13.8.08

La crisi i els impagaments

La crisi deixa notar els seus efectes, en en certa part tenen un important abast psicològic i provoca restriccions en el comerç i les despeses supèrflues o que poden esperar, tot alimentant la roda de la recessió.

Però el que sí que té una base real són els impagaments i les dades ens indiquen que l'import dels efectes de comerç retornats ha crescut un 80,4% en un any a Catalunya. Les últimes dades de l'INE situen el volum d'impagaments el juny passat en més de 341 milions d'euros, quan un any abans la xifra era de poc més de 189 milions.

Segons la notícia publicada al diari AVUI aquest dimecres 13-08-08, amb els nivells actuals, Catalunya és la comunitat autònoma amb més morositat comercial (lletres de canvi, lliurances de girs o pagarés, entre d'altres) del conjunt de l'Estat. L'import mitjà dels impagats està, segons l'INE, en els 1.950 euros, una quantitat gens exagerada si es compara amb altres comunitats com les Illes Balears (6.564 euros de mitjana), Extremadura (5.003 euros) o Castella i Lleó (4.980 euros). A Espanya, en el període juny 2007 - juny 2008, la xifra d'impagats ha crescut un 118,3%, en assolir els 1.820 milions d'euros.

Aquesta situació de morositat afecta les entitats financeres, les quals ja estan prou tocades per la crisi de les subprime, la manca de liquiditat i, molt especialment en el cas de les caixes d'estalvis, per la crisi immobiliària i els impagaments hipotecaris. Segons la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) la taxa de morositat del conjunt de les caixes estatals és de l'1,78% (primer semestre del 2008), força per damunt del 0,68% del 2007.

Pel que fa a les primeres entitats financeres espanyoles (Santander, BBVA, Caja Madrid, La Caixa i Banco Popular) també s'han vist afectades per la morositat i la taxa corresponent al primer semestre de l'any s'han situat en tots els casos per sobre de l'1%.

En una situació com la present, cadascú ha d'aguantar la seva part de dificultat com a cadascú li correspon la seva part d'imprudència. És cert que la llarga temporada de tranquil·litat econòmica i de creixement havia portat a l'extrem la compra a crèdit i les hipoteques sense prou garanties per a fer-hi front en cas d'una lleu pujada dels tipus d'interès. Però no és menys cert que les entitats financeres havien entrat en una carrera boja per a captar clientela i que ho feien amb unes condicions gairebé de lleugeresa a l'hora de posar els diners damunt la taula.

Als governs ja els anava bé un creixement desbocat, estimulat pel consum i per un sector, el de la construcció, que, amb major o menor gravetat, estava abocat a la clatellada final. Tothom hi ha sortit guanyant i ara tothom hi surt perdent.

El que sembla injust és que ara els que més hi poden perdre són els més indefensos i els que s'han deixat portar per unes dinàmiques de mercat que no controlaven, mentre que al final dels dos o tres anys durs que els esperes ja veurem si realment haurà afectat de manera rellevant els que tenen una part de reponsabilitat i culpabilitat major en com han anat les coses i que no són altres que aquells que disposaven de la capacitat, els coneixements i els instruments per a refrenar l'economia, alertar dels riscs, controlar les seves inversions, promoure l'enfortiment de sectors alternatius, etc.

Donat que algunes d'aquestes institucions, entre les quals les financeres, es troben ara en el moll de l'òs del problema, cal demanar-los com aplicaran la seva política de responsabilitat social corporativa per a gestionar la recessió, per a evitar futures situacions similars i, especialment, com gestionaran la cartera d'impagats de la manera més reponsable possible.

Notícia a El País: La crisis duplica el volumen de impagados entre pequeñas empresas

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

0 comentaris: