29.7.13

L'RSE de les pimes, un model d'excel·lència empresarial i responsabilitat davant la societat

La "UEA magazine", la revista de la Unió Empresarial de l'Anoia, ha publicat en aquest número corresponent a maig-juny 2013 un article de Josep Maria Canyelles sobre la Responsabilitat Social.




L'RSE de les pimes, un model d'excel·lència empresarial i responsabilitat davant la societat

“No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix”.
Albert Einstein

La crisi va tenir origen en models de gestió poc sostenibles, i en determinats casos per conductes mancades d’ètica. Per això, damunt del paper, hores d’ara poca gent discuteix que cal avançar cap a una economia més ètica i sostenible, amb unes empreses que gestionin la responsabilitat social, en tots es cinc vectors: bon govern i impactes econòmics, ambientals, laborals i socials.

L'RSC és un sistema de gestió orientat a la millora permanent, que pretén assegurar l'acompliment, i la capacitat de desenvolupar una organització que observa, que dialoga, que aprèn, que millora, que troba les millors pràctiques, que innova, que crea confiança, que genera sostenibilitat...

Cal tenir en compte que la gran dificultat amb què sovint ens trobem és la incomprensió de l'RSE. Encara una part molt gran de la ciutadania i de les empreses tendeixen a confondre aquest enfocament netament empresarial amb meres pràctiques filantròpiques o amb bones pràctiques d'ecoefiència o de contractació de persones discapacitades. Sovint alguna bona pràctica o una suma d'algunes es pren pel tot i es confon amb l'RSE, perdent així tot el sentit estratègic i empresarial, i associant-ho més a bonisme o a cosmètica.

Tres aclariments

Primer. Quan parlem de sostenibilitat cal aclarir sempre que no ens referim solament als aspectes ambientals, sinó també a la sostenibilitat econòmica, social o laboral. I la gestió de l'RSE per part de les empreses és la manera de tendir cap aquesta sostenibilitat.

Segon. Quan parlem d'RSE, és a dir de Responsabilitat Social, no ens estem referint solament aspectes de caràcter social, sinó que estem abordant la responsabilitat que l'empresa assumeix davant la societat pels impactes que hi genera. Molts són positius però altres poden tenir caràcter negatiu.

Tercer. Per acabar de foragitar dubtes, quan parlem d'RSE ens estem referint a un enfocament netament empresarial. Gestionar l'RSE és un procés de millora permanent que té en compte inquietuds i demandes dels grups d'interès, i que pretén cercar l'excel·lència empresarial millorant la interrelació amb aquests.

Empreses amb una cultura avançada

Avui les empreses no solament gestionen cadenes de muntatge i naus industrials. Del hard hem passat al soft. Molts dels actius que té l'empresa, gran o petita, són immaterials, es basen en el talent de les persones, en la marca, o en la capacitat de crear confiança. Per això, mentre que una norma de gestió ambiental o de salut i seguretat cobria les necessitats d'una empresa basada en impactes tangibles, avui moltes empreses requereixen desenvolupar els aspectes més intangibles. La gestió de la Responsabilitat Social engloba molts altres aspectes com els ambientals, o bon govern o la qualitat, però els situa en el marc de la gestió d'intangibles i, tal com percebem alguns, en el marc de la gestió de la complexitat.

Per a qualsevol empresa, incorporar requeriments per imposició ja sigui normativa o social, acaba suposant un desgast si no se saben abordar en el marc de la gestió de la complexitat. Gosaríem dir que pot ser absurd promoure l'acció social, per exemple, si no se sap integrar de manera que aporti valor també per a la pròpia empresa, ja que altrament acaba sent un centre de cost i mai podrà créixer més enllà d'un cert límit.

Per això, tendir a la sostenibilitat necessita una metodologia que asseguri uns resultats a partir d'uns valors i un model de gestió, que desenvolupi models organitzacionals que sàpiguen donar resposta canviant, i que sàpiguen integrar els cinc vectors de la sostenibilitat en un model de gestió de la complexitat apte per a crear valor, no com merament una imposició de l'entorn sinó com una nova capacitat per a formular el model estratègic a partir de noves capacitats, nova generació de confiances, nous models de producció i innovació, noves propostes de valor. 

L’RSE no és una mera filantropia feta de manera més complexa ni és un màrqueting evolucionat, sinó que estem davant d’un estil de gestió empresarial que no té marxa enrere. Segurament no pot arribar a totes les empreses, ja que és un enfocament apte per a empreses ben gestionades i amb una cultura organitzativa avançada. Dit d’una altra manera, no hi ha empreses mediocres que parlin d’RSE! Poden ser grans o petites, però les empreses que opten per l’RSE són organitzacions que abans han treballat molt en la qualitat, en els processos ambientals, en la qualitat laboral, i hi ha un moment que fan el pas d’un model d’excel·lència empresarial clàssica a un model d’excel·lència social.




És bo adonar-se que hi ha més pimes que grans empreses gestionant l’RSE, sols que coneixem millor els casos de les grans per raons evidents de capacitat comunicativa i necessitat de gestió de la reputació corporativa.

Però no es tracta solament de quantitats sinó de models. Per a posar un exemple, les microempreses i les pimes sovint es troben més còmodes en models de gestió de territoris socialment responsables (TSR), com el que algunes comarques i països han començat a definir.

En el cas dels territoris d'Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i el Vendrell, s'ha iniciat un projecte de TSR, liderat per la Fundació ProPenedès, focalitzant el turisme, de manera que puguem desenvolupar unes Destinacions Turístiques Socialment Responsables. I aquesta marca de futur, cada cop més valorada per segments més exigents, no es treballa des d'un disseny merament de comunicació sinó a partir de les empreses que estan en el territori i el sector, la seva majoria pimes o microempreses, que van aprenent a traslladar els seus valors i compromisos envers la comunitat en un model de gestió empresarial avançat que alhora pot revertir en un model de territori socialment responsable que es pugui posar en valor.


Josep Maria Canyelles
Vector 5 www.vector5.cat
Blog: Responsabilitat Global www.responsabilitatglobal.com

0 comentaris: