Catalunya impulsa una Agenda urbana basada en l'equilibri territorial i el reciclatge urbà en sintonia amb el mandat de l'ONU

• El conseller Rull anuncia una trobada a principis del 2017 entre totes les administracions catalanes per consensuar el contingut d’aquesta Agenda

Rull, al costat de Mercè Conesa, aquest dilluns.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha defensat avui l’elaboració d’una Agenda urbana catalana que “transposi” les directrius de desenvolupament urbà sostenible acordades durant la cimera Hàbitat III, que les Nacions Unides van organitzar a Quito (Equador) el passat octubre. En aquesta conferència es va aprovar l’anomenada Nova Agenda Urbana (NAU), un document amb voluntat de guiar el desenvolupament urbà a escala mundial durant les properes dècades.

Rull ha participat en la inauguració de la jornada El compromís local a la Nova Agenda Urbana, coorganitzada pel Govern i la Diputació de Barcelona per reflexionar sobre l’aplicació de la NAU a Catalunya.

En aquest marc, el conseller ha defensat “un model d’equilibri territorial” com a punt de partida d’una futura Agenda urbana catalana que ha de tenir “una visió holística”. “Una agenda urbana ha de ser transversal perquè implica moltes àrees: l’ordenació territorial, l’urbanisme, l’habitatge, la inclusió social, la promoció econòmica, el medi ambient, l’energia o la mobilitat”, ha enumerat.

És per això que “proposem una trobada, a principis de l’any vinent, per començar a treballar el nostre model d’Agenda urbana amb les altres institucions catalanes: les diputacions, els ajuntaments i el consells comarcals”, ha anunciat. Rull ha apostat per “una Agenda feta entre tots, amb la idea d’exercir el lideratge” en l’aplicació de la NAU. “Volem aportar solucions noves sorgides de l’experiència i de la innovació”, ha resumit el conseller.

Ciutats compactes i sostenibles

Rull ha explicat les accions que ja té en marxa el Departament en la línia del que proposa la NAU, com és la futura Llei de territori, que “canviarà el paradigma de l’urbanisme”, passant d’un model “d’extensió territorial a un basat en el reciclatge urbà”. “Unes ciutats compactes, com les catalanes, són molt més sostenibles i eficients a l’hora d’impulsar polítiques de transport públic o d’eficiència energètica”, ha emfasitzat.

A més de la Llei de territori, el Departament treballa també en les noves lleis de l’arquitectura, de ports, del litoral i del canvi climàtic, configurant una arquitectura legislativa que donarà suport a aquesta nova manera d’entendre el desenvolupament territorial.

Una altra eina per desenvolupar la NAU és el recent creat servei d’Acció en l’Hàbitat Urbà, dins de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme. La funció essencial del nou servei és, precisament, l’elaboració de l’Agenda urbana catalana.

Governs intermedis i locals

Rull ha recordat que el 54,5% de la població mundial viu actualment en ciutats, una xifra que arribarà al 70% el 2050. En aquest context, “els governs intermedis som els que tenim la capacitat d’entendre el territori com una unitat i d’incorporar el concepte de cohesió i d’equilibri territorial”, ha explicat.

Finalment, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha subratllat que “els municipis han deixat de ser socis menors” en l’aplicació de polítiques de desenvolupament sostenible. “Som actors convençuts, decidits, i hem de continuar reivindicant aquesta nova posició”, ha defensat Conesa.

Font: Gencat