25.8.15

En una cosa sí que té raó el candidat de CSQEP, primer cal la república catalana independent

Estem en la precampanya més important que hi hagi hagut mai, perquè correspon a unes eleccions excepcionals en la mesura que poden esdevenir el plebiscit sobre la independència de Catalunya.

D'entrada, no tothom accepta aquesta interpretació, tot i que, són precisament aquells que a priori no reconeixen al 27-S aquesta virtut els que si les forces sobiranistes no aconseguissin la majoria donarien per fet que sí que havien tingut aquest valor plebiscitari. Aquesta és la principal trampa que fan certs partits. És una trampa perquè en aquesta circumstància ja no voldrien que es produís un referèndum autèntic sinó que ja validarien aquest com a produït. Per això precisament a Catalunya estem traçant un camí nou i fresc cap a la creació d'un nou estat, perquè Espanya no és un país homologable entre les democràcies madures i convençudes.


Però no solament els partits més declaradament espanyolistes fan trampes. Hi ha l'entorn de Podemos, que es presenten amb la marca Catalunya Sí Que Es Pot, i que en sorprenent contrdicció amb el propi nom, comencen dient que no, que No Es Pot, que la independència no es pot aconseguir, i que el cal és canviar Espanya, i que si aquesta canvia aleshores sí que Catalunya podria arribar a decidir però que com que haurà canviat potser ja no ens interessa decidir. Però la fal·làcia no rau simplement en aquest joc de contradiccions, sinó en un gran engany: proposar tot unes polítiques socials que saben que no es podran fer sense disposar d'un estat propi. Per això, tenen un discurs que es basa a no sortir del guió que tenen marcat. Consisteix a dir que la culpa de tot és de Mas. Infantilització, negació de la realitat, incapacitat d'assumir les seves contradiccions i propostes impossibles.

I encara més impossibles en la mesura que es fa evident que Espanya no canviarà, perquè no vol canviar i perquè els catalans no tenim cap dret a fer-los canviar. És un aspecte bàsic del respecte entre les nacions, cadascú té sobirania per a decidir com ser, no sols en termes polítics sinó en model de societat, en manera de ser... Arribats en aquest punt, sabent que Podemos no tindrà capacitat per canviar Espanya, els de CSQEP potser haurien de començar a ser valents i acceptar que el seu procés constituent no té recorregut. A banda de la ingenuïtat de creure que si Podemos tingués capacitat d'influència realment facilitarien un referèndum a Catalunya... També ho deia el primer PSOE això del dret d'autodeterminació... En conseqüència, estan proposant per a Catalunya la situació de bloqueig, de manca de finançament, d'ofec econòmic i cultural, d'impossibilitat de desenvolupar un veritable estat del benestar. No sé com podran anar a unes eleccions amb una proposta programàtica tan inviable, un castell en els núvols, somiar truites...

Ara bé, en una cosa sí que té raó el candidat de CSQEP:  ‘Una república catalana independent podria ser el primer pas cap a una entesa federal’. I se li agraeix. Per a fer possible el seu programa, primer caldria una Catalunya independent. És a dir, una gran majoria estem d'acord que cal una Catalunya indepedent, també CSQEP -o almenys el seu candidat. En el seu cas, després de la independència, caldria posar-se d'acord amb Espanya per a fer una entesa federal o confederal. Altres creiem que quan assolim la llibertat, no hi haurà cap ganes de tornar a entrar dins d'Espanya. El que diu té una gran veritat: sols es podria refer Espanya si fos de manera confederal i, per tant, a partir de l'entesa entre parts lliures. Seria com tornar tres segles enrere, amb diferents regnes i un sol rei, però ja sabem que de fet la relació estava viciada enormement i ja no era una relació entre iguals. Millor anar cinc segles enrere i trobar un entorn de màxima relació amb Espanya (Castella) però sense subordinació i en el marc del concert de les nacions.

0 comentaris: