La investigació, emmarcada en la comissió de tributs del Parlament
Europeu i en la qual han participat els eurodiputats catalans
Ernest Maragall i
Ernest Urtasun, desvela que Ikea té dividit el seu conglomerat en
dues grans societats,
aparentment separades però sota el paraigua de la família propietària
de la companyia, per aprofitar els forats fiscals allà on n’hi ha i
estalviar-se milions en impostos.
La firma fundada per Ingvar Kamprad no és una excepció entre les multinacionals presents al continent. La Comissió Europea calcula que l’elusió fiscal costa cada any als contribuents entre 50.000 i 70.000 milions,
però el cas d’Ikea és especial, perquè no cotitza a borsa i, per tant,
és més opaca que altres empreses en el punt de mira, com Apple o Google.
La Comissió Europea treballa en un paquet de mesures per
redreçar aquestes pràctiques fiscals agressives. Proposa que els països
s’informin entre ells dels ingressos de les multinacionals, però,
segons l’informe, aquestes mesures, encara no aprovades, no solucionarien el problema d’Ikea perquè no eliminaria legislacions com les que permeten estalviar
impostos a Bèlgica ni prohibiria els falsos préstecs entre filials.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada