Carles Campuzano: les directives europees obligaran l'Estat a decidir la importància que dóna a l'RSC

• Aquest dilluns va tenir lloc una trobada amb Carles Campuzano, organitzada per Responsabilitat Global, per parlar de les perspectives de la Responsabilitat Social des de les polítiques públiques.
• Un grup de 22 persones expertes en RSC, d'empreses, administracions i consultors, van poder dialogar amb el diputat sobre els reptes en el desenvolupament d'aquest enfocament de gestió.

Carles Campuzano, presentat per Josep Maria Canyelles, va iniciar la trobada amb una presentació sintètica sobre quines són les oportunitats que s'obriran per a l'RSC en la propera legislatura. En concret, va anunciar que properament caldrà abordar la transposició de la directiva europea de transparència, que obligarà l'Estat a decidir si opta per un model més restrictiu o bé un de més ampli respecte quines siguin les empreses que hagin d'estar subjecte a l'obligació de transparència en indicadors no financers. Per al diputat convergent, aquest serà un debat rellevant en la política d'RSC, i que juntament amb el pas que va fer la CNMV d'introduir amb força l'RSC dins el codi de bon govern, suposa portar aquest enfocament de gestió a un estadi superior. En el mateix sentit, la transposició de la directiva europea de contractes del sector públic obrirà la possibilitat de fer un salt en la introducció de clàusules que reforcin l'RSC dins la compra i contractació pública. Al marge del procés de desconnexió de Catalunya, en els propers mesos aquests són debats que caldrà abordar i on el diputat de CDC voldrà aportar la seva visió experta i dialogada amb el sector.

Un dels temes suggerents que va introduir va ser sobre la possible creació d'una fórmula jurídica híbrida o de reconeixement formal de l'opció per crear valor econòmic i social. De fet, ja fa temps que va estar treballant per reconèixer Societats Limitades d'Interès General, que sense ser una nova figura jurídica tingués avantatges fiscals. També va indicar que una de les primeres coses que haurà de fer el nou govern quan obri la carpeta serà decidir què fa amb el CERSE, organisme sobre el qual va mostrar-se distant i que ha tingut uns resultat migrats, si bé considera que aquesta mena d'ens de diàleg formal entre el govern i el sector alguna influència sempre acaben exercint encara que sigui a un termini mitjà per la via de la creació d'opinió.

Prèviament havia fet una valoració sobre els quatre anys que deixem enrere, lamentant la pobresa de les polítiques que el govern espanyol ha promogut sobre la matèria, indicant que el Pla es pot valorar com a poca cosa més que correcte, i que respecte a les mesures d'estímuls tampoc hi ha res a destacar. En resum, no es pot dir que la carpeta de l'RSC hagi quedat tancada per al govern però en tot cas no hi ha hagut cap esforç remarcable per a desenvolupar-la.

A continuació es va produir un debat amb els participants, amb intervencions sobre l'economia social, la responsabilitat social del propi sector públic, o les clàusules socials. També va lamentar que no troba cap altre diputat sensible a l'RSC més enllà del fet que a algú se li assigni aquest contingut per a alguna acció parlamentària, trobant a faltar l'època en què Jáuregui suposava un aliat compromès al PSOE i Azpiroz al PP.

Campuzano, amb el suport de Responsabilitat Global, es va comprometre a tornar a reunir-se amb les persones interessades per a fer un seguiment i desenvolupar idees al voltant de les polítiques públiques d'RSC. Responsabilitat Global agraeix a Carles Campuzano la seva accessibilitat i voluntat de diàleg. El Carles és el diputat que millor ha entès i ha defensat la Responsabilitat Social de les Empreses, i després d'unes quantes legislatures al Congrés, també és un dels diputats més valorats per la qualitat de la seva feina i la seva sensibilitat social, com li han reconegut sovint moltes organitzacions, al marge de quina sigui la ideologia de cadascú.

La trobada va tenir lloc a l'associació acidH

També volem agrair el seu acolliment a l'associació acidH, una entitat social amb més de 20 anys que educa, diverteix, cuida, acull, forma i protegeix les persones amb intel·ligència límit (IL). El seu gerent, Eduard Ballester, ens va donar la benvinguda i va fer una presentació d'aquesta entitat d’utilitat pública al servei de les persones amb IL i discapacitats psíquiques lleus. El seu objectiu és millorar la qualitat de vida d’aquestes persones, que afecten entre l'1% i l'1,5% de la població, oferint una atenció integral personalitzada, i aconseguir la seva plena integració, potenciant capacitats, drets, igualtat d’oportunitats i lluitant contra la seva exclusió social. Es tracta de persones que passen desapercebudes donat que no presenten trets físics evidents, la qual cosa els situa en situació d'alta vulnerabilitat i risc d’exclusió social.

Les persones amb intel·ligència límit (IL) no duen escrites a la cara les dificultats que les fan socialment vulnerables. A primer cop d’ull, passen desapercebudes, però els dèficits es detecten en la capacitat adaptativa al menys en dues de les següents àrees: comunicació, cura personal, vida domèstica, habilitats socials/interpersonals, utilització dels recursos comuni­taris, autocontrol, habilitats acadèmiques, treball, oci, salut i seguretat. La diversitat és un traç principal de l’esbós del col·lectiu. Cada persona amb IL, com tothom, independentment del seu coeficient intel·lectual, té unes necessitats determinades. Els suports que requereixen per viure de manera autònoma i, per tant, no responen a un patró homogeni, reproduïble a qualsevol persona amb IL.

No tenir uns trets físics que evidenciïn la IL fa habitual el sentiment d’incomprensió entre les persones del col·lectiu, a vegades per part de la mateixa família, professionals i la resta de la societat. La IL suposa, entre d’altres, lentitud en el procés d’aprenentatge i un desfasament entre l’edat cronològica i la mental, una dissonància de capacitats i interessos respecte a persones de la mateixa edat, que s’accentua a partir de l’adolescència. D’aquí sorgeix el repte de la identificació precoç per a poder acompanyar-les des de la infància i evitar que caiguin en les llistes de fracàs escolar, amb la frustració que comporta.