14.8.08

França fa un canvi de pas en el respecte a les identitats dels pobles


Amb motiu de l'Any Internacional de les Llengües i l'Any Europeu del Diàleg entre Cultures, fem una nova reflexió sobre la necessitat d'incorporar més sistemàticament la matèria lingüística i el respecte a les diversitats nacionals dins la Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions.

Tot seguit aportem una notícia i fem una reflexió posterior.




França: el reconeixement constitucional de les 'llengües regionals' obre la porta a nombrosos projectes
13/08/2008 · Barcelona · Crònica Internacional


Des del passat dia 21 de juliol en que el Congrés (Assemblea Nacional més Senat) va aprovar la reforma de la Constitució francesa a l'article 75 ha quedat inscrit que les dites llengües regionals pertanyen "al patrimoni de França". Abans sols existia l'article 1 que consagrava com a única llengua el francès. Aquest reconeixement constitucional de les dites llengües regionals ha provocat un elevat nombre de reaccions com la del president del consell regional d'Alsàcia, Adrien Zeller (UMP) pel qual "això ens donarà un marge més gran per organitzar l'ensenyament de l'alsacià (dialecte de l'alemany) i podem esperar una major presència de la nostra segona llengua a la televisió pública regional".

S’han aixecat veus, com la del diputat bretó de Côtes d’Armor, Marc Le Fur (UMP), demanant “una gran llei sobre les llengües regionals” que ara ja no podrà ser censurada pel Consell Constitucional. Aquest màxim òrgan de la jurisprudència francesa en anteriors ocasions ha impedit l’entrada en vigor de lleis destinades a millorar la situació de l’ensenyament i la presència de les llengües regionals en els mitjans de comunicació en base a l’article 1 de la Constitució. Ara l’article 75 evitarà sentencies contràries a iniciatives en favor de les dites llengües regionals. El diputat Le Fur vol el desenvolupament de l’ensenyament de les llengües regionals en l’escola publica (fins ara les escoles Diwan, que ensenyen el bretó, estan sota el regim de contracte d’associació, com les escoles confessionals), la generalització del rètols i senyals en les dues llengües en les carreteres nacionals, una major presencia d’aquestes llengües en els programes de televisió i que Internet s’obri a dominis regionals com bzh al cantó del fr.

El diputat de Guadalupe Victorin Lurel (PS) demana la creació de un consell nacional de llengües regionals depenen del primer ministre i que aquestes puguin ser utilitzades en els debats de les assemblees territorials, com ja està passant en el consell regional de l’illa caribenya de Guadalupe en que és parla en creol i desprès es tradueix al francès. En canvi els independentistes de la Polinèsia sota domini francès estan en contra de la reforma constitucional perquè les seves llengües es converteixen en “propietat de França” i “es tracta d'una enèsima actitud colonial”.

Sens dubte aquestes són unes primeres reaccions que tindran cua, en la mesura en que existeixi una voluntat popular de recuperar un patrimoni cultural ofegat per segles de jacobinisme genocida i aquestes aspiracions siguin recollides pel món polític, disposat a fer front a unes estructures profundament jacobines.

Font: Tribuna Catalana



Unes reflexions necessàries sobre la notícia

a) La França tradicional, jacobina, no creu gaire en el que ha fet. Però sap que és un pas necessari, que no pot ser un estat democràtic homologable i seguir negant la pròpia diversitat interna. Tot plegat no suposarà d'entrada cap gran canvi pràctic, però el canvi és profund en la mesura que és un canvi de discurs.

b) El canvi de discurs i mentalitat és global. Mentre que uns decennis enrere la diversitat i les realitats culturals o nacionals supraestatals eren vistes com un anacronisme, una resta del passat a extingir, i fins i tot eren ridiculitzades, ara, en el discurs, ja formen part d'una realitat rica, complexa, multicultural, i que ens acosta més no solament al respecte als drets dels pobles sinó a la globalització, la modernitat, la multiculturalitat...

c) Els canvis de discurs, mentalitat, valoració en aquestes matèries no s'improvisen i tenen una llarga durada durant la qual han de donar el seu fruit. Ja hem conegut el cas espanyol en el qual com a conseqüència de la dictadura, van ser possibles alguns canvis als inicis de la democràcia perquè hi havia un estat de sensibilització sobre els mals causats a les cultures no castellanes. Transcorreguts vint anys ja es va anar veient que la 'finestra estratègica' en la qual fer alguns canvis des del respecte sincer ja s'havia anat esgotant. Faran bé els amics de la 'perifèria' francesa d'apressar-se a transformar les paraules en fets amb celeritat.

Unes reflexions pertinents sobre l'RSE

a) Una matèria tant important i sensible com els drets dels pobles, el respecte a les llengües pròpies de les comunitats i les persones, no han estat fins ara una matèria rellevant en les memòries ni en les polítiques de Responsabilitat Social Corporativa. Sorprèn el fet i demostra que la metodologia -o sobretot l'aplicació que se'n fa- encara té escletxes importants.

b) El món empresarial lamenta sovint l'excés de protagonisme i pes del sector públic. En aquest cas, com en molts altres, les empreses no han tingut la capacitat, habilitat, interès, a ser els actors d'una cosa relativament senzilla i de poc cost econòmic: assumir la diversitat i el respecte a les minories (o a les majories en comunitats que formen part d'altres estructures polítiques majors).

c) Ara que la política els ha passat al davant, però sabem del cert que tindrà moltes dificultats i manques de voluntat per anar més enllà... seran les empreses les que emprenguin el camí que se'ls ha marcat? Almenys aquelles empreses que es dieun més responsables!

d) Si les pròpies empreses franceses no ho fan perquè estan captives d'esquemes polítics i estatals i no saben sobreposar-s'hi i marcar nous models de relació amb la comunitat, hi haurà empreses de fora que sàpiguen treure profit i plantar-se enmig de les comunitats de dins de l'estat francès i demostrar que poden crear lligams més intensos amb la ciutadania i la clientela?

e) És cert que en alguna d'aquestes comunitats, el coneixement de les respectives llengües pròpies és força baix, ja que el domini cultural, educatiu i polític francès ha estat abassegador. En canvi el francès és conegut per tota la població. Algunes empreses consideren que aquesta realitat obliga a fer servir el francès com a llengua comercial, sense adonar-se'n que són altres els valors que hi ha en joc. A Catalunya sabem que la llengua ha estat un factor d'integració i que han estat moltes les persones vingudes de fora que malgrat no tenir la llengua catalana com a pròpia i de vegades ni parlar-la han mostrat la seva satisfacció perquè es fes ús de la llengua catalana i fins i tot han mostrat orgull perquè aquesta fos la llengua dels seus fills. Captar els valors d'una comunitat i de les persones és la manera de travar relacions de llarg recorregut basades en valors molt profunds.

f) Parlar de llengua i RSE no solament es pot reduir a la llengua comercial. Hi ha molts altres paràmetres, i un enfocament de gestió complex com l'RSC intenta entrar-hi a fons. Encara hi ha empreses que entenen els compromisos lingüístics com una qüestió merament de l'etiquetatge, de normes, i fins i tot de política. Amb gran convenciment afirmem que, en aquells territoris on hi ha diversitat lingüística, les empreses que no entenguin amb profunditat què passa i no tinguin l'habilitat de definir camins per a actuar-hi, difícilment hauran entès què és l'RSE. Seguiran relacionant l'RSE amb un recull de bones practiques establertes extretes d'un manual sobre com ser una empresa responsable.

Postdata: Si parlem de l'RS de les empreses, en el tema que ens ocupa abans caldria demanar una bona dosi d'ètica i sentit de la seva responsabilitat al món acadèmic i especialment a l'Acadèmia de la Llengua francesa, la qual ha intentat blocar l'oficialitat del català i les altres llengües minoritzades. En aquests darrers mesos la reforma de la Carta Magna ha trobat l'oposició de l'Acadèmia gala, que la considera ni més ni menys que un "atemptat a la identitat nacional". Segons l'ens "després de cinc segles, la llengua francesa ha forjat França (...) La nostra Constitució assenyala, en l'article segon, el reconeixement d'aquest evidència: la llengua de la República és el francès", i per tant, el paper de la altres llengües "no hi té cabuda". La negació que fan de les altres llengües és un atemptat a la diversitat, als drets dels pobles, i a la intel·ligència.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

0 comentaris: