30.11.15

Jornada sobre "Transparència, via fonamental per al compliment a Espanya de l'Agenda 2030"

Col·legi Censors Jurats de Comptes de Catalunya

El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial convoquen aquesta jornada sobre la importància de la transparència en el compliment  de l'Agenda 2030 a Espanya. Per això, s'ha convidat a un panell d'experts que debatran sobre la transparència com a factor fonamental per a la consecució dels Objectius de desenvolupament sostenible. A més, es donarà a conèixer la iniciativa "Empreses per a empreses" de la Xarxa Alemanya del Pacte Mundial i la Cambra de comerç argentinoalemanya.



Programa

17h30    Recepció d'assistents
18h00    Obertura de la jornada
  • Daniel Faura, President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
18h15    Taula de debat. “Transparència, factor fonamental per a la consecució dels objectius
                de desenvolupament sostenible”           
  • Modera: Xavier Cardona, Director General del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
  • Elisabeth de Nadal, Sòcia adjunta de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira   
  • Lourdes Parramon i Bregolat, Cap de relacions institucionals de l'Oficina Antifrau
  • Sergio Colado, Director de Nechi Group
  • Zaida Ferrero, Responsable d'RSE a Abertis Infraestructuras
  • Torn de preguntes
19h15   Programa d'acció col·lectiva, Alliance for Integrity (Afln) “D'empreses per a empreses”
              de la Xarxa Alemanya del Pacte Mundial i la Cambra de comerç argentinoalemanya (vídeoconferència)
  • Carolina Echevarria, Cambra de comerç argentinoalemanya 
  • Tamara Gregol, Network Manager d'Alliance for Integrity (Afln) a Brasil 
 19h30   Cloenda     
  • Ángel Pes, President de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial  

Sor Eulàlia d'Anzizu 41, 08034 BCN
Telèfon. 93 280 31 00
Fax. 93 252 15 01
Mail. col.legi@auditors-censors.com  

29.11.15

Acte de lliurament de Premis Respon.cat

  • Dilluns 14 de desembre al migdia se celebrarà l’Acte de lliurament de Premis Respon.cat 2015 a la Llotja de Mar de Barcelona.
  • L’acte començarà amb la proclama de l’Ideari que pretén inspirar els valors d’RSE per al teixit empresarial català.
El proper dilluns 14 de desembre tindrà lloc l’acte de lliurament dels Premis Respon.cat en la seva primera edició, amb l’objectiu de mostrar a la societat catalana diferents experiències de Responsabilitat Social Empresarial i fomentar els seus valors entre el teixit empresarial.Els premis han estat convocats per Respon.cat amb amb el suport de les Cambres de Comerç i la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de diferents organismes empresarials i socials.

En el transcurs de l’acte es proclamarà un ideari de l’RSE, promogut per Respon.cat. Es tracta d’un document en format cartell que pretén ser inspirador dels valors que haurien de formar part de les empreses. Amb aquesta acció es pretén reforçar que l’esdeveniment serveixi per a mostrar els valors de la Responsabilitat Social i divulgar-los entre el teixit empresarial.

A partir de les 11.30 h s’iniciarà l’acolliment de les persones assistents, que tindran l’oportunitat de col·laborar a divulgar l’Ideari.

A les 12.00 h començarà l’acte al saló daurat, però es prega als assistents que puguin arribar a partir de dos quarts de 12. Al final de l’acte, tots els assistents rebran un exemplar del cartell de l’Ideari, el qual també es divulgarà per les xarxes socials.

Prèviament a l’acte haurà tingut lloc l’Assemblea general de Respon.cat, associació ja integrada per 51 empreses, i que espera poder incrementar els seus membres de manera important durant el 2016.

Accés al targetó en pdf

Programa
11.30 h Acollida
12.00 h Benvinguda i proclamació de l’Ideari Lliurament de Premis Respon.cat
  • Reconeixement Territori Socialment Responsable
  • Reconeixement Programa empresarial de voluntariat
  • Reconeixement Programa empresarial ambiental
  • Premi Respon.cat a la trajectòria (pime)
  • Premi Respon.cat a la trajectòria (gran)
Parlaments institucionals
  • Miquel Valls, president del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya.
  • Josep Santacreu, president de Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances
  • Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
13.00 h Refrigeri i lliurament del cartell de l’Ideari a tots els assistents
Informació bàsica
  • Dia: dilluns 14 de desembre de 2015, a partir de les 11.30 h
  • Lloc: Casa Llotja de Mar de Barcelona, Passeig Isabel II, 1, 08003 Barcelona
  • Us podeu inscriure en aquest enllaç
  • Capacitat limitada. Les empreses membres de Respon.cat tenen prioritat en la reserva.

Segons les bases de la convocatòria, els Premis Respon.cat a la trajectòria s’atorgaran a dues empreses -una pime i una empresa gran- i també es reconeixeran un programa de voluntariat d’empresa, un programa empresarial ambiental, i un territori socialment responsable.
Diferents entitats col·laboradores han fet les propostes de les candidatures per als Premis Respon.cat, contribuint a generar un marc de compartit de reconeixement i projecció de l’RSE a Catalunya: Foment del Treball, Pimec, Cecot, AIJEC, FEMCAT,ADEPG, ACRA, AEDIPE CatalunyaCol·legi d’Ambientòlegs de CatalunyaCol·legi de Censors Jurats de Comptes de CatalunyaConsell de Cambres de Comerç de CatalunyaFundació Corresponsables, i la Taula d’Entitats del Tercer SectorPer altra banda, les candidatures per als reconeixements han estat presentades per tres comissions tècniques integrades per representants del Consell de Cambres, empreses membres de Respon.cat, la Generalitat de Catalunya, i experts en cada matèria.
El Jurat ha estat composat pel Sr. Narcís Bosch, gerent del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, el Sr. Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom del Departament d’Empresa i Ocupació, la Sra. Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat, el Sr. Ramon Terrassa, director general d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família, el Sr. Josep Maria Lozano, en qualitat d’expert en RSE, i el Dr. Josep Santacreu, president de l’associació Respon.cat. El Sr. Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha actuat com a secretari del Jurat.

Invitació a l’Acte de lliurament de Premis Respon.cat



Recull de vídeos, àudios, articles - Hem intervingut en esdeveniments a Lleida, Mollerussa, València, Madrid...

En les darreres setmanes hem intervingut en esdeveniments a Lleida, Mollerussa, València, Madrid, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Berga, Montornès del Vallès...


Algunes de les notícies posteriors a aquests esdeveniments contenen vídeos, àudios, articles, o informacions que poden ser d'interès. Per això us les relacionem totes a continuació:

Recopilación de vídeos, audios, artículos - Hemos intervenido en eventos en Lleida, Mollerussa, Valencia, Madrid ...

En las últimas semanas hemos intervenido en eventos en Lleida, Mollerussa, Valencia, Madrid, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Berga, Montornès del Vallès...

Algunas de las noticias posteriores a estos eventos contienen vídeos, audios, artículos, o informaciones que pueden ser de interés. Por ello os las relacionamos todas a continuación [en negrita las que están en castellano]:

Acto de entrega de Premios Respon.cat

  • Lunes 14 de diciembre al mediodía se celebrará el Acto de entrega de Premios Respon.cat 2015 en la Llotja de Mar de Barcelona.
  • El acto comenzará con la proclama del Ideario que pretende inspirar los valores de RSE para el tejido empresarial catalán.
El próximo lunes 14 de diciembre tendrá lugar el acto de entrega de los Premios Respon.cat en su primera edición, con el objetivo de mostrar a la sociedad catalana diferentes experiencias de Responsabilidad Social Empresarial y fomentar sus valores entre el tejido empresarial. Los premios han sido convocados por Respon.cat con con el apoyo de las Cámaras de Comercio y la Generalitat de Cataluña y la colaboración de diferentes organismos empresariales y sociales.  

En el transcurso del acto se proclamará un ideario de la RSE , promovido por Respon.cat. Se trata de un documento en formato cartel que pretende ser inspirador de los valores que deberían formar parte de las empresas. Con esta acción se pretende reforzar que el evento sirva para mostrar los valores de la Responsabilidad Social y divulgarlos entre el tejido empresarial.

A partir de las 11.30 h se iniciará la acogida de las personas asistentes, que tendrán la oportunidad de colaborar en divulgar el Ideario. A las 12.00 h comenzará el acto en el salón dorado, pero se ruega a los asistentes que puedan llegar después de las siete y media de 12. Al final del acto, todos los asistentes recibirán un ejemplar del cartel del Ideario, el cual también se divulgará por las redes sociales. Previamente al acto habrá tenido lugar la Asamblea General de Respon.cat, asociación ya integrada por 51 empresas, y que espera poder incrementar sus miembros de manera importante durante el 2016.

Acceso al tarjetón en pdf


Programa
11.30 h Acogida
12:00 h Bienvenida y proclamación del Ideario Entrega de Premios Respon.cat
  • Reconocimiento Territorio Socialmente Responsable
  • Reconocimiento Programa empresarial de voluntariado
  • Reconocimiento Programa empresarial ambiental
  • Premio Respon.cat a la trayectoria (pyme)
  • Premio Respon.cat a la trayectoria (grande)
Parlamentos institucionales
  • Miquel Valls,  presidente del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya.
  • Josep Santacreu, presidente de Respon.cat y consejero delegado de DKV Seguros
  • Felip Puig, conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
13:00 h Refrigerio y entrega del cartel del Ideario a todos los asistentes
Información básica
  • Día: lunes 14 de diciembre de 2015, a partir de las 11.30 h
  • Lugar:  Casa  Llotja de Mar de Barcelona, ​​Paseo Isabel II, 1, 08003 Barcelona
  • Puede inscribirse en este enlace 
  • Capacidad limitada. Las empresas miembros de Respon.cat tienen prioridad en la reserva.

Según las bases de la convocatoria, los Premios Respon.cat a la trayectoria otorgarán a dos empresas -una pyme y una empresa grande- y también se reconocerán un programa de  voluntariado de empresa, un programa  empresarial ambiental, y un territorio socialmente responsable. 
Diferentes  entidades colaboradoras  han hecho las propuestas de las candidaturas para los Premios Respon.cat, contribuyendo a generar un marco de compartido de reconocimiento y proyección de la RSE en Cataluña:Foment del Treball, Pimec, Cecot, AIJEC, FEMCAT, ADEPG, ACRA, AEDIPE CatalunyaCol·legi d’Ambientòlegs de CatalunyaCol·legi de Censors Jurats de Comptes de CatalunyaConsell de Cambres de Comerç de CatalunyaFundació Corresponsables, i la Taula d’Entitats del Tercer Sector. Por otra parte, las candidaturas para los reconocimientos han sido presentadas por tres comisiones técnicas integradas por representantes del Consejo de Cámaras, empresas miembros de Respon.cat, la Generalitat de Catalunya, y expertos en cada materia.       
El  Jurado  ha estado compuesto por el Sr. Narcís Bosch, gerente del Consejo de Cámaras de Comercio de Cataluña, el Sr. Xavier López, director general de Economía Social y Cooperativa y Trabajo Autónomo del Departamento de Empresa y Empleo, la Sra. Marta Subirà, di rectora general de Políticas Ambientales del Departamento de Territorio y Sostenibilidad, el Sr. Ramon Terrassa, director general de Acción Cívica y Comunitaria del Departamento de  Bienestar Social y Familia, el Sr. Josep María Lozano, en calidad de experto en RSE, y el Dr. Josep Santacreu, presidente de la asociación Respon.cat. El Sr. Josep Maria Canyelles, coordinador Respon.cat, ha actuado como secretario del Jurado. 
Invitación al Acto de entrega de Premios Respon.cat      

28.11.15

Trobada amb Carles Campuzano per parlar d'RSC


El Carles és el diputat que millor ha entès i ha defensat la Responsabilitat Social de les Empreses. I també ha apostat sense reserves pel mateix enfocament de gestió aplicat al sector públic. Després d'unes quantes legislatures al Congrés, també és un dels diputats més valorats per la qualitat de la seva feina i la seva sensibilitat social, com li han reconegut sovint moltes organitzacions, al marge de quina sigui la ideologia de cadascú.

Sempre és interessant parlar amb el Carles. I ara que la societat, l'economia i el medi ambient ens brinden reptes d'alta complexitat i que vivim moments polítics de màxim interès, penso que pot estar bé compartir una trobada per parlar de com la Responsabilitat Social pot ser part de la solució.

Hem volgut muntar una trobada de petit format però que m'agradaria que fos intensa en reflexions per part de tots, amb el focus en les polítiques públiques i el compromís governamental.

Sols per invitació - Si teniu interès a participar-hi podeu fer-m'ho saber a jmcanyelles@collaboratio.net

Data: dilluns 30 a les 17'15h
Lloc: ACIDH · Integració i Desenvolupament, al carrer Siracusa, 53

Josep Maria Canyelles
Responsabilitat Global

Es presenta el blog Responsabilitat Global a Ràdio Vilafranca, amb una entrevista al seu promotor, dins l'espai destinat a la Penedesfera

Josep Maria Canyelles va ser entrevistat aquest dilluns 23 de novembre a Ràdio Vilafranca dins el programa Gamma Extra (@rtvvilafranca @gammaextra) per parlar del seu blog Responsabilitat Global, especialitzat en la responsabilitat social de les empreses i les organitzacions.

El programa incorpora la secció Penedesfera (@Penedesfera) on es mostren els blogs penedesencs. El blog Responsabilitat Global va ser creat ja fa més de 10 anys pel vilanoví Josep Maria Canyelles, i s'ha consolidat com un blog de referència en català sobre aquesta matèria, també seguit arreu de l'estat espanyol i de llatinoamèrica.

Aquest programa de ràdio és el que té més audiència a l’Alt Penedès, i és dirigit per Carla Sanmartín, amb la col·laboració de Daniel García Peris.

Podeu sentir la conversa de 20 minuts al següent enllaç:




Cal dir que al 2010 "Responsabilitat Global" fou guanyador del concurs Blogs de la Vanguardia

Referència: http://www.danielgarciaperis.cat/2015/11/23/responsabilitat-global  

27.11.15

Ponència de Josep Maria Canyelles a Mollerussa: "El voluntariat creant valors per a les persones i la societat"

  • Mollerussa acull la cimera del voluntariat impulsada pel Consell Social
  • L'expert en Responsabilitat Social i coordinador del portal Respon.cat Josep Maria Canyelles va impartir la ponència en el marc de la segona Trobada de Voluntariat, que es va celebrar a Mollerussa.
Amb el lema Voluntariat actiu al segle XXI, Mollerussa va acollir dissabte 9 de novembre la segona Trobada de Voluntariat, una iniciativa que tenia com a objectiu, analitzar el fenomen del voluntariat i el sentit de la tasca que fan les diferents entitats que treballen en aquest àmbit.

Prop de 125 persones van assistir a la II Trobada de Voluntariat que es va fer a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell (ECCU), promoguda pel Consell Social de Mollerussa i l’Ajuntament de la capital del Pla d’Urgell.
La trobada va estar protagonitzada per l'expert en Responsabilitat Social Corporativa (RSC), Josep Maria Canyelles, també coordinador del portal Respon.cat, destinat al mateix sector de l'RSC, que va impartir una ponència, El voluntariat creant valors per a les persones i la societat, als més d'un centenar d'assistents a l'acte. Les diferents intervencions van anar dirigides a aprofundir sobre quin és actualment el sentit que té la tasca del voluntariat dins la nostra societat.

L’Alcalde de Mollerussa, el Sr. Marc Solsona, va afirmar que la primera va ser un èxit i ha provocat que es faci una segona trobada, això significa que “Mollerussa té ànima de voluntariat i té ànima social”. I va afegir que “Mollerussa és una ciutat molt solidària perquè observa en molts espais que hi ha molta gent solidària”.  

El ponent principal de la trobada, el Sr. Josep Maria Canyelles, va exposar que ”una ciutat que no té associacions, on la gent espera que tot vingui donat per l’administració, és una ciutat que no es sap organitzar i el que és bo és que les ciutats s’autorganitzin i que la gent estigui implicada, per tant una ciutat sense voluntaris és una ciutat amorfa”. També, va afirmar que és bo que hi hagi un espai on es coneguin voluntaris de diferents pobles per compartir les experiències i poder conèixer altres persones com ara el que representa aquesta trobada de voluntariat.

Podeu veure tot seguit el vídeo de la ponència de Josep Maria Canyelles i també podeu accedir a la resta de vídeos al blog de la Jornada per visualitzar les intervencions de l'alcalde i la resta de la Jornada.



Programa

DISSABTE 7 DE NOVEMBRE DE 2015

09.30h Acollida
10.00h Benvinguda a càrrec de l'Il·lm. Sr. Marc Solsona Aixalà, alcalde de Mollerussa.
10.15h Ponència inaugural:
Modera: Llorenç Semis, Consell Social de Mollerussa.
11.15h Presentació de la pàgina web de foment del voluntariat per part del Consell Social a càrrec de Sílvia Balasch i Dolors Vilà.
11.30h Pausa/cafè.
12.00h Taula d'experiències:
  • Experiència camp de treball Coopera. Oficina Jove del Pla d'Urgell.
  • Projecte "Dina en Companyia" de la Fundació Catalunya-la Pedrera.
  • Projecte Servei Comunitari "Tot treballant pel bé comú". INS Terres de Ponent Mollerussa i Llar Terres de Ponent.
  • Núria Gonzalez. Voluntària.
  • Modera: Montse Llovera, Consell Social de Mollerussa.
13.15h Conclusions i cloenda.



Referències a la Jornada:
Notes prèvies:

19.11.15

Canyelles a Lleida: "cal estendre els valors de l'RSE no solament al llarg de la cadena de proveïment sinó en tota l'esfera d'influència"

 

Valoració personal de què ha passat aquests darrers 10 anys en RSE

Primera. L'RSE va néixer i ha estat coneguda per les seves grans tres dimensions, l'ambiental, l'econòmica i la social, tríada que ha anat associada a expressions d'èxit conceptual i comunicatiu com el Triple compte de resultats (Tripple Bottom Line, en anglès), o les tres P que corresponen a People, Planet, Profit. Aquesta segmentació de l'RSE col·labora a fer entendre l'RSE com una suma de diverses bones pràctiques departamentals sovint inconnexes entre elles o amb una dificultat per comprendre el sentit integral o holístic dins l'organització d'aquest enfocament de gestió. Sovint es confon l'RSE amb les seves bones pràctiques, no comprenent que l'RSE és sobretot un estil de gestió, que lògicament es concreta en bones pràctiques. Amb la crisi d'inici del sXXI marcat per Enron i les punt.com es va posar damunt la taula la importància del bon govern en una gestió integral, coherent i congruent de l'RSE. Sense tenir en compte els cinc vectors de l'RSE (impactes econòmics, socials, laborals, ambientals, i bon govern) no podem tenir una veritable RSE, ja que de fet és el bon govern ètic i responsable el que permet fer d'inductor dels altres i d'aglutinant.

Segona. El diàleg amb els grups d'interès és un element metodològic constituent de l'RSE, sense el qual no es pot parlar en rigor d'RSE. Podríem parlar fins i tot d'empresa ètica o d'empresa sostenible, però no d'empresa responsable en el sentit de l'RSE. Lligant amb la reflexió anterior, a algunes empreses els va costar d'acceptar que havien d'establir canals per al diàleg amb els seus grups d'interès, perquè consideraven que si tenien uns valors ètics i milloraven la sostenibilitat dels impactes ja s'estaven comportant de manera responsable. Però oblidaven que l'RSE és un estil de gestió per al segle XXI, desenvolupat amb el correlat de la Societat del Coneixement, i concebut per a donar resposta a la complexitat creixent dels contextos externs i interns de l'activitat empresarial. Així, l'RSE, a partir del diàleg amb els stakeholders, ens permet entendre què és el que la societat espera de nosaltres, alhora que els processos d'interacció no han de ser meres formalitats sinó que han de ser la manera de crear confiança i l'oportunitat per a crear innovació social i avançar-se al futur, tant en gestió de riscos com d'oportunitats.

Tercera. L'RSE ha esdevingut un must per a algunes empreses, especialment les grans, cosa que permet una doble lectura; per una banda positiva perquè expressa un cert triomf per fer que els principis de l'RSE siguin molt rellevants, però per altra banda negativa en el sentit que empreses que no hi creuen de manera profunda fan ús del concepte i l'acaben pervertint de cara a l'opinió pública. Per sort, veiem empreses que finalment acaben exposades davant els focus mediàtics i àdhuc judicials, com a conseqüència d'una cosa pitjor que un incompliment legal, un incompliment que a més també ho és d'uns compromisos corporatius de gran calat estratègic.

El fet que algunes grans empreses acabin desmuntades en la seva imatge pública permet amplificar el discurs segons el qual una empresa insostenible o irresponsable avui no té futur. Però alhora també pot comportar un nou descrèdit per a l'RSE si algú observa que finalment l'RSE és això: un discurs sota el qual pot haver-hi moltes ombres. El que cal és superar alguns errors que venen de lluny, començant per ser tots més estrictes en l'aplicació de l'RSE. Però sobretot no acceptar aquelles crítiques fàcils que diuen que el que cal és superar l'RSE i anar més enllà. El que cal és demanar a certes empreses que parlen d'RSE que deixin de fer-ho i es limitin a parlar de bones pràctiques ambientals, o laborals o de filantropia, etc., però que no contribueixin a la confusió fent servir el concepte d'RSE quan no els correspon. I una manera d'entendre-ho seria quan algunes grans empreses parlen d'RSE però cobren a 30 dies i paguen a 100, 200 o 300, amb uns guanys financers equivalents a un terç dels seus beneficis anuals i havent provocant la desaparició de moltes pimes durant aquests anys de crisi per problemes de tresoreria impossibles de solucionar en el mercat.


Quins són els reptes de futur de qualsevol organització que vulgui ser responsable i sostenible, per al cas de Respon.cat?

Respon.cat té els reptes de fer créixer en quantitat i en qualitat les empreses compromeses amb l'RSE. En quantitat perquè volem que hi hagi moltes més empreses que a Catalunya s'incorporin a la gestió conscient de l'RSE, amb uns objectius, una metodologia, uns resultats, però també en qualitat, en el sentit d'un major aprofundiment en el sentit de compromís, en els valors i actituds tant corporatius com de les persones, en vinculació al model de negoci i a la cultura corporativa, en incorporació de la sostenibilitat als processos claus del negoci i els objectius estratègics, com la innovació, la internacionalització, les aliances, la fidelització, la reputació, etc.

A més, també pretenem reforçar el propi sentit de l'RSE en tant que organització, donant resposta al que la societat espera de Respon.cat, començant per les expectatives dels mateixos constituents, les organitzacions associades. En aquest sentit, un exemple rellevant és la sessió anual de diàleg amb les empreses membres que farem aquest proper dimecres, que servirà per identificar reptes i inquietuds i per marcar objectius de futur.  Respon.cat ha de ser exemplar en la gestió de la pròpia responsabilitat social, i altres dels factors rellevants són el model de governança amb una Junta directiva molt representativa i amb una alternança àgil. També cal destacar en aquesta línia la voluntat de construir la pròpia legitimitat, en la mesura que Respon.cat neix amb el repte de ser l'organisme empresarial de referència en RSE a Catalunya, fet que requereix també la complicitat del conjunt del teixit empresarial, institucional i d'altres organitzacions empresarials per a poder exercir amb plenitud aquesta funció.

I a nivell més personal, com a expert, quins són els reptes de futur de qualsevol organització que vulgui ser responsable i sostenible?

Primer. Estendre els valors de l'RSE no solament al llarg de la cadena de proveïment sinó en tota l'esfera d'influència. Ja han quedat enrere les concepcions d'una ètica reclosa solament a les parets de les respectives organitzacions, i una empresa amb sentit de l'RSE ha d'assumir les responsabilitat que es deriven, riu amunt, de la cadena de proveïment, molt especialment en aquelles empreses que disposen d'una posició de domini en la cadena i d'una capacitat d'exercir el seu poder. Ara, a més, ha arribat el moment de fer un salt i demanar a les organitzacions que, en funció de la seva capacitat, puguin exercir la seva influència responsable tot al seu voltant, en la seva esfera d'influència. De fet, les empreses avui dia són un espai on es gesten i desenvolupen valors i on prenen cos en actituds concretes, de manera que ja no podem limitar-nos a esperar que altres institucions com les escolars promoguin uns valors que després s'integraran a les empreses sinó que hem de partir de la idea que les empreses són actors centrals en la configuració dels valors de la societat i, per tant, de les persones.

Segon. Defensem que tota mena d'organitzacions, grans i petites, privades, socials i públiques, indistintament, han de gestionar la seva responsabilitat social, facilitant que en els diversos territoris es donin de manera creixent relacions entre organitzacions sensibles, que permetin que l'RSE prengui rellevància social. La suma dels models d'RSE, RSA, RSO, RSU... és a dir, de les empreses, administracions, organitzacions socials, universitats, etc., hauria de permetre parlar de territoris socialment responsables. I especialment si finalment podem començar a parlar d'RSI, és a dir, de la gestió de la responsabilitat social dels propis individus i famílies en les interaccions en el mercat, a partir de la compra responsable, la inversió responsable, o la vinculació ètica en el context laboral, professional o empresarial. Si en el primer cas hem situat el vector de dins de l'empresa enfora, ara l'hem posat de fora cap endins, ja que un ambient empresarial procliu a valorar l'RSE facilitarà en gran mesura que aquest enfocament de gestió esdevingui més rellevant i passi a formar part de la manera de fer empresa.

Tercer. L'RSE ha de formar part del model d'empresa i de la seva estratègia corporativa, desenvolupant el business case. Una responsabilitat social que no estigui en aquest nivell no generarà interès empresarial i no serà sostenible. Una responsabilitat social que sigui col·lateral i no toqui el cor del negoci estarà vinculada a enfocaments filantròpics o bonistes que no garanteixen una profunditat i una sostenibilitat en el impacte, o bé tindran un caràcter departamental que la convertiran en una millora no fonamental. Definitivament cal avançar sense recança i sense vacil·lacions cap al model de negoci sostenible, que posi l'RSE en el centre i que estableixi el lligam de causa - efecte amb l'èxit corporatiu.

Quart. Anant encara més endins en el model d'empresa, cal que l'RSE formi part de la cultura organitzacional, que formi part dels valors i que sigui una manera de sintetitzar que la persona es troba en el centre de l'organització i que les inquietuds socials són respectades. L'RSE de l'empresa del segle XXI ha de donar resultats a partir de la plena dissolució del concepte dins la cultura organitzacional, i per extensió dins la cultura empresarial del territori. L'RSE ha de formar part de la manera de fer empresa, si més no per a les que aspirin a l'excel·lència, deixant al marge les mediocres si es vol. No hauríem de considerar com a modèlica, com a exemplar, com a mereixedora de premis, reconeixements o lloances, cap empresa que no disposi d'uns mínims compromisos, estil, rendiment que integrin l'ètica i la responsabilitat social.

Canyelles en Lleida: "hay que extender los valores de la RSE no sólo a lo largo de la cadena de abastecimiento sino en toda la esfera de influencia"

 
 
Valoración personal de que ha pasado estos últimos 10 años en RSE

Primera. La RSE nació y ha sido conocida por sus grandes tres dimensiones, la ambiental, la económica y la social, tríada que ha ido asociada a expresiones de éxito conceptual y comunicativo como el Triple cuenta de resultados (Tripple Bottom Line, en inglés), o las tres P que corresponden a People, Planet, Profit. Esta segmentación de la RSE colabora a hacer entender la RSE como una suma de varias buenas prácticas departamentales menudo inconexas entre ellas o con una dificultad para comprender el sentido integral o holístico dentro de la organización de este enfoque de gestión. A menudo se confunde la RSE con sus buenas prácticas, no comprendiendo que la RSE es sobre todo un estilo de gestión, que lógicamente se concreta en buenas prácticas. Con la crisis de inicio del sXXI marcado por Enron y las punto.com se puso sobre la mesa la importancia del buen gobierno en una gestión integral, coherente y congruente de la RSE. Sin tener en cuenta los cinco vectores de la RSE (impactos económicos, sociales, laborales, ambientales, y buen gobierno) no podemos tener una verdadera RSE, ya que de hecho es el buen gobierno ético y responsable lo que permite hacer de inductor de los demás y de aglutinante.  
 
Segunda. El diálogo con los grupos de interés es un elemento metodológico constituyente de la RSE, sin el cual no se puede hablar en rigor de RSE. Podríamos hablar incluso de empresa ética o de empresa sostenible, pero no de empresa responsable en el sentido de la RSE. Ligando con la reflexión anterior, a algunas empresas les costó aceptar que debían establecer canales para el diálogo con sus grupos de interés, porque consideraban que si tenían unos valores éticos y mejoraban la sostenibilidad de los impactos ya se estaban comportando de manera responsable. Pero olvidaban que la RSE es un estilo de gestión para el siglo XXI, desarrollado con el correlato de la Sociedad del Conocimiento, y concebido para dar respuesta a la complejidad creciente de los contextos externos e internos de la actividad empresarial. Así, la RSE, a partir del diálogo con los stakeholders, nos permite entender qué es lo que la sociedad espera de nosotros, a la vez que los procesos de interacción no deben ser meras formalidades sino que deben ser la forma de crear confianza y la oportunidad para crear innovación social y adelantarse al futuro, tanto en gestión de riesgos como de oportunidades.  
 
Tercera. La RSE se ha convertido en un must para algunas empresas, especialmente las grandes, lo que permite una doble lectura; por un lado positiva porque expresa un cierto triunfo para hacer que los principios de la RSE sean muy relevantes, pero por otra parte negativa en el sentido de que empresas que no creen en ella de manera profunda hacen uso del concepto y la acaban pervirtiendo de cara a la opinión pública. Por suerte, vemos empresas que finalmente acaban expuestas ante los focos mediáticos y aun judiciales, como consecuencia de algo peor que un incumplimiento legal, un incumplimiento que además también lo es de unos compromisos corporativos de gran calado estratégico.  
 
El hecho de que algunas grandes empresas acaben desmontadas en su imagen pública permite amplificar el discurso según el cual una empresa insostenible o irresponsable hoy no tiene futuro. Pero al mismo tiempo también puede conllevar un nuevo descrédito para la RSE si alguien observa que finalmente la RSE es eso: un discurso bajo el que puede haber muchas sombras. Lo que hace falta es superar algunos errores que vienen de lejos, empezando por ser todos más estrictos en la aplicación de la RSE. Pero sobre todo no aceptar aquellas críticas fáciles que dicen que lo que hay es superar la RSE e ir más allá. Lo que hace falta es pedir a ciertas empresas que hablan de RSE que dejen de hacerlo y se limiten a hablar de buenas prácticas ambientales, o laborales o de filantropía, etc., pero que no contribuyan a la confusión utilizando el concepto de RSE cuando no les corresponde. Y una manera de entenderlo sería cuando algunas grandes empresas hablan de RSE pero cobran a 30 días y pagan a 100, 200 o 300, con unas ganancias financieros equivalentes a un tercio de sus beneficios anuales y habiendo provocando la desaparición de muchas pymes durante estos años de crisis por problemas de tesorería imposibles de solucionar en el mercado. 
 
¿Cuáles son los retos de futuro de cualquier organización que quiera ser responsable y sostenible, para el caso de Respon.cat? 
 
Respon.cat tiene los retos de hacer crecer en cantidad y en calidad las empresas comprometidas con la RSE. En cantidad porque queremos que haya muchas más empresas que en Cataluña se incorporen a la gestión consciente de la RSE, con unos objetivos, una metodología, unos resultados, pero también en calidad, en el sentido de una mayor profundización en el sentido de compromiso, en los valores y actitudes tanto corporativos como de las personas, en vinculación al modelo de negocio ya la cultura corporativa, en incorporación de la sostenibilidad a los procesos claves del negocio y los objetivos estratégicos, como la innovación, la internacionalización, las alianzas, la fidelización, la reputación, etc.  
 
Además, también pretendemos reforzar el propio sentido de la RSE como organización, dando respuesta a lo que la sociedad espera de Respon.cat, empezando por las expectativas de los mismos constituyentes, las organizaciones asociadas. En este sentido, un ejemplo relevante es la sesión anual de diálogo con las empresas miembros que haremos este próximo miércoles, que servirá para identificar retos e inquietudes y para marcar objetivos de futuro. Respon.cat debe ser ejemplar en la gestión de la propia responsabilidad social, y otros de los factores relevantes son el modelo de gobernanza con una Junta directiva muy representativa y con una alternancia ágil. También hay que destacar en esta línea la voluntad de construir la propia legitimidad, en la medida que Respon.cat nace con el reto de ser el organismo empresarial de referencia en RSE en Cataluña, lo que requiere también la complicidad del conjunto del tejido empresarial, institucional y de otras organizaciones empresariales para poder ejercer con plenitud esta función. 
 
Y a nivel más personal, como experto, cuáles son los retos de futuro de cualquier organización que quiera ser responsable y sostenible?  
 
Primero. Extender los valores de la RSE no sólo a lo largo de la cadena de abastecimiento sino en toda la esfera de influencia. Ya han quedado atrás las concepciones de una ética recluida solamente en las paredes de las respectivas organizaciones, y una empresa con sentido de la RSE debe asumir las responsabilidad que se derivan, río arriba, de la cadena de abastecimiento, muy especialmente en aquellas empresas que disponen de una posición de dominio en la cadena y de una capacidad de ejercer su poder. Ahora, además, ha llegado el momento de dar un salto y pedir a las organizaciones que, en función de su capacidad, puedan ejercer su influencia responsable todo a su alrededor, en su esfera de influencia. De hecho, las empresas hoy en día son un espacio donde se gestan y desarrollan valores y donde toman cuerpo en actitudes concretas, por lo que ya no podemos limitarnos a esperar que otras instituciones como las escolares promuevan unos valores que luego se integrarán a las empresas sino que tenemos que partir de la idea de que las empresas son actores centrales en la configuración de los valores de la sociedad y, por tanto, de las personas.  
 
Segundo. Defendemos que todo tipo de organizaciones, grandes y pequeñas, privadas, sociales y públicas, indistintamente, deben gestionar su responsabilidad social, facilitando que en los diversos territorios se den de manera creciente relaciones entre organizaciones sensibles, que permitan que la RSE tome relevancia social. La suma de los modelos de RSE, RSA, RSU, RSU... es decir, de las empresas, administraciones, organizaciones sociales, universidades, etc., debería permitir hablar de territorios socialmente responsables. Y especialmente si finalmente podemos empezar a hablar de RSI, es decir, de la gestión de la responsabilidad social de los propios individuos y familias en las interacciones en el mercado, a partir de la compra responsable, la inversión responsable, o la vinculación ética en el contexto laboral, profesional o empresarial. Si en el primer caso hemos situado el vector de dentro de la empresa hacia afuera, ahora lo hemos puesto de fuera hacia dentro, ya que un ambiente empresarial proclive a valorar la RSE facilitará en gran medida de que este enfoque de gestión sea más relevante y pase a formar parte de la manera de hacer empresa.  
 
Tercero. La RSE debe formar parte del modelo de empresa y de su estrategia corporativa, desarrollando el business case. Una responsabilidad social que no esté en este nivel no generará interés empresarial y no será sostenible. Una responsabilidad social que sea colateral y no toque el corazón del negocio estará vinculada a enfoques filantrópicos o buenistas que no garantizan una profundidad y una sostenibilidad en el impacto, o bien tendrán un carácter departamental que la convertirán en una mejora no fundamental. Definitivamente hay que avanzar sin pesar y sin vacilaciones hacia el modelo de negocio sostenible, que ponga la RSE en el centro y que establezca el vínculo de causa - efecto con el éxito corporativo.  
 
Cuarto. Yendo aún más adentro en el modelo de empresa, es necesario que la RSE forme parte de la cultura organizacional, que forme parte de los valores y que sea una manera de sintetizar que la persona se encuentra en el centro de la organización y que las inquietudes sociales son respetadas. La RSE de la empresa del siglo XXI tiene que dar resultados a partir de la plena disolución del concepto dentro de la cultura organizacional, y por extensión en la cultura empresarial del territorio. La RSE debe formar parte de la forma de hacer empresa, por lo menos para las que aspiren a la excelencia, dejando al margen las mediocres si acaso. No deberíamos considerar como modélica, como ejemplar, como merecedora de premios, reconocimientos o alabanzas, ninguna empresa que no disponga de unos mínimos compromisos, estilo, rendimiento que integren la ética y la responsabilidad social.