25.8.15

Paral·lelismes de la situació actual amb dos segles enrere

Espanya és una construcció artificiosa que es manté unida per la força d'un poder coerctiu. Quan aquest es relaxa, Espanya tendeix a desaparèixer en benefici de altres realitats subjacents més intenses, més arrelades en la història i en el caràcter dels diferents pobles. També poden ser moments de regeneració i d'intentar construir un nou model d'estat.

Per exemplificar aquesta idea -que crec- em referiré a la invasió francesa del 1808. Tot just després, amb l'absència del monarca, es crea un buit de poder a Espanya. Les conseqüències són conegudes, les independències de bona part de les colònies i la presa de poder dels liberals (Corts de Cadis i Constitució del 1812).

Ara estem en un moment similar: la "invasió" alemanya, en el sentit d'estar intervinguts, i un poder polític espanyol passiu, reactiu, sense lideratge. Si fa dos segles van ser els liberals, ara seria Podemos. Si fa dos segles van ser les colònies d'ultramar, ara és Catalunya. I si la revolució liberal va tenir èxits ben limitats fa dos segles, més limitats els tindrà Podemos, i si els processos de creació dels nous estats van ser un èxit més ho serà en el cas de Catalunya.

De fet, si hem de cercar paral·lelismes històrics, Catalunya neix com a territori autogovernat, sense submissió exterior, quan ara fa mil anys el rei franc no ens ve a socórrer dels atacs musulmans. Igualment ara el govern espanyol no sols no presta el servei que caldria esperar d'un estat de dret, democràtic i social, sinó que tot just juga a la contra, perjudicant els interessos de Catalunya. Mil anys després Catalunya farà el mateix procés d'accedir a la creació d'un estat nou per incompareixença de l'estat vell, llunyà, inútil. Governar-nos contra el desgovern.


Altres reflexions sobre el procés actual: etiqueta governança

0 comentaris: