Sovint l'escola rep una gran quantitat de responsabilitats que la societat li assigna o de les quals directament se n'ha desentès.Si parlem de la responsabilitat social de l'escola, és a dir, no la que li assigna la llei, hem de referir-nos a aquella que l'escola assumeix davant la societat com a part d'un compromís que va més enllà de les normes administratives, un compromís amb la comunitat i amb la humanitat, que intenta ajudar a modificar actituds bàsiques i millorar la comunitat on està ubicada i els valors socials no alineats amb la necessitat de sostenibilitat del planeta.
Ja fa temps que algunes escoles formen part de xarxes interessants, com la xarxa d'Escoles Verdes (promoguda des de fa anys pel Departament de Medi ambient), Agenda 21 escolar, o la Xarxa d'Escoles Compromeses, entre d'altres.
També hi ha escoles que particularment dins del seu projecte educatiu prenen certes opcions especialment significatives i que mostren una especial responsabilitat envers la societat. Per exemple, l'Escola Projecte acull infants amb algunes malalties que en altres escoles no voldrien. Per exemple, els que pateixen hemofília, fet que implica tenir un servei d'infermeria permanentment a l'escola.
Més habitual, però igualment important, moltes escoles promouen el coneixement del comerç just i, per descomptat, bones pràctiques ambientals. Podem suggerir veure alguns materials com els que trobareu en aquesta revista sobre educació i sostenibilitat.
El que ja no és tant habitual és que les escoles es plantegin de debò corregir les actituds dels pares i mares. Fins i tot afirmem que s'ha produït un retrocés en aquesta vocació. Segurament prou costa fer entendre a alguns pares i mares que no poden pretendre que l'escola assumeixi en solitari totes les responsabilitats educatives damunt els infants.
És per això que volem destacar el fet que una escola (Ítaca, de Barcelona) hagi enviat una carta amb aquestes paraules a les famíles:
"¿Els vostres fills miren els programes de televisió que volen? ¿Deixeu que rebin qualsevol mena de missatge? ¿Quins valors està adquirint un nen de 7 o 8 anys que està jugant amb cromos de cossos absolutament falsos i dopats i que el que fan és barallar-se?". Les qüestions que formula la missiva no donen lloc a la indiferència. "¿No creieu que s'han de valorar amb esperit crític les influències externes que reben els vostres fills? ¿Voleu ser els partícips en l'educació dels vostres fills, separant el que és bo i el que no, o creieu que tot és vàlid?".
No és habitual que l'escola assumeixi aquest lideratge i es plantegi incidir en les actituds familiars fent-hi front de manera directa. Assumir aquest repte és òbviament una responsabilitat social, i que podria no trobar una bona resposta per part de tota la comunitat educativa! És un risc que assumeixen. Segurament una carta no prou significatiu, i suposem de deu haver-hi molt més. Però el que veiem en aquesta carta és una plasmació d'un acte valent. El coratge que requereix assumir unes responsabilitats que ningú et demana que assumeixin però que saps positivament que serà positiu per la comunitat i finalment per a tu mateix.
Situant aquesta reflexió en el terreny del que ha de ser un Territori Socialment Responsable, no podríem entendre un TSR sense una implicació de tots els actors i l'escola, la comunitat educativa, n'és un més. Pot i ha d'assumir una gestió de la seva responsabilitat per tal de ser exemplar en temes ambientals, socials, etc. I sobretot pot ser un actor molt rellevant en l'aportació d'habits de sostenibilitat als infants i també als pares i mares.
Font de la cita: El Periódico: Una escola eradica la lluita lliure apel·lant a la consciència paterna
Nota: podeu veure l'entrevista feta per la revista de l'Escola Projecte a Josep Maria Canyelles, en qualitat de pare, sobre temes de Responsabilitat Social. La primera part va ser feta per la canalla i la segona per l'associació de pares i mares.
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada