5 coses sobre l'economia social que podem aprendre del Québec

El debat "El repte d'enfortir el conjunt de l'economia social". 

Al Québec, amb 7,8 milions d'habitants, hi ha 7.000 organitzacions d'economia social que generen 150.000 llocs de treball. Al 4t Congrés del Tercer Sector Social hem descobert algunes de les claus que ho fan possible.

1.500 escoles bressol al Québec són cooperatives d'usuaris. La federació que les agrupa és el principal interlocutor amb el govern en qüestions de polítiques públiques d'aquest àmbit.
És només un exemple del pes que té l'economia social en aquesta regió. Aquesta rellevança s'explica, entre altres qüestions, per aquests factors:

1. Passar de la reivindicació a la proposta. L'economia social és l'instrument que ha permès a les entitats socials passar de les reinvindicacions dels anys vuitanta a l'acció que duen a terme en l'actualitat.
2. Transversalitat. L'economia social ha teixit aliances amb altres actors: sector comunitari, moviments socials, sindicats, desenvolupament local...
3. Unió entre diferents "famílies" de l'economia social.
4. Creació d'instruments propis. La creació d'organismes com Le Chantier de l'économie sociale, una entitat de tercer nivell que agrupa l'economia social, ha permès millorar la promoció i consolidació del sector, incidint en qüestions com el finançament.
5. Creació d'un model propi. En lloc d'asimilar-se al sector privat, s'ha buscat un model propi que fomenta la participació dels usuaris, l'arrelament al territori, etc.

Aquestes són algunes de les claus que s'han explicat al debat "El repte d'enfortir el conjunt de l'economia social", que s'ha fet en el marc del Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya.
En aquest debat s'hi han presentat exemples d'altres regions, com el Québec, a càrrec de Jordi Valls, economista, col·laborador de Coopérative de Développement Régional (Outaouais, Quebec) i administrador general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya; o el Llenguadoc-Rosselló, amb la participació de Muriel Nivert, delegada regional a la cambra d'economia social d'aquesta zona.
El punt de vista de Catalunya l'ha aportat Ignasi Faura, coordinador Fòrum Economia Social. El debat l'ha moderat Enric Arqués, vocal de la Junta Directiva de la Taula del Tercer Sector (Fòrum de Salut Mental).

Font : Xarxanet.org
Autor: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Entitat redactora: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya