28.7.13

Les empreses comencen a preveure l'escenari d'un estat català independent

Certament un procés de secessió no es pot improvisar, ni per part dels governs ni per part de les empreses. De fet, un procés de secessió socialment responsable hauria de tenir entre els seus principis el de procurar, des de cadascuna de les parts, que els perjudicis econòmics siguin els menors possibles.

De fet, la creació d'un estat català comportarà a priori avantatges per a l'economia catalana en molts sentits, i les conseqüències negatives sols hi seran si es dóna la voluntat per part espanyola que hi siguin, fent més costós el procés de inicial.

En tot cas, algunes empreses estan fent els deures i ja han començat a preveure l'escenari, per tal que el moment no els suposi un cúmul d'imprevistos. I sens dubte, la principal actuació de moltes empreses ha estat altament positiva: emprendre un procés urgent d'internacionalització per a aminorar la dependència del mercat espanyol, el qual ha passat a ser de risc no solament per la crisi i per la possible secessió sinó per les contínues amenaces de boicots als productes catalans, que segurament aniran a més mentre Catalunya segueixi sent una part d'Espanya alhora que que segueixi valorant-se que no se sent espanyola.

Hores d'ara, una empresa que no prevegui l'escenari i que no faci l'esforç per a minimitzar els efectes que podria tenir, no està afrontant adequadament els seus riscos i no està garantint adequadament el context de sostenibilitat. Les empreses han de preveure, en el marc d'una bona gestió i alhora responsable, quins són els escenaris de futur per tal de poder mantenir la capacitat de poder continuar existint, creixent i desenvolupant-se.

Així, una empresa que aposti per la seva sostenibilitat i tingui polítiques de responsabilitat envers la societat ha d'invertir en innovació, ha de cercar solucions més sostenibles en els seus productes i serveis, ha de preveure els impactes del canvi climàtic o ha de preveure les conseqüències de les decisions democràtiques de la ciutadania, entre altres.

De fet, ha de preveure moltes més coses, però en un context de sostenibilitat, ens referim sobretot a aquelles en què l'empresa pot activament cercar de millorar en els seus impactes, i a aquelles que es produeixen en la societat de manera democràtica i que l'empresa ha de poder acompassar-s'hi sense presentar-hi oposició, de manera que per a l'empresa suposin merament un procés d'adaptació.

Imagineu-vos que una hotel digués que està molt bé que els discapacitats surtin pel carrer però que per als hotels suposa un problema perquè dificulta la gestió. Sona dur, no? De fet, fa uns dies un hotel va venir a expressar una cosa semblant en no acceptar un grup de persones amb síndrome de Down.

O imagineu totes les comparacions similars que podríem fer respecte a col·lectius que en les darreres dècades s'han anat alliberant o obrint a la presència social: dones, gent gran, homosexuals, persones amb al·lèrgies, malalties, discapacitats, etc...

Les necessitats d'adaptar-se als canvis, sobretot si es poden fer de manera gradual, amb previsió, suposen una oportunitat per a les millors empreses ja que poden alinear els valors emergents de la societat amb els valors organtizacionals, i poden generar processos d'aprenentatge i de lideratge.

No cal dir que per a algunes empreses el canvi social, qualsevol evolució de la societat, per més que respongui a imperatius morals, a evolucions ètiques, a desenvolupaments democràtics, sempre els resultarà incòmode. Perquè a algunes empreses, per comoditat o per sentit acomodatici a contextos de major estabilitat, el canvi els desperta una gran mandra. I si la direcció o propietat té uns valors contraris a aquells emergents que professa la societat, aquesta mandra va acompanyada d'animadversió. És aleshores quan algunes empreses es posen a fer política i deixen anar quatre esbravades contra els canvis revestits de gran saviesa empresarial i gran representativitat gremial.

La trobada amb els empresaris gironins de dimecres que van presidir Folch, Cardús  i Rovira per presentar el document Estatuir Catalunya. A Girona fa uns dies totes les patronals de la demarcació van assistir a l'acte d'Estatuir Catalunya, que va tenir lloc a la Cambra de Comerç de Girona organitzat per l'associació empresarial Fòrum Carlemany. L'acte va ser presidit pel biòleg Ramon Folch, el sociòleg Salvador Cardús i l'enginyer Sergi Rovira per presentar el document Estatuir Catalunya. Va ser el primer acte d'envergadura amb l'empresariat català que fan els autors d'aquest estudi, que analitza els principals eixos d'una eventual Catalunya independent.

Representants de més d'una vintena de les principals empreses de la demarcació gironina i de les tres cambres de comerç van acudir a escoltar els arguments recollit en un document que pretén ser "un manual o una guia per a la construcció d'un estat". L'acte no va ser en absolut un acte polític o proindependentista sinó una reunió tècnica i informativa per respondre, des de punts de vista tècnics i científics, alguns dels interrogants que es planteja als empresaris davant un escenari plausible". Interrogants com per exemple l'autonomia energètica del nou estat o els sempre temuts boicots.

Tal com llegim a l'ARA:
En aquest assumpte, segons ha pogut saber l'ARA, un empresari va voler tranquil·litzar els altres explicant-los que la seva empresa ja n'havia patit un: "Al final tothom acaba comprant el que necessita, no us penseu que de la resta de l'Estat ara us compren per fer-vos cap favor".

Partir de zero

Si la creació d'un nou estat té riscos, també presenta oportunitats, va explicar Cardús. Per això, alguns empresaris van expressar la seva confiança que la constitució d'un nou estat comportaria fer noves lleis i que, partint de zero, el nou escenari permetria fer lleis més d'acord amb les normatives europees. Aquest fet, remarquen, també permetria trencar les inèrcies de les lleis espanyoles, que, segons van dir, estan més pensades per a les grans corporacions que no pas per a la major part del teixit empresarial català. Com a exemple dels diferents punts de vista empresarials entre Espanya i Catalunya es va esmentar el cas de Spanair, que es va deixar enfonsar, mentre que Iberia ha estat salvada deu vegades abocant-hi veritables fortunes.

També es va procurar tranquil·litzar els empresaris davant una possible fuga de jutges, que preocupava alguns assistents. Se'ls va dir que els que ara treballen contra la independència han de saber que no tindran represàlies i que ja hi ha un grup que treballa per restablir ponts de diàleg perquè la relació que es vol tenir amb Espanya en aquest plausible nou escenari ha de ser de caràcter fraternal.

A la trobada no es va sentir cap veu discrepant i l'empresariat va mostrar molt interès. "Estem veient coses que tan sols fa un any eren impossibles de pensar", explica Planas. El president de Pimec i propietari de Cafès Cornellà, Pere Cornellà, va admetre que la seva empresa ja ha fet l'exercici de preveure l'escenari d'un estat català independent: "És evident que sí. Una de les coses que hem de fer sempre els empresaris és projectar-nos al futur i aquesta possibilitat l'hem de preveure, al marge del posicionament personal de cada empresari". Encara n'hi va haver de molt més explícits a l'hora d'explicar el seu parer personal. Un empresari de més de setanta anys va resumir així el camí que ha fet: "Jo vaig néixer franquista i ara sóc independentista".

0 comentaris: