21.8.08

Gestió aeroportuària i competència entre territoris

No podem començar l'escrit d'avui, i encara més si parlem d'aeroports, sense mostrar el nostre dolor per les pèrdues humanes de l'accident del vol de Spanair que pretenia ahir anar des de Barajas a les Canàries.

Fa uns dies que està a l'aire una notícia que serà efectiva a partir de l'any que ve i que fa referència a la quasi segura possibilitat que Ferrovial es vegi obligada a vendre tres aeroports, ja que les autoritats britàniques de la Competència exigeixen que el grup BAA es desprengui de tres de les seves set instal·lacions en el país per a encoratjar la rivalitat en el sector. D'aquesta manera es podrà liberalitzar el sector i millorar el servei als passatgers, que en els darrers ànics.

Malgrat que el grup espanyol té previst presentar al·legacions, aquesta és una decisió madura, conscient i estudiada de les autoritats d'un país que valora la necessària competitivitat entre empreses i entres aeroports.

Quanta enveja que sentim de la Gran Bretanya davant desicions d'aquest tipus, i quina diferència amb la situació que patim més al sud... on resulta que no podem discutir de si hi ha més o menys competència sinó que tot està directament en mans d'una única agència, AENA, que en té el monopoli complet.

La conseqüència -i, no siguem ingenus, la causa- és que aixío no és possible la competència i les decisions de l'autoritat van totes encaminades amb un úic objectiu: fer de l'aeroport de Madrid el hub internacional de la macro zona europea i fer esdevenir l'aeroport de Barcelona un alimentador de vols de Barajas.

El que es viu aquí és una situació allunyada de lliure mercat que impera a la resta del món occidental (queden molts pocs casos i molt excepcionals de gestió unificada d'aeroports).

Però també és una situació herència del franquisme que no ha passat encara per l'oxigen de la democràcia. Fins i tot en una situació de gestió centralitzada no té cap sentit que les autoritats i l'empresariat local no estigui present i no intervingui en la presa de decisions.

Avui dia la gestió dels aeroports i dels ports, i la seva competència i aliances amb altres és una clau no solament per a la seva eficiència i rendibilitat sinó sobretot per a una altra finalitat que té una doble clau, econòmica i política. Es tracta del desenvolupaments dels territoris i la seva capacitat de projectar-se a l'economia global o captar el talent del món i els negocis globals.

L'autèntica competència és avui entre macroregions. Com certifiquen ja els experts, Barcelona n'encapçala una que va des de València a Lió, mentre que Madrid té la seva pròpia en la seva metròpoli. La competència és gran i no té res a veure als temes polítics sobre el poder dins l'estat espanyol sinó sobre com competeìxen les 25 principals macroregions econòmiques del món, dues de les quals són les citades.

I la competència no és en termes igualitaris perquè el poder dels organismes de l'Estat espanyol és molt gran i juga amb la complicitat i connivència de certes empreses (les desnacionalitzades especialment) tot fent ús de recursos que haurien d'aricular-se amb neutralitat.

No és estrany que ara fa un any, en un gest insòlit dins la manera de fer discreta de l'empresariat català, el poder econòmic i productiu català es reunís en un acte a l'Escola de Negocis IESE per a reclamar un canvi fonamental en la gestió de l'aeroport del Prat. Saben el que s'hi juguen. Sabem el que ens hi juguem. I abans que nosaltres, encara ho saben molt millor els polítics, alts funcionaris i poders fàctics amb seu i interessos a la capital espanyola.

És un tema complex on es barregen moltes àrees: l'economia, la producció, la distribució, el talent, el turisme, els vols barats, la política, el nacionalisme espanyol i el nacionalisme català... és el gran tema i és el tema que marcarà els propers lustres.

I és un tema en el qual intervé la Responsabilitat Social de manera fonamental. No és acceptable que certes empreses parlin dels arbres mentre juguen a fer política de sota mà i juguen contra els interessos del nostre territori. La transparència es fa necessària i les diferents parts han de poder dir-hi la seva. Alhora, l'RS de l'Administració Pública i de la classe política en general també reclama elements de tranparència entre territoris i maneres de clarificar les decisions que es prenen.

L'impacte econòmic de certes administracions i de certes empreses respecte els territoris és enorme i pot ser letal a anys vista ja que la seva opció és nítida i partidària. Urgeix desenvolupar el model de rendició de comptes en la dimensió econòmica per a evitar que algunes grans empreses continuïn fent una tranposició dels seus informes financers.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

0 comentaris: