L’associacionisme de caràcter social greument amenaçat

El 24.9.15 vaig publicar un article titulat L’Estat espanyol vol augmentar el perjudici a les entitats socials catalanes on ja em referia a un article anterior titulat Passar-se les sentències judicials pel forro!: Al gener d'aquest any vaig vaticinar que l'Estat espanyol no compliria la sentència. 

I és que estava escrit. El govern espanyol no compliria les sentències i es burlaria de la llei.

N'estic tan fart que no tinc ganes de tornar a escriure del tema. Us proposo l'editorial de Tornaveu:

L’associacionisme de caràcter social greument amenaçat

Havia de passar. Dins del procés d’involució autonòmica que patim en aquests darrers anys a Catalunya, aquesta setmana passada hem sabut que després de 13 intents (13 sentències favorables a la Generalitat de Catalunya) per treure les competències autonòmiques sobre la gestió social del 0,7 % de la casella de l’IRPF, l’Estat espanyol al final se’n ha sortit. I ho ha aconseguit mitjançant un subterfugi jurídic: eliminant de la convocatòria el concepte d’assistència social, malgrat saber que el conjunt de les entitats beneficiàries de les subvencions treballen en la intervenció social. D’aquesta manera esquiva que aquesta matèria, en ser de competència exclusiva de les comunitats autònomes, s’hagi de pactar.

Això suposarà que una seixantena d’entitats catalanes d’aquest sector que duen a terme una tasca d’assistència social no tinguin accés a aquests recursos ja que la seva activitat es limita a Catalunya i no formen part del grup d’entitats de caràcter estatal que sí que hi tenen accés. Es preveu que aquestes entitats deixaran de rebre prop de 13M €, malgrat que Catalunya és la comunitat autònoma que aporta més recursos al fons anual del 0,7 % de l’IRPF.

En el transcurs dels últims anys Catalunya ha aportat el 25 % de la recaptació estatal del 0,7 % de l’IRPF per a fins socials, però només en rep anualment el 14 % en forma de programes socials que tenen lloc en territori de Catalunya.

Aquesta sentència, a banda del que hem dit, palesa el profund desconeixement (no volem pensar que volgut) que mostra el Tribunal Suprem i el govern espanyol en relació a l’activitat i intervenció social d’aquestes entitats i a la realitat associativa tan present i amb tanta incidència i tradició a Catalunya, fenomen que no es dóna a la resta de l’estat i que d’alguna manera ens fa singulars.

O també:

El Estado no se ha sentido satisfecho hasta cambiar la ley que fijaba las finalidades, el alcance y las competencias de distribución de los fondos del 0,7% "social". ALBERT CARRERAS:

[...] Primero, un asunto de competencias y de legitimidades. Allí donde la Constitución Española dejaba claro que la competencia era exclusivamente autonómica, el Estado no ha hecho caso de ninguna sentencia contraria y no se ha sentido satisfecho hasta cambiar la ley que fijaba las finalidades, el alcance y las competencias de distribución de los fondos del 0,7% "social". La Constitución no nos protege lo suficiente. Cuando nos protege, el Estado no para hasta que nos deja de proteger. El Estado reinterpreta la Constitución hasta rehacerla a su medida. Tenemos al Estado en contra y la voluntad centralizadora es una pulsión que todo lo domina.

[...] Cuarto, un asunto de supervivencia. La Comisión Europea acaba de publicar un índice de progreso social, basado en la media de los años 2011-2013. Según este índice, las necesidades básicas, que son las que miden la cobertura básica en sanidad, vivienda, higiene y seguridad pública, estaban cubiertas en Cataluña peor que en cualquier otra comunidad autónoma del Estado, excepto Canarias. Cataluña se ha empobrecido y el Estado no lo quiere reconocer. La redistribución de recursos públicos nos sigue considerando como una comunidad rica cuando sufrimos problemas de bienestar y pobreza como el que más. Esto ya lo detectan las estimaciones de redistribución de recursos públicos. El 0,7% lo radiografía simplificadamente: sólo recuperamos el 56,6% de lo que aportamos. Es un porcentaje que el Estado aplica con toda naturalidad, pero que impide progresar a los ciudadanos de Cataluña.