19.10.14

Un devot de la responsabilitat social corporativa

Josep Santacreu va passar una dècada com a directiu d’hospitals fins que, de sobte, va fer el salt al món assegurador com a conseller delegat de DKV
Josep Santacreu (Guissona, 1958) és el conseller delegat de DKV Assegurances, l’empresa que dirigeix des del 1997 i a la qual va accedir després de nou anys treballant com a director mèdic i gerent en diversos hospitals. “Sentia que em contractaven per fer d’apagafocs”, diu en relació als breus períodes de temps que va passar a cada lloc. Llicenciat en medicina -una professió que pràcticament no va exercir- i amb àmplia formació empresarial -és doctor en organització i direcció d’empreses-, va trobar l’estabilitat a DKV. “Tenia el repte de demostrar que podia encapçalar un projecte de desenvolupament a llarg termini”, comenta. 

Després de 17 anys liderant l’asseguradora sanitària, Santacreu està convençut que la millor manera d’aconseguir que els seus treballadors s’impliquin en l’empresa és recompensant-los amb bonificació i reconeixement. “El sistema d’objectius els permet tenir una remuneració adequada”, defensa. També creu que se’ls ha de facilitar l’accés a la informació, així que no dubta a comunicar-se amb tots ells enviant-los un butlletí informatiu diari on els explica breument tot el que vol destacar de cada jornada. “No només hem de ser transparents amb els empleats, sinó que hem de fomentar la seva participació”, declara. Reconeix, però, que totes aquestes mesures no funcionarien sense la intervenció activa dels dirigents, i sap com fer-ho per no oblidar-ho: “Cobrem una part del nostre salari en funció de la satisfacció dels treballadors”. De moment pot estar tranquil. Segons una auditoria externa, el 87% del personal de DKV diu que està satisfet amb la companyia i el 93% garanteix que està compromès amb les seves obligacions. 

Es defineix a si mateix com una persona intolerant amb la falta de valors. I tot i que avala que DKV és una empresa estable que no acostuma a acomiadar el seu personal, no suporta les persones que tenen moltes capacitats per fer coses però cap actitud per portar-les a terme. “Qui està aturat no cometrà cap error, però es quedarà sempre on és”, adverteix. Creu en la justícia, però no en l’equitat. Per tant, té clar que no tothom mereix el mateix tracte. “Ser equitatiu és injust, perquè no ens esforcem amb la mateixa intensitat ni aportem la mateixa productivitat”, diu. Admet que acomiadar algú és un fracàs personal i ho percep com un pas enrere, però també afegeix que en alguns casos és imprescindible fer-ho per garantir l’estabilitat del grup. “Com a directiu no pots permetre que algú tiri la tovallola”, exposa. Fidel a les seves idees, ell prefereix contractar treballadors que explorin, arrisquin i, si cal, fracassin en els seus intents. “Si hi han posat tots els mitjans i no se’n surten, no passa res. És un mèrit pel simple fet d’intentar-ho”, diu. 

COM A PROMOTOR de Metges Sense Fronteres i ex secretari general de l’ONG Medicus Mundi, Santacreu ha transmès a la companyia el seu vessant social a través de la Fundació DKV Integralia, una associació que va crear el 1999 i que, segons diu, ha impulsat més de 200 projectes. El més important de tots és el llançament d’un contact center que té 6 seus a Espanya i dóna feina a 320 treballadors amb discapacitat. “Vam engegar-lo el 2000 com un suport per als clients, que aleshores es comunicaven amb nosaltres a través de les sucursals”, diu. Amb el pas del temps han exportat el model a Polònia i al Perú, i aviat arribaran a Colòmbia. La setmana que ve viatjaran a l’Índia per implantar-lo a la Fundació Vicente Ferrer.