Rectificacions

Remenar el passat sempre és un tema delicat i si bé anys enrere entrava dins dels càlculs estratègics poder reconstruir-lo d'acord amb els interessos actuals, avui que la informació circula tan ràpidament es fa molt difícil mirar de llançar interpretacions de la història que pretenguin canviar-ne o maquillar-ne la realitat.

Per això, el més digne moralment i l'únic èticament acceptable és acceptar els fets de la història i en el cas que hi hagi alguna línia de continuïtat expressar les disculpes o trobar les accions reparadores oportunes.

Fa uns dies, Benet XVI en la seva primera visita a Llatinoamèrica es va referir a l'evangelització i va afirmar que "no va suposar, en cap moment, una alienació de les cultures precolombines, ni una imposició d'una cultura estranya". Després d'unes crítiques per part bàsicament de descendents dels afectats el Papa ha esmenat les seves paraules i s'ha referit als "crims injustificables" que van acompanyar l'evangelització del continent. Ratzinger va reprendre aquelles paraules per referir-se a les "ombres" de l'obra de l'evangelització. "No es poden oblidar els patiments i injustícies infligits pels colonitzadors a la població indígena, que sovint va veure com es trepitjaven els seus drets humans fonamentals", va proclamar el Pontífex". Llegir notícia Papa al Periódico

Recordem també com el rei Joan Carles I es referia fa uns anys al fet que la llengua castellana no va ser imposada enlloc i que els diferents països l'acollien com una gran riquesa, fet que va provocar nombroses crítiques, especialment a Catalunya, pel cinisme de l'afirmació feta sota una gran solemnitat.

Sense voler posar al mateix cistell fets que són absolutament diferents, sabem d'empreses alemanyes que van desenvolupar-se, van fer fortuna i van assolir un posicionament del qual encara gaudeixen gràcies a l'ús de l'esclavitud de la mà d'obra jueva i d'altres en un cert moment de la història que no ha trobar reparació.

De vegades quan es parla de recuperar la memòria històrica es corre el risc d'obrir velles ferides. És possible. El que certament cal evitar és canviar la interpretació dels fets (per ètica) i no fer accions reparadores quan hi ha una evident continuïtat en la institució que en va tenir la responsabilitat (per responsabilitat social).

La Responsabilitat davant la societat també té una derivada davant la història, en el sentit que algunes situacions que es viuen avui i que són causa de conflicte, de malestar, d'injustícia, tenen causes remotes però identificades, i que si no s'aborden amb sensibilitat i actituds proactives tenen el risc d'accentuar les diferències i dificultar el diàleg.

No cal reobrir tot el que ve del passat. A més, no tot guarda una relació causa-efecte evident en l'avui, ni tot té tanta força com per ser susceptible de generar rancors. De vegades tampoc cal obrir allò que encara estigui massa proper i que pugui generar tensions innecessàries, si és més el mal que no el bé que pugui comportar. Però forma part de la Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions assumir proactivament les conseqüències dels seus actes passats que no van gaudir de la legitimitat necessària i a conseqüència dels quals van causar mal a d'altres o van donar lloc a un benefici per a les seves arques.

De vegades, algunes accions no són atribuïbles en exclusiva a una organització sinó que formen part de les maneres de fer que en un determinat moment una societat va posar en pràctica. Aleshores a la responsabilitat social de les organitzacions també se li ha de sumar un cert sentit de Territori Socialment Responsable, que sigui capaç d'assumir col·lectivament les seves pròpies accions en el passat, de les quals per bé que ningú d'avui en té una responsabilitat personal, sí que se n'ha obtingut un rèdit col·lectiu.

De les matèries per a l'RSE ben segur aquesta no està en rànking de les urgències. Ara bé, situar-la en el llistat de les pendents ens pot ajudar a no cometre errors d'insensibilitat que després haguem de corregir. I donem gràcies als que -com el Papa en aquesta ocasió- fan realment una correcció, ja que no tothom té el coratge i la bona voluntat per esmenar les pròpies manifestacions, encara que siguin reials.