Parlem amb Fabian Mohedano, un dels impulsors del projecte, perquè ens expliqui els objectius d’aquesta iniciativa que, a través del diàleg i l’assoliment d’un ampli consens social i polític, pretén millorar la qualitat de vida de les persones.
Foto procedent del reportatge del diari ARA
- La iniciativa, liderada per Mohedano, ha rebut el suport de Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) i ara aprofitem per entrevistar-lo.
Com ha nascut ‘Ara
és l’hora’?
La iniciativa neix d’algunes persones preocupades en la qüestió
de l’organització social del temps que, des de diferents àmbits d’actuació,
vèiem la necessitat de trobar-nos, de posar en comú idees, projectes,
coneixement sobre la qüestió del temps. És una iniciativa de la societat civil
que neix d’un grup d’experts però que vol ampliar-se al màxim nombre de
persones i actors possibles. Els canvis han de fer-se de baix cap a dalt, sinó
fracassen del tot.
La iniciativa neix d’algunes persones preocupades en la qüestió
de l’organització social del temps que, des de diferents àmbits d’actuació,
vèiem la necessitat de trobar-nos, de posar en comú idees, projectes,
coneixement sobre la qüestió del temps. És una iniciativa de la societat civil
que neix d’un grup d’experts però que vol ampliar-se al màxim nombre de
persones i actors possibles. Els canvis han de fer-se de baix cap a dalt, sinó
fracassen del tot.
Per què creieu que
els horaris actuals no són racionals?
Provoquen una vida poc saludable ja que dormim una hora menys de mitjana que la resta d’europeus, anem cansats al treball, això provoca una reducció en la productivitat, accentuada pel llarg tall a dinar. Influeixen directament sobre el fracàs escolar ja que no permeten acompanyar els infants i adolescents en el seu treball escolar a casa. Ens dificulta la vida social, comunitària i política sobretot a la franja de persones amb càrregues familiars. Dificulta les possibilitats del creixement cultural i educatiu…
Provoquen una vida poc saludable ja que dormim una hora menys de mitjana que la resta d’europeus, anem cansats al treball, això provoca una reducció en la productivitat, accentuada pel llarg tall a dinar. Influeixen directament sobre el fracàs escolar ja que no permeten acompanyar els infants i adolescents en el seu treball escolar a casa. Ens dificulta la vida social, comunitària i política sobretot a la franja de persones amb càrregues familiars. Dificulta les possibilitats del creixement cultural i educatiu…
Quins serien els canvis
més urgents?
El temps de treball és l’eix sobre el qual s’organitza la vida social. Des dels anys vuitanta, la recerca sociològica ha posat de manifest que la vida en societat depèn en bona mesura dels horaris i calendaris laborals. La rigidesa del treball influeix clarament en la capacitat de decidir en la resolució positiva de les dificultats de conciliació de la vida laboral amb la vida personal i especialment amb la vida social. Per tant, els canvis més urgents haurien de venir de la flexibilització dels horaris laborals.
El temps de treball és l’eix sobre el qual s’organitza la vida social. Des dels anys vuitanta, la recerca sociològica ha posat de manifest que la vida en societat depèn en bona mesura dels horaris i calendaris laborals. La rigidesa del treball influeix clarament en la capacitat de decidir en la resolució positiva de les dificultats de conciliació de la vida laboral amb la vida personal i especialment amb la vida social. Per tant, els canvis més urgents haurien de venir de la flexibilització dels horaris laborals.
Els horaris europeus
són una bona referència?
Els horaris actuals són una anomalia generada pel model de “desarrollo” franquista. A gairebé tota Europa, l’horari laboral és de 9 a 5, parant un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. A Espanya –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que els treballadors s’aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s’allarguin fins a les 7 o les 8 del vespre.
Ara bé, en la forma
en que està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic
dins del model social. De forma esquemàtica el temps el podem abordar des de
tres nivells: el nivell macro (de la societat), el nivell meso (de les
organitzacions, empreses i institucions que la composen) i el nivell micro (de
la persona). És a dir, cal un acord per canviar horaris laborals, però també
com mengem, el ‘prime time’ de la televisió, els horaris dels espectacles, etc.
Amb quins
interlocutors heu previst dialogar?
Ens proposem fomentar el diàleg, la conversa i la reflexió amb l’objectiu de generar un consens ampli social i polític que permeti presentar estratègies concretes de transformació reals al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, així com als governs de ciutats i pobles. Inicialment cal crear una Comissió d’estudi per a la reforma horària al Parlament de Catalunya.
Ens proposem fomentar el diàleg, la conversa i la reflexió amb l’objectiu de generar un consens ampli social i polític que permeti presentar estratègies concretes de transformació reals al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, així com als governs de ciutats i pobles. Inicialment cal crear una Comissió d’estudi per a la reforma horària al Parlament de Catalunya.
Creieu l’adequació
dels horaris comportarà una millor qualitat de vida?
Indubtablement i per això treballem per consolidar el factor temps com a variable rellevant en la recerca de creixement i benestar.
Anteriors:
Indubtablement i per això treballem per consolidar el factor temps com a variable rellevant en la recerca de creixement i benestar.
Anteriors:
- 2.11.13 [ca] Dossier a l'ARA: Volem horaris europeus // [es] Dossier en el ARA: Catalunya quiere horarios europeos
- 27.10.13 Ara és l'hora: campanya pels horaris europeus
- Etiqueta "conciliació" dins Responsabilitat Global
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada