28.5.07

Cal recuperar l'expectativa que els polítics haurien de tenir actituds exemplars

El darrer cicle electoral ens ha portat de manera creixent una davallada en els índexs de participació, fet que és interpretat no com una consolidació de les formes democràtiques sinó com una desconfiança generalitzada en la classe política.

Entre les moltes maneres de recuperar el vincle perdut i, per tant, enfortir de nou la democràcia i el capital social, proposem la coherència, la modèstia, la proximitat... i també l'exemplaritat. Ser exemplars és una manera de recuperar per a la classe política un reflex de quin hauria de ser un cert model o tendència per a la societat.

No és estrany sentir a expressar l'opinió que a la classe política no se'ls pot exigir més que a la resta de mortals. Però a qui té per funció guiar la societat i el seu desenvolupament sí que se'ls ha d'exigir un plus, una vocació de fer les coses ben fetes i amb una ètica suficient. Cada cop més, si l'RSE va guanyant posicions, la societat també anirà formulant una certa exigència d'exemplaritat a l'empresariat.

Una altra cosa seria que als polítics sols els demanéssim que fossin mers gestors de les necessitats del dia a dia. Aleshores, la seva ètica seria normalment la de qualsevol altra professional, ni més ni menys. Però si encara creiem que el polític ha de tenir una Visió per a la seva societat, ho ha de fer des d'uns valors, un sentit recte de la justícia i l'honestedat, i en això ha de ser exemplar.

De tant de dir que tenim el que ens mereixem i d'excusar-los dient que no són més que un extracte de la pròpia societat, hem acabat conformant un imaginari col·lectiu segons el qual tendim a ser mediocres i no hi ha aspiració col·lectiva de millora.

Per a no posar exemples locals, preferim posar una mostra d'allò que mai no hauria de succeir cercant una notícia que fa dos mesos saltava a Itàlia segons la qual més del 90% dels assistents dels parlamentaris treballen sense contracte.

La notícia (Rossend Domènech Roma) esmenta que els col.laboradors, assistents i secretaris de ses senyories, un exèrcit de 683 persones, treballen en negre, excepte només 54 que disfruten d'un contracte regular. La denúncia la va llançar dilluns a la nit el programa satíric Le Iene (Les Hienes), del canal Italia 1 de Mediaset.

Amb una proverbial càrrega d'ironia i desimboltura, els reporters del programa van entrar aquesta setmana al Parlament per comprovar com tracten els diputats i senadors els seus col.laboradors més pròxims. I han revelat que més del 90% treballen de manera precària, i en la majoria dels casos en negre. Cobren entre 800 i 1.000 euros al mes, sense que patró ni empleat paguin els impostos ni la seguretat social, i sense cap mena de reemborsament de despeses.

UNA QÜESTIÓ "POC EDIFICANT"

"Només el 8% d'aquests treballadors gaudeixen de garanties", va admetre Giulio Santagata, ministre per a l'Actuació del Programa del Govern, que va afirmar que en el passat "s'havia demanat als parlamentaris que els regularitzessin tots". Carlo Leoni, vicepresident progressista del Congrés, va lamentar, respecte a les dades del programa, que "diputats i senadors que haurien d'aprovar lleis contra la precarietat i la feina irregular semblen ser els primers a recórrer a pràctiques d'ocupació il.legals i no respectuoses de la dignitat humana". "Es tracta d'una qüestió poc edificant", va afegir.

Una llei dels anys 90 va assignar a cada parlamentari una partida d'unes 300.000 pessetes, que actualment és de 4.150 euros, per a "despeses diverses". Entre aquestes podia figurar el pagament dels eventuals col.laboradors, que fins llavors treballaven gratuïtament, a l'espera potser de fer carrera o que caigués alguna feina millor. Alguns resulten essencials, com els que fan les investigacions a la base d'un avantprojecte de llei. Després de més de 10 anys de vigència de la norma, el panorama és desolador.

0 comentaris: