21.7.13

Marca España i qualitat democràtica

La imatge de l'estat espanyol, allò que es coneix com la "Marca España" està en caiguda lliure i perdent posicions. Segons amb Brand Finance, aquesta marca de país va perdre un 23% del seu valor entre els anys 2009 i 2012, passant del lloc 8 al 13 del rànquing mundial. I la percepció és que aquesta davallada no té aturador.

La imatge d'Espanya ha empitjorat alarmantment i ho ha fet molt més que la de les seves multinacionals, fet que ens indica que el descrèdit no es deu vincular únicament a aspectes assimilables a la vida empresarial i a les marques, sinó que entre les causes del descrèdit deu haver-hi altres factors relacionats amb la credibilitat política. 

La incapacitat per trobar sortides efectives a la crisi afecta de manera greu la imatge internacional, però la sensació de corrupció generalitzada acabar de rematar-ho, sobretot quan Rajoy es nega a donar la cara i esquiva de manera autodestructiva la necessitat de lideratge requerida.

Però tres són les pedres a la sabata que té Rajoy i que marquen la seva agenda i llastren la seva presidència: la crisi, la corrupció i Catalunya. I aquest darrer tema no és menor, sobretot si entenem que no es vincula conjunturament a la crisi sinó que ha vingut per quedar-se, és a dir, que s'ha iniciat un procés de transició nacional que de manera més immediata o menys acabarà desembocant en un conflicte entre legalitat i legitimitat si el govern espanyol no sap gestionar-lo de manera democràtica, com han fet al Regne Unit.

I una prova de com afecta aquest punt en la imatge internacional, es veu en el fet que fa unes setmanes el primer ministre David Cameron trenqués el políticament correcte i li etzibés un: "Sr. Rajoy, li recomano que escolti Catalunya", davant de 150 periodistes vinguts de tot el món. Cameron llueix democràcia i enfonsa encara més la imatge d'una España incapaç de resoldre els seus problemes, que sols els deixa podrir o evolucionar sense lideratge.
El primer ministro británico, David Cameron, ha dicho que en lo que se refiere a las cuestiones sobre autodeterminación, lo mejor es dejar que la gente decida. "Si intentas ignorar estas cuestiones de nacionalidad, independencia, identidad... lo mejor es ofrecer tus argumentos, afrontar el problema y dejar que la población decida", declaró. [El País]
Quina modernitat projecta al món un país que es proclami democràtic i que formi part del països occidentals però que hagi de retenir per la força a una nació interna que hagi decidit preguntar-se pel seu futur per vies democràtiques i pacífiques? Els valors no es proclamen en un text legal sinó que s'exerceixen, es viuen, es posen a prova. I Espanya no passa la prova del cotó.

Parlem d'Espanya com una estructura, un estat, unes castes, unes elits, uns poders polítics i econòmics... Però també podem parlar d'Espanya com una societat, com un conjunt d'individus. I els podríem preguntar: ¿vostè personalment considera que Catalunya ha de formar part d'Espanya per la força i fent servir els mitjans que calguin, encara que els catalans decideixin de manera democràtica i pacífica disposar del seu propi estat a Europa?

Tinc plena confiança en la condició humana de la gent normal. I estic segur que la majora de persones espanyoles de fora de Catalunya a qui se'ls aportés tota la informació i puguin opinar sense condicionants, acabarien considerant acceptable i raonable que els ciutadans de catalunya pugui expressar la seva opinió i puguin optar per crear un estat diferent.

És més, em semblaria inconcebible que fos d'una altra manera. I estic convençut que ara per ara la majoria de gent pensa en sentit invers per dues raons. La primera és que disposen d'una informació absolutament parcial (i des de fa lustres... o segles). La segona és sociocultural, ja que el context fa difícil que una persona pugui expressar-se en consciència i sortir de l'esquema dominant.

Crec que la davallada de la marca Espanya no es pot atribuir exclusivament a la crisi econòmica. La crisi ha facilitat que des de fora es vegi una realitat oculta, de país amb unes dèries de grandesa fora de mida (l'AVE com a paradigma!) i amb unes mancances democràtiques impròpies d'un país europeu i d'una societat avançada.

I aquí és on les empreses no poden romandre impassibles. Davant la incapacitat de la classe política per a frenar la pèrdua de prestigi de la marca Espanya, les empreses haurien de fer un pas endavant per a ser absolutament exigents en la qualitat democràtica i la qualitat de les polítiques públiques. I també els valors subjacents, perquè no em refereixo solament a si les les empreses han de fer advocacia política per a la millora d'aquests factors, sinó a quins valors fomenten les empreses dins els seus àmbits d'influència i especialment dins els seus equips humans.

Dit d'una altra manera: fins ara ens preguntàvem si n'hi havia prou que una empresa promogués valors de competitivitat i no posés prou èmfasi en valors de transparència, sostenibilitat i ètica dins el funcionament de l'organització. Ara hem de fer un pas més: no n'hi ha prou a desenvolupar valors organitzacionals sinó que les empreses haurien de ser part activa en el foment de valors socials i comunitaris transversals com la democràcia, el respecte, la diversitat i el compromís social.

Hi ha una gran mancança de valors democràtics a la societat. Els tractem com un implícit, però ningú fa res per a gestionar-los. Més aviat al contrari. Hi ha una part de la premsa que genera odi i xenofòbia. I no parlem ja de la classe política, incapaç de modular en positiu la seva capacitat de generar valors.

El procés obert a Cataluya, en relació a la relació amb l'estat espanyol, suposa una gran oportunitat per a actuar, per desenvolupar valors democràtics a la societat!

0 comentaris: