25.9.15

Dos marrons per a europa: manipulacions

La cultura política i organitzacional europea demana un nivell de seriositat. Això no vol dir que tot es faci bé ni molt menys, ja ho sabem i veiem cada dia. A la Unió Europea no li resulta fàcil actuar com una Unió, i sovint no sap ni coordinar-se. Però la cultura europea sí que valora el rigor i la voluntat de fer les coses bé. A més, la cultura de la Unió Europea valora molt l'intercanvi de bones pràctiques, aprendre els uns dels altres i anar confluint en la millor manera de fer les coses.

Des de la UE, des dels països nòrdics i centreeuropeus, s'observa amb una visió cada cop més crítica un Estat espanyol que té una cultura molt més relaxada en la seriositat i rigor, i que, a més, no mostra voluntat d'aprenentatge, d'incorporar bones pràctiques. La impressió que van tenint després de molts anys és que als governs espanyols sols els interessa obtenir diners, no coneixement.

Respecte al procés sobiranista català, ja sabem el maldecap i la incomoditat que suposa per a la Unió Europea. Es tracta d'una carpeta difícil, complexa, amb repercussions importants, que voldrien estalviar-se. Però són demòcrates, i saben que si hi ha un mandat democràtic l'hauran d'obrir. I en aquests anys han anat comprenent per què els catalans volem crear un estat nou.

El fet que a l'inici del procés el president Mas es presentés a Brussel·les per explicar quines eren les motivacions, quines les aspiracions i quins serien els passos que s'anirien produint en funció de les circumstàncies, ha fet que els moviments del procés siguin vistos com a previsibles, fet que en la cultura de les institucions europees és un atribut molt important. El europeus i el món sencer ja fa anys que sabien que si l'Estat espanyol no oferia activament o passivament algun camí per a exercir el dret a decidir, serien les urnes de les eleccions les que es transformarien en unes plebiscitàries.

En la setmana crítica, a punt d'anar a votar per decidir el futur de Catalunya, la UE es troba amb dues jugades de l'espanyolisme, de les que molesten molt perquè taquen innecessàriament la imatge de les institucions. Entre les passos que ha fet l'unionisme espanyol en aquests darrers temps n'hi ha dos que han tingut 'retorn' aquesta setmana. Dos marrons per a Europa:
  1. Els eurodiputats unionistes van motivar que el Parlament Europeu atorgués el premi Ciutadà Europeu 2014 a Societat Civil Catalana, associació contrària a la independència de Catalunya, que té el suport del PP, Ciudadanos, UPyD, PSC, i diversos partits parafeixistes i racistes. L'Eurocambra, a proposta del PP, va concedir-li un guardó que reconeix un "compromís excepcional" amb els valors europeus. La nova entitat espanyolista, malgrat el seu intent de fer un discurs transversal, ha rebut el suport i manté vincles amb dirigents de l'extrema dreta catalana contrària a la independència com Somatemps, la Plataforma per Catalunya, Vox o l'MSR. Ara s'ha descobert, i està en mans del jutge, que el seu president va crear un perfil a Facebook des d'on s'ha promogut el boicot a empreses catalanes i s’han celebrat accions com el robatori de material de campanya independentista, perpetrats per grups anònims espanyolistes i “fins i tot ha anunciat delictes poques hores abans que es materialitzessin”. “El fet que exposi els seus actes consumats de violència agreuja encara més les amenaces que llançava contra diverses personalitats catalanes”, alerta l'entitat denunciant, Drets. Podeu veure, a més, el reportatge d’investigació sobre els vincles entre l’extrema dreta i Societat Civil Catalana.
  2. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s'ha trobat enmig d'un marró quan una resposta que va fer sobre Catalunya, dient que no volia opinar, ha tingut una traducció oficial en castellà on s'hi ha afegit un llarg paràgraf amb consideracions que alteraven per complet la resposta real. "¿Reconeixeria la Comissió una declaració unilateral d'independència o respectaria la integritat territorial d' Espanya i la competència de l'estat espanyol per gestionar els seus assumptes interns i funcions essencials com a estat?". Aquesta és  la pregunta que l'eurodiputat del PP Santiago Fisas va plantejar a la Comissió Europea el 21 de juliol del 2015, amb la intenció que arribés la resposta en plena campanya. I la resposta de Brussel·les va arribar aquest dilluns, però resulta que la resposta en castellà difereix de  la versió en anglès, que és l'única vàlida. Eurodiputats sobiranistes han demanat que es resolgui a investigació sobre la  manipulació abans de les eleccions del 27-S: "Ha existit voluntat de manipular per incidir en el resultat. El que vam descobrir ahir és un cas insòlit i únic. Es tracta d'afegir un paràgraf de set línies".
Altres reflexions relacionades: