24.5.07

La responsabilitat de la policia


Ahir es donava a conèixer l'informe que Amnistia Internacional fa públic cada any en què fa la seva avaluació sobre la situació dels drets humans al món. Entre les moltes violacions d'arreu del món -se suposa que les més flagrants- també hi surten els Mossos d'Esquadra per unes determinades actuacions del 2006.

Mala peça al teler quan reiteradament la policia és objecte de tantes crítiques i tan concentrades en el temps. D'altra banda hi ha una notícia positiva i que cal saludar amb esperança: l'elaboració d'un Codi Ètic per a la policia catalana.

Per primer cop sembla que la direcció de la policia comença a assumir alguna mala gestió: Gairebé un mes després de la roda de premsa a la comissaria de les Corts en què la Conselleria d'Interior va anunciar l'existència de vídeos amb maltractaments a dos detinguts, el secretari de Seguretat Pública, Joan Delort, va reconèixer ahir al Periódico que la gestió externa d'aquestes dues denúncies no va ser "la més adequada". Delort va assenyalar que la "voluntat de transparència", que segueix "defensant", ha tingut uns efectes negatius per al col.lectiu dels Mossos d'Esquadra i per a l'opinió pública, que "ha acabat percebent una lectura completament tergiversada de la realitat". I les conseqüències, en aquests moments, provoquen que molts agents d'uniforme que treballen al carrer siguin insultats per ciutadans que els acusen de torturadors. Llegir notícia Seguretat assumeix errors en la gestió del vídeo de les Corts

Els mossos per la seva banda denuncies actituds irresponsables i demanen que algú vetlli per la seva dignitat professional. Article La rebelión de los Mossos de Jordi Barbeta

Anant al que ens interessa, retornem a la satisfacció per l'elaboració del Codi Ètic, per a fer el següent apunt de reflexió: els codis ètics serveixen per a determinar quines són les conductes que més enllà de la reglamentació i l'ordenament jurídic s'espera de les persones que integren l'organització tant en les seves funcions com en el marc de les relacions que s'estableixen amb les parts.

Per tal que funcionin realment, els codis ètics han de tenir mecanismes de garantia. Les empreses que tenen un Codi Ètic normalment també disposen -o haurien de disposar- d'un Comitè d'Ètica, amb la funció de vetllar pel compliment del que s'hi disposa. Aquest òrgan permet que les disfuncions que es puguin donar els arribin discretament i es puguin solucionar de la millor manera possible: evitant perjudicis majors, l'equistament del problema, la transformació en conflicte quan encara és latent... És la manera de solucionar no solament un focus de conflicte sinó de remetre les causes que l'han originat per mitjà de vies de consens i discreció. Difícilment un Comitè Ètic pot aportar la seva mà esquerra quan el conflicte és matèria pública. Aleshores ja no fa funcions de Comitè d'Ètica sinó de Comitè de Disciplina, com pugui haver passat en el cas del director del Banc Mundial.

Lluny de defensar l'ocultació del casos en què pugui haver-hi una conculcació de drets bàsics, en general hem de defensar que per introduir una determinada cultura organitzativa, uns valors compartits, uns comportaments alineats amb allò que hom espera d'un cos modern, cal treballar amb una certa discreció, evitant l'acusació i evitant la sensació d'interessos divergents fins i tot dins del propi cos. Un Comitè Ètic ha de poder ser una peça fonamental no sols per a solucionar conflictes sinó per a introduir millores culturals des del consens i els interessos compartits per totes les parts, agents, direcció i la ciutadania.

0 comentaris: