El croat ja és europeu mentre Espanya continua discriminant el català

Des d’avui el croat és llengua oficial de la UE i el català, amb més del doble de parlants, no

• La Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle llancen un vídeo que explica el cas excepcional de la llengua catalana a la Unió Europeu
• El vídeo denuncia que totes les llengües de dimensions similars a la catalana ja són oficials de la Unió. El català és un cas excepcional per voluntat expressa dels respectius governs espanyols, tant del PP com del PSOE
• La Plataforma per la Llengua considera denigrant i vexatori el tracte vers els ciutadans dels successius governs espanyols i demana a la UE que no permeti que l’Estat espanyol discrimini els seus ciutadans

Barcelona, 1 de juliol de 2013 - Des d’avui el serbocroat (o croat) és llengua oficial de la Unió Europea. El croat té 4,4 milions de ciutadans a Croàcia, dels quals vora 4 milions en són parlants habituals. En canvi, el català, que té gairebé 10 milions de persones, i que és parlat en un domini lingüístic on hi viuen més de 13 milions de persones, no ho és. El croat és oficial perquè Espanya, juntament amb els altres països de la Unió Europea, va votar perquè així ho fos, mentre que el català no és oficial perquè els successius governs espanyols, tant del PP com del PSOE, l’han vetat de manera reiterada.

Ara fa dos anys, el juny del 2011, PP i PSOE van tornar a rebutjar al Congrés de diputats espanyol la reforma del Reglament 1/58 de la Unió Europea per fer el català llengua oficial de la UE tot aprofitant que el 2013 s’hi afegia el croat.   A novembre del 2011 aquestes mateixes forces van bloquejar també una votació a favor de l’oficialitat del català al Parlament europeu. Enguany fa 25 anys de les primeres propostes formals per fer el català oficial, fetes pels parlaments de Catalunya i de les Illes Balears. Tanmateix, la petició arrenca dels anys vuitanta amb les campanyes de la Crida a la Solidaritat. D’ençà que Espanya va entrar a la UE ha calgut modificar 16 cops el reglament i en totes aquestes ocasions el govern espanyol ha bloquejat sempre l’oficialitat del català. Espanya s’ha negat sistemàticament a fer com Irlanda, que va demanar l’oficialitat de l’irlandès 34 anys després de ser membre de la UE bo i aprofitant l’entrada del búlgar i el romanès. Segons dades del 2011, l’irlandès és parlat habitualment per 77.000 ciutadans, 80 vegades menys que el català. Les institucions de la Unió Europea ja han manifestat més d’una vegada que si el català no és oficial és perquè Espanya mai no ho ha sol·licitat.


Davant d’aquestes circumstàncies la Plataforma per la Llengua considera que:

Els successius governs del PP i del PSOE han tingut i tenen una voluntat manifesta per tal que els ciutadans catalans no tinguin els mateixos drets que la resta d’europeus. Això significa un tracte denigrant i vexatori en contra d’una part dels propis ciutadans espanyols.

L’estratègia que el català no sigui oficial en les institucions europees va molt més enllà dels usos dins del Parlament o dins de les institucions europees, o del ciutadà en relació a les institucions de la UE. És una arma que utilitza el govern espanyol en contra dels usos del català als territoris de parla catalana. El fet que el català no sigui oficial implica dubtes d’aplicació de la normativa que obliga a etiquetar en català els productes alimentaris i efectes en les normatives lingüístiques d’assegurances, protecció dels consumidors, usos lingüístics a la mobilitat, programes d’aprenentatge de llengües o documents personals oficials. En general, limita la capacitat normativa en l’àmbit de la llengua per part dels governs de Catalunya, Balears, País Valencià i l’Aragó.

D’altra banda, la Unió Europea hauria de garantir la igualtat de drets de les persones i no hauria de permetre que un estat integrant discrimini els propis ciutadans, amb un tracte singular inèdit a la resta de la Unió Europea. Així com té cura que els estats candidats compleixin un mínim de requisits democràtics, no exigeix el mateix als estats que ja en són membres.

Amb l’objectiu de fer visible aquesta situació singular, avui la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle llancen un vídeo explicatiu sobre aquest tracte discriminatori únic.