El voluntariat és una de les fortaleses que tenen les comunitats, un índex de la seva salut cívica i una palanca de la seva cohesió social. El voluntariat sap a cada moment atendre amb innovació i anticipació els reptes que presenta la societat. Els aspectes socials, ambientals, cultuals, solidaris són entre altres alguns dels que aquest fenomen social promogut per multitud d'organitzacions sense ànim de lucre aborden.
En la mesura que una comunitat es troba amb el repte d'haver d'acollir una gran quantitat de persones vingudes d'altres indrets, els temes lingüístics passen a ser un objectiu prioritari d'alguns d'aquests grups, i no només des d'un punt de vista cultural sinó plenament social, ja que no es podrà mantenir la cohesió d'una comunitat i la capacitat de ple desenvolupament dels nouvinguts i aquests no s'incorporen amb celeritat a la societat amb tot el que això comporta inclòs el domini de la llengua.
L'esforç i la responsabilitat pertanyen a totes les bandes, els propis afectats per descomptat, però també la societat d'acollida de la qual s'espera un esforç facilitador que implica una actitud no solament comprensiva davant les dificultats lingüístiques sinó proactiva per a ajudar-los a millorar la seva motivació i fluïdesa. La campanya Voluntaris per la Llengua, la qual vaig tenir l'honor de col·laborar a posar en marxa l'any 2003, és un programa d'èxit com ho demostra el seu reconeixement com una de les 10 millors pràctiques d’aprenentatge d’una llengua a la Unió Europea.
Però aquesta responsabilitat de la societat no recau solament en els individus concrets o en les institucions públiques, sinó també en el conjunt de les empreses. I més quan algunes empreses estan fent l'esforç per a gestionar millor la seva responsabilitat davant la societat, cal fer-los notar que les bones pràctiques en la matèria lingüística són avui en aquest país una línia preferent de treball dins de la seva Responsabilitat Social.
Això no implica relaxar les pràctiques responsables en altres matèries i en totes aquelles que apuntin a la sostenibilitat. Però posant damunt la taula col·lectivament la rellevància de sumar esforços compartits, actituds constructives i pràctiques concretes en la matèria lingüística en el benentès que la cohesió social és un actiu fonamental que una societat no pot perdre. Les accions que puguem fer avui en aquest sentit són una inversió social enorme de cara al futur. Econòmicament i socialment podríem argumentar que la inversió que caldria avui és irrisòria enfront la que caldria en el futur si això no ho féssim prou bé.
Per això són encoratjadores les accions com la que presentem tot seguit, la qual suposa un pas més en la línia de promoció de l'RSE per part d'unes de les associacions empresarials més compromeses amb l'ètica empresarial.
A més, la corresponsabilització per part de petits establiments suposa una acció altament normalitzadora i integrada amb normalitat a la comunitat, a la xarxa de relacions socials més propera.
L'Associació d'Empresaris del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Penedès(ADEG) i el Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf han signat un acord de col·laboració amb l'objectiu de promoure i donar divulgació a una campanya oberta a la participació d’establiments col·laboradors.
L'establiment col·laborador es compromet a fer la primera atenció als clients en català i mantenir la conversa en aquesta llengua, sempre que sigui possible. A més, haurà de garantir que les persones que vagin a l'establiment trobaran facilitats per a expressar-se i ser ateses en català, encara que el parlin amb dificultats. Les empreses que s'adhereixin a la campanya s'identificaran amb un adhesiu col·locat en un lloc visible de l'establiment.
