilitat social dels governants. El dia 9 d'agost acabava el termini per a acordar la posada en marxa del nou model de finançament, tal com recull l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, una llei orgànica que -no cal dir-ho- és d'obligat compliment.

El govern de l'Estat no solament ha incomplert el termini i ho ha fet amt tota lleugeresa, poques ganes de complir i fatxanderia, sinó que a més ha intentat treure-li ferro dient ara que aquesta data no era més que una referència política i que ara, un cop superada, ja es podrà negociar amb major tranquil·litat i sense pressions (en paraules de la vicepresidenta).

Les empreses saben que per aspirar a l'RSE, de primer cal complir la llei. Aquest
és un requisit bàsic sense el qual no tindria sentit parlar d'RSE. De quina manera hem d'explicar a les empreses que el sector públic pot deixar de complir no ja una llei menor sinó una llei orgànica?? Tampoc compleix en molts casos la llei d'integració de disminuïts o la de seguretat laboral, o moltres altres... però en aquest cas s'hi afegeix l'agravant del rang de la llei, de la clara voluntat de no complir, de la desconsideració envers l'incompliment, i la desconsideració envers el Parlament i el poble de Catalunya que van votar i refrendar respectivament l'acord fonamental que suposa un Estatut d'Autonomia.

Tal com diu l'editorial del 15-08-08 del Periódico "insistir que el Govern central no ha incomplert l'Estatut, com ha fet Rodríguez Zapatero, quan s'ha superat la data del 9 d'agost sense haver arribat a un acord sobre finançament, resulta ridícul".

Si un dels aspectes que es tenen molt en compte de matèria d'RSE són els valors que es transmet amb les pròpies accions, amb el màrqueting, amb les declaracions públiques, és evident que l'actitut i el discurs del govern espanyol -en siguin o no conscients- també reforça una situació cada cop més greu i que és la valoració que a Espanya es fa dels catalans i dels seus interessos. Aquest incompliment pot haver estat vist i valorat de manera molt positiva per molts espanyols, i l'actitud burleta del govern pot haver accentuat aquesta deriva en què fa anys que estem instal·lats de manca de respecte que cau en certs moments cap a la intolerància. Les irresponsabilitats públiques creen valors socials i no serà fàcil en el futur reconduir l'estat de situació i els valors que han anat apareixent o ressorgint d'un cert atavisme.

Les coses es van tensant i el govern actua sovint com un mer incendiari. Afortunadament a Catalunya regna la pau i el sector polític ha reaccionat amb moderació i amb unitat. I el que és més important, ateses les circumstàncies i la complexitat, la societat civil pot agafar un major protagonisme i facilitar que els polítics en siguin uns missatgers clarament representants dels interessos del poble.

El fet que en el món acadèmic, cultural, social i sobretot empresarial es detecti un neguit i una sensació de cansament per tanta ofensa, fa pensar que sigui el país sencer el que es pugui mobilitzar fent sentit el seu punt de vista unitari.

No es fa estrany sentit posicionament com el del prestigiós polítòleg i catedràtic de la UPF Ferran Requejo, el qual ha afirmat que "Si el poder central incompleix la llei, des de Catalunya s’han de prendre mesures més radicals, que també incompleixin la llei".

Es fa més estrany veure un gran sentit d'unitat entre tots els partits que van donar suport a l'estatut i fins i tot els que no, amb l'afegitó matisat del Partit Popular de Catalunya, que no ha volgut quedar al marge d'un sentiment que és contra el govern central -socialista- però que també recull els punts de vista del gran gruix de la societat catalana.

El més interessant és, però, els posicionaments que s'han començat a donar en els darrers mesos entre l'empresariat i que suposen un canvi fonamental en la manca de posicionament públic que havia estat tradicional en l'empresariat català. Molt malament deuen veure les coses si fa temps que han començat a parlar clar. Això, però, serà motiu d'una altra reflexió ja que ara ens volíem centrar en la lamentable i perillosa actitud del sector públic quan exerceix amb exhibicionisme el seu incompliment i la seva irresponsabilitat.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

0 comentaris: