27.8.08

Caldria fer boicot a Citibank?


Per a qui encara no conegui la informació, us fem saber que el banc Citibank, filial de Citigroup, ha estat enganyant i robant de manera conscient a la seva pròpia clientela per un import de 14 milions de dòlars entre els anys 1992 i 2003.

La manera de fer possible el frau va ser un programa informàtic dissenyat per la companyia que permetia apropiar-se de diners procedents de les targetes de crèdit de la seva clientela i els transferia al banc (per exemple, es quedava els diners quan un client pagava dues vegades un rebut o també quan es produïa el retorn d’una compra anul·lada).

Ara Citibank haurà de tornar catorze milions de dòlars (amb un 10% d'interessos) a 53.000 clients per haver-se’n apropiat il·legalment. A més, haurà de pagar 3,5 milions en multes, segons ha anunciat la Fiscalia de Califòrnia.

Primer comentari: una nota personal sobre la confiança

La meva esposa té per costum revisar estrictament els moviments bancaris, mentre que un servidor ho fa amb una major lleugeresa o inconstància, a mode de comprovacions aleatòries. Sempre que cregut que puc confiar en la meva entitat financera i que l'esforç de fer una comprovació estricta no compensa la dedicació, especialment tenint en compte que un error d'una certa magnitud l'acabaríem detectant de manera immediata. El cert és que mai he tingut cap problema ni la sensació de què pugui passar.

Alertat i escamat per notícies d'aquestes potser hauria de posar en marxa un sistema de major control i de seguiment sistemàtic. Però no ho faré. Si haguéssim de desconfiar de tot i entrar a controlar-ho tot en la vida, focalitzaríem una activitat poc productiva, entraríem en un col·lapse i abordaríem uns valors vitals i professionals basats en la desconfiança.

Treballar envoltat d'empreses no solament de la teva confiança personal (perquè coneguis el director de l'oficina, etc.) sinó perquè gestionen la seva responsabilitat social corporativa i mantenen un nivell d'exigència ètica i de compromís social permet en primer lloc un estalvi de temps fruit de la disminució dels costos de transacció derivats de la manca de confiança; però permet sobretot anar endavant: treballar amb empreses i organitzacions en les que pots confiar et dóna una seguretat i et permet orientar els teus valors i actituds de manera més positiva i creativa. Permet abordar el desenvolupament i no el control.

Segon comentari: què hem de fer-ne, d'un banc com Citibank?

No sóc client d'aquest banc ni hi tinc cap relació ni conegut. Podria procedir oblidant completament la informació -com la de tantes altres notícies- i potser en tot cas augmentant en unes dècimes de manera inconscient el meu nivell de desconfiança global envers el món financer. Però no seria bo ni l'oblit ni la penalització d'altres entitats, que malgrat que cap està lliure de pecat, no ens consta que hagin fet una malifeta intencionada i conscient d'aquest calibre.

Jo penso mantenir-ho en record i penso que una empresa o com aquesta no hauria de tenir "llicència social" per a actuar. La justícia ja ha fet la seva feina i el banc assumirà la seva pena. Però ara ha de parlar la societat. No cal una manifestació ni potser la formulació d'un boicot o campanya. Senzillament, fer com si no existís, negar-li la ciutadania corporativa.

Si em truquen per a fer-me client, dir-los explícitament que no vull saber res d'aquest banc perquè considero que haver robat deliberadament la seva clientela és motiu suficient perquè desaparegui del mercat i de la societat. I també hauria de mantenir aquest capteniment si es presten a oferir diners per a finançar una acció social! No existeixen en la meva idea de societat i de mercat.

Darrer comentari: un avís per a navegants!

D'entrada, som reticients als boicots si no és per casos puntuals o greus. De la mateixa manera que considerem que no és convenient l'enfonsada d'una empresa. Però quan s'ha arribat a aquest grau de putrefacció directiva sí que cal desitjar la desaparició de la marca i que es desfaci la propietat. Desitjaria que s'ho haguessin de vendre a un preu baix forçats per un càstig moral de la societat. Seria la manera de mostrar els límits del que no es pot fer. Un avís per a navegants.

És difícil que el nostre desig es faci realitat perquè la ciutadania encara no té prou capacitat de conèixer, analitzar, actuar en conseqüencia, d'acord amb uns valors ètics... de manera que això quedarà en l'oblit i se'n refaran.

Però és una llàstima que sigui així perquè un càstig social per un tal delicte també permetria donar una visió de camp amb major profunditat a aquelles empreses que no sols aspiren a portar-se mínimament bé sinó que es plantegen marcar-se la fita de ser exemplars en la seva responsabilitat social.

Finalment, com actuaran les empreses clients de Citibank? Situem-ho en el camp propi: hi ha empreses catalanes que hi operin? Hi ha empreses que es diguin "socialment responsables" que hi treballin? Una empresa socialment responsable hauria de sortir dels negocis amb Citibank tot fent-los saber molt clarament els motius:


Per raons ètiques i de responsabilitat envers la societat, la nostra empresa no pot treballar amb altres empreses que hagin tingut actituds manifestament irresponsables o mancades de la ètica mínima que cal esperar de qualsevol organització que vulgui romandre en el mercat

Notícia a Vilaweb.cat
Notícia a la Vanguardia


Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

0 comentaris: